ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

                                          

 

"La guerra és una matança entre gent que no es coneix, 

pel profit de gent que si es coneix però que no es mata."

                      Paul Valéry (1871-1945).

                                      

A Foc de Timbals

    El 20 d'octubre de 1982 la "pantanada" del Xúquer ens deixà sense res a molta gent de les comarques de la Ribera....

    Entre les pèrdues d'aquella nit, hi havia tres obretes de teatre, infinitat de relats (que recorde d'intenció surrealista) i alguns intents -immadurs- de novel.les. Eren divertiments i boutades que llavors de cap manera hagués mostrat a ningú tot i que des de la memòria, com qualsevol temps passat que es diu que sempre fou millor, també els escrits ho semblen... Entre les desaparicions més valuoses (els poemes) hi havia una no-intencionada trilogia que al voltant del 87 vaig intentar rependre des de la memòria. Quan ho estava fent primer les matances de Kigali i desprès la guerra dels Balcans em van fer abandonar la "primera" (s. XVIII)" i la segona (s. XIX)" i canviar el rumb de la que acabaria primer: "Sol de Novembre".(s. XX).

    La del s. XVIII va canviar d'aspecte unes quantes vegades i en reprendre-la vaig enllestir la darrera versió  l'estiu del 2000. Es tracta d' "A foc de Timbals". 

    A Sol de Novembre les guerres són les de l'antiga Iugoslavia amb una menció, de passada, a la guerra civil espanyola i el  paisatge principal és Carcaixent, amb Dénia, Londres i Escòcia de fons.

    Ara a "Foc de Timbals"  (1) el paisatge també serà Carcaixent, amb Xàtiva, Perpinyà, Barcelona i les Balears de fons. La guerra serà la de Successió.

   A la novel.la del s. XIX ("1918") les guerres són les de Cuba i el Marroc, (supose que amb una forta influència Blasquiana i Bröntiana) i el paisatge, clar, Carcaixent amb Alzira i París de fons, però d'aquesta novel.la encara no he recuperat gaire coses... La memòria sempre és capriciosa i aleatòria.

    Crec que gran part dels escrits d'aquella època eren prou frescos i fins i tot amb alguna mena d'innocent intenció transgresora i subversiva. És el que estava de moda. Llavors, des dels quinze anys, m'agradava molt Ionesco, Alfred Jarry, Breton, Becket, V. Woolf, etc. Ni què dir que Kafka era lectura de capçalera... En poesia Miguel Hernández i León Felipe havien substituit Machado (com més tard ho faria Neruda i E. Dickinson). 

    Exactament a 18 anys vaig descobrir la utopia lingüística (la política encara no la comprenia) dels països Catalans i dic utopia perquè al País Valencià la irracionalitat pot conduir-nos a l'autocensura més vulgar i inconscient.... D'aquell descobriment geografic-lingüístic va nàixer la idea de "La Casaca de Vellut" no recorde com estava d'avançada en el moment de les inundacions, probablement no era més que un esbós d'argument i poc més. Del que creia recordar de la "Casaca" he reconstruit "A foc de Timbals"...

Argument: Segle XVIII. Un viatger engega  un viatge amb l'objectiu de trobar la destinatària d'unes cartes escrites cinquanta anys abans per un vailet xativí. Aquest, fugitiu de la batalla d'Almansa, havia estat acollit pel pare del viatger al barri de la Ribera on havia mort en els enfrontaments de l'11 de setembre de 1714... 

Fragment

Més fragments

Fragment Foc

Xàtiva

Carcaixent

(1) Vídeo AVI  ©, interedi@grec.com

  © Copyright textos,  Emília V. Talens Alberola

Inici