ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

                                          

 

A Foc de Timbals

"...... No sé com fou, però vaig capir que la ciutat lluitava i moria. Les parets de la meua presó rellentaven d’alguna manera cada moment de lluita contra l’invasor, les bateries sonaven, hi pujaven crits d’alarma, de mort i de terror. Em vaig enfilar per la paret. Dia rere dia havia anat ensinistrant-me per atènyer una de les lluernes foradades a tocar de la teulada. El finestró, de pam destre d’ample per mig pam d’alt, s’aixoplugava com el seu veí, entre paret i teulada. Des de terra per poder-hi llambregar pel trau havia de superar dos cops la meua alçada i fer encara un tercer estirament, tot clavant les ungles en la paret per aürtar només un grapat irregular de teulades i amb sort endevinar un tros de les muralles del castell. Visió que no podia fer-se duradora ni un instant, encara prou que aprenia l’oratge que indicava la clapa de cel copsada......" 

......

"........Allí en aquell raconet on ja no s’escoltaven marrucar els coloms, ara hi arribaven crits llunyans i llengües que parlaven el clar idioma del foc. I quan ja sentia la mort pujar les escales, uns cops molt forts destrossaren la porta i el meu cor sense sang veié una destral i unes mans i ara amb l’esglai tot foren crits de paor que jo donava, doncs no tenia prevista la mort amb aquella violència, i jo cridava i em preparava les ungles i les dents per defensar-me i darrera la destral hi sortien unes mans i seguint a les mans aparegué......"

............

"......No sé com ni de quina manera sortírem d’aquell infern i ens ficàrem per laberints de foc i cadàvers. No sé com arribàrem a sortir pel portal de València. Vam abandonar Xàtiva i ja mai tornaríem a veure-la, flamejava com les escriptures diuen que crema l'infern.  Un cop travessades les muralles, barrejats amb la multitud......"

..................

"..........El poble semblava tranquil desprès de sobreviure entre tanta maldat com regnava als camins. Entràrem en llostrejar el dia, com deuen entrar les ànimes silencioses al Purgatori, semblàvem esperits foscos de fum i sang seca perquè els porticons d'algunes cases s'entreobrien secretament per mirar-nos en silenci. Érem les ombres d'una processó que s'afigura a un calvari on la creu s'hagués abrandat i les flames ens hagueren pres carn i cabells......"

© Emília V. Talens Alberola. Prohibida la reproducció sense permís de l'autora.