Lectures
"Desde
el principio hasta el fin" de Pio Baroja.
El
tercer home: O
quan
les genialitats interactuen:
Una gran metàfora en format de novel.la,
Una gran novel.la en format d'obra d'art cinematogràfic.
Lectures
que semblen impossibles...
¿ Qui aturarà la
guerra?.... L'aturador que...
Més
lectures amb fang de la pantanada.
"Les cruïlles de la Utopia"
de Xavier Duran (edicions
62, 1992)
".... el senyor P. no existeix. Tota la història és inventada. L'he explicada per demostrar com la ciència i la tecnologia milloren la qualitat de vida, però alhora ens porten a una societat més vulnerable. Poden obrir nous camins de progrès, però faciliten que es cometin més actes contra la societat...." (pg 12)
" ... Les necessitats són unes altres . A més, potser ens hauríem de replantejar el concepte de llibertat. ¿Són més lliures els ciutadans d'un país si tenen vuit canals de televisió a la seva disposició, encara que hi hagi uns desequilibris socials notables? ¿O la llibertat no consisteix només a poder rebre informació sinó a tenir l'oportunitat d'una vida més digna? No és la societat més justa la més desenvolupada econòmicament, sinó la que ha trobat el millor equilibri entre allò que els individus necessiten i allò que se'ls ofereix" (pg 42)
".... Si desprès no es prenen les mesures necessàries per tal que la penicil.lina arribi a la gent que la necessiti, visqui a Europa o a l'Africa, falla la societat, no la ciència..." (X. Duran, pg 42)
© "Les cruïlles de la Utopia" de Xavier Duran (edicions 62, 1992)
Paul
Klee: Diarios (1898-1919)
..." 493) La tarde de domingo es siempre tan deprimente en Berna. Quiere uno alegrarse, como en el "Fausto", cuando después de una semana de trabajo todo el mundo sale a pasear al aire libre.....
......Los zapatos, Dios mío, es cierto que los niños crecen pronto....
...... Pero todo sin entusiasmo, cada movimiento queda inhibido. La gente siente vergüenza porque en el fondo no es tan mala como parece. De algún modo el domingo entero sonríe apenado" (pg 111).
.....895) todas las cosas que debe ser un artista: poeta, investigador de la naturaleza, filósofo. Y ahora hasta me he convertido en burócrata, ya que he puesto por escrito un catálogo completo y preciso de mi producción artística desde la infancia. Sólo he dejado fuera los dibujos escolares, los estudios de desnudos, etc., en vista de que les falta la autonomía creadora." (pg 200, Diario III)
© Paul Klee: Diarios (1898-1919). (Alianza forma. Alianza Editorial, 1987)
"Los
recursos de la astúcia" dePío Baroja.
"El catolicismo, como todas las sectas cristianas, es en el fondo la escuela de la humillación. Su plan último consiste en quebrantar la individualidad. Su ideal, hacer al hombre obediente perinde ac cadaver…."(pg 64) de "Los recursos de la astúcia", Pío Baroja. ( de la sèrie "Memorias de un hombre de acción". Tomo V)
© Herederos de Pío Baroja. Edt. Caro Raggio, editor. 1976
"Desde
el principio hasta el fin":
"... Recordé la anécdota de un náufrago inglés que, después de recorrer tierras salvajes, se encontró en un sitio en donde vio levantada una horca, y dijo convencido:
- ¡ Gracias a Dios que he llegado a un país civilizado!..." (pg 105 de "Desde el principio hasta el fin", de la sèrie "Memorias de un hombre de acción". Tomo XXII.)
© Herederos de Pío Baroja. Edt. Caro Raggio, editor. 1976
Tinc un grapat de llibres, diguem-ne inusuals. No, no són incunables, ni valuoses rareses, ni primeres edicions, ni llibres prohibits.... Més aviat es tracta de llibres barats i lamentablement desenquadernats, podrits, fets pols (mai millor dit). T'embrutes els dits quan els agafes i l'aspror del seu tacte no fa agradable el seu contacte i per tant llegir-los...
Són un 3 o un 5 % del que vaig aconseguir recuperar el 22 d'octubre de 1982. Empastifats de fang, molls, alguns conservaven la seua forma perquè havien aguantat comprimits entre si mateixos a la prestageria de l'únic moble que no es va trencar. Van passar moltes hores submergits a l'aigua tèrbola de la pantanada... No cal dir que entre els molts danys irreversibles aquell petit drama dels meus llibres no significa res (per mi en els primers moments fou el impacte més indefinible).... Si bé ho mirem ara no sembla per a tant, gairebé és una sort vist que cada dia veuen la llum més i més llibres i tenim la sensació de ser-hi ben allunyats de la terrorífica fantasia de Ray Bradbury a "Farenheit 450º"... Sort, una sort. O una esperança, perquè no sempre trobes el llibre que busques ni busques el llibre que trobes...
Tanmateix esgarrifa si pensem en la fragilitat d'aquest planeta que habitem on sempre hi ha una guerra en actiu, alguna catàstrofe natural, i més d'una amenaça de guerra global, colateral i de possibles efectes mundials i les persones som més fràgils encara que els llibres...
"Farenheit..." fa 21 anys que no s'hi troba a la prestageria... ofegat aquella nit i perdut entre el fang (en lloc de cremat com hagués resultat més adient al seu títol....)
"Las olas" en canvi fou rescatat en estat quasi acceptable:
"Las olas", de Viginia Wolf:
"... Mi libro tendrá, sin duda alguna, muchos volúmenes y tratará de todas las variedades de hombre y mujer hasta el momento conocidas. Lleno mi mente con cuanto ocurre en una estancia o en un vagón de ferrocarril, de la misma forma que se llena una estilográfica en el tintero. Tengo una constante e irremediable sed...." (pg 62)
© Viginia Wolf. Edt. Lumen 1977.
"La
conquista de la felicidad" de Bertrand Russell
" ....No se ha dado el caso de que los Clubs de libros elijan ningún mes "Hamlet" o "El Rey Lear"; ningún mes ha habido necesidad de leer a Dante. Por lo tanto, no se leen nunca obras maestras, sino libros modernos, de autores mediocres.... (pg 63)....
.... El conocimiento de la buena literatura, que era universal ... hace cincuenta o cien años , está ahora reducido a unos cuantos profesores. Todos los placeres más tranquilos se han abandonado. Algunos estudiantes americanos me llevaron de paseo en primavera.... pero ninguno de mis guías conocía tan siquiera el nombre de una de las flores. ¿De qué servia saberlo? Ninguno iba a ganar por ello más dinero...." (pg. 64)
© Bertrand Russell. "La conquista de la felicidad".( Edt espasa Calpe. Colecc. Austral)