Sinuhé, el egipcio.
Carcaixent, dimarts 13 d'agost de 1974
La data està escrita a la primera pàgina amb un poema "dedicat al Sinhué" que deu ser meu perquè és força dolent. El llibre, a conseqüència de les inundacions, es troba en un estat de conservació patètic.
Sé que és dimarts perquè és dia de mercat. En acabar els encàrrecs, m'acoste, com d'habitual, a la parada de llibres i revistes de vell... Compre un llibre de segona mà (o vet a saber quina). Fa calor, per això és de bon matí quan vaig al mercat (per la fresca relativa). Porte un vestit d'aquells de cos sencer, rectes, la faldilla molt curta, cremallera al lateral esquerre, confeccionat amb un fresc teixit que en dèiem de piquè, figures geomètriques roges i negres, el fons blanc.... ¿Es pot recordar tot això? Sí, amb aquest sí, amb la major part de llibres no, però amb aquest sí.
Arribe a casa, em canvie de roba, pel calor em nugue els cabells al clatell (és constant la coqueteria de portar-los ben llargs i solts) i em pose a fer feina... Agranar, torcar la pols..... Arriba el torn de la meua cambra.... El matalàs de llana, doblegat pel mig damunt del sommier, em deixe caure un segon damunt la muntanya de ratlles blanques i roges; a la mà el llibre que encara no he obert.... De sobte la mare em crida ennujada en veure que és l'hora de dinar i el meu llit romàn per fer..... Han passat..., no sé quant de temps ha passat, reconec (i sense fer res...!). No sé com ha passat. En cap moment no he pogut deixar la lectura per a desprès de dinar, tot i que ho he intentat, un cop i altre .... Llegia feliç, exaltada per la troballa.
3
A mi regreso a la Casa de la Vida, con mis vestidos nuevos y mi brazalete de oro, mis maestros se inclinaron ante mí poniendo las manos a la altura de las rodillas. Pero no era más que un estudiante y tuve que redactar un minucioso informe sobre la trepanación y la muerte del faraón, atestiguando su exactitud..... (pg 64)
No sé si era aquesta pàgina o quina on vaig tenir que respondre al reclam matern.... Perquè un començament com aquest anava descabdellant amb lentitud una narració magnífica, el decurs de la qual feia perdre el sentit del temps.... :
LIBRO PRIMERO
LA CESTA DE LAS CAÑAS
1
Yo, Sinué, hijo de Senmut y de su esposa Kipa, he escrito este libro. No para cantar las alabanzas de los dioses del país de Kemi, porque estoy cansado de los dioses....
......... Porque todo lo que se ha escrito hasta ahora lo fue para los dioses o para los hombres. Y sitúo entonces a los faraones también entre los hombres porque son nuestros semejantes en el odio y en el temor, en la pasión y en las decepciones..... y cuanto se ha escrito lo ha sido por orden de los reyes, para halagar a los dioses o para inducir fraudulentamente a los hombres a creer en lo que no ha ocurrido. O bien para pensar que todo ha ocurrido de una manera diferente de la verdad....
........ Todo vuelve a empezar y nada hay nuevo bajo el sol; el hombre no cambia aun cuando cambien sus hábitos y las palabras de su lengua. Los hombres revolotean alrededor de la mentira como las moscas alrededor de un panal de miel, y las palabras del narrador embalsaman como el incienso, pese a que esté en cuclillas sobre el estiércol en la esquina de la calle; pero los hombres rehuyen la verdad.
Yo, Sinuhé, hijo de Senmut, en mis días de vejez y de decepción estoy hastiado de la mentira. Por esto escribo para mí solo lo que he visto con mis propios ojos o comprobado como verdad...... (pg 5)
Vaig llegir el llibre. Fou una lectura memorable...
Ara faig el petit gest -teatral i literari- de dedicar-lo a la memòria del TERENCI MOIX.
Va morir ahir (02-Abril-03)
http://www.mobol.tv/intro/terencimoix/
http://www.epdlp.com/moix.html
Tot i que els seus escrits no em resulten referencials, l'interès per la vida, la llibretat, la tolerància: l'escriptura en general i per la història d'Egipte, en particular; em fa pensar com si haguérem compartit punts en comú, universals i concrets.
© Mika Waltari. Ediciones G. P., 1964 (libros RENO)
http://www.aktivist.fi/inenglish/w.html
http://www.kirjasto.sci.fi/mwaltari.htm
Títol original: SINUHE EGYPTILÄINEN, versió castellana de Manuel Bosch Barret.
And there is no peace until death. Even sleep is too full of life.
- Mika Waltari-