Dénia: Torre del Gerro

      " ....Els ulls color de mar, de mar calmada d’un dia d’estiu de cel blau i vent de ponent. El mar de Dénia, d’on venia tota la família de sa mare, de Teresa.

    A Dénia la família de Teresa havia tingut moltes terres de vinyes, riu-raus i algun erm. Als anys seixanta l’àvia controlava les possessions de la família i es negà a participar en la creixent especulació turística, afermada per instint a la terra no es volgué vendre cap pedaç per principis. Matriarca singular. De tot arreu apareixien alemanys comprant i construint. 

   Vint anys desprès, sense capacitat per conrear els camps, els principis foren derrotats per la manca de recursos. No quedava ningú que pogués sacrificar el seu temps a defensar la pols dels camps de vinyes, cobejada tant de temps i sense cap treva per les grues. Acabà venent ara un tros, ara un riu-rau. Encara podria conservar per Teresa la caseta de les rotes. Una antiga casa amb riu-rau, voltada de pins i prop del mar. La casa al carrer Campos que volia per Pasqual fou asolada per aixecar-hi una finca de pisos. En deixaria un a Pasqual i l'altre a Fina. 

    Jo recordava amb delit aquelles llargues caminades fins al Montgó amb l’àvia àgil i emprenedora i l’avi amb un bastó de cirerer a la mà, el sarró amb els berenars a l’esquena. Ell no era de terra si no de mar, tota la seva família enganxada a les xarxes i les barquetes de pesca. Al Montgó, jo li deia "arnadí"...    

    ( Fragment de "Sol de Novembre")