Brian Patten
T h e M i n i s t e r f o r E x a m s
Quan jo era un nen vaig seure a un examen la prova era tan simple que no hi havia forma que pogués fallar. P1. Descriu el sabor de la lluna. Sap a Creació vaig escriure, té l'aroma de la llum de les estrelles. P2. De quin color és l'Amor? L'amor és del color de l'aigua que un home perdut en el desert hi troba, vaig escriure. P3. Per què es fonen els flocs de neu? Vaig escriure, es fonen perquè cauen en la tèbia llengua de Déu. Hi havia altres preguntes eren totes així de simples. Vaig descriure la pena d'Adam quan fou expulsat del paradís Vaig anotar el pes exacte del somni d'un elefant. Encara avui, molt anys desprès, per guanyar-me la vida agrane els carrers o netege els lavavos de confortables hotels. Per què? Perquè constantment fallava els meus examens Per què? Bé, deixa'm posar una bateria de preguntes P1. Com de gran és la imaginació d'un nen? P2. Com de fonda és l'ànima del Ministre dels Examens?(Sorry!. He fet una traducció personal i urgent, per tant no acurada ni molt menys oficial ni autoritzada)
Text original:
T h e M i n i s t e r f o r E x a m s
When I was a child I sat an exam.
The test was so simple
There was no way I could fail.
Q1. Describe the taste of the moon.
It tastes like Creation I wrote,
it has the flavour of starlight.
Q2. What colour is Love?
Love is the colour of the water a man
lost in the desert finds, I wrote.
Q3. Why do snowflakes melt?
I wrote, they melt because they fall
onto the warm tongue of God.
There were other questions.
They were as simple.
I described the grief of Adam when he was expelled from Eden.
I wrote down the exact weight of an elephant's dream.
Yet today, many years later,
For my living I sweep the streets
or clean out the toilets of the fat hotels.
Why? Because I constantly failed my exams.
Why? Well, let me set a test.
Q1. How large is a child's imagination?
Q2. How shallow is the soul of the Minister for Exams?
© Brian Patten, The Minister for Exams
http://www.uktouring.org.uk/brianpatten/
http://www.cs.rice.edu/~ssiyer/minstrels/poems/998.html
"El gegant de la història" de Brian Patten. Edt. Empúries, novembre 2002.
Fragment inicial:
Al voltant dell castell hi havia teixida una il.lusió de runes que amagava l'edifici de la vista dels mortals. Per als qui passaven per fora del recinte, el castell no era res més que un conjunt de pedres velles amuntegades, parets sense sostre recobertes d'heures i liquen. El Gegant de la Història no era ben bé invisible. La seva veu es confonia sovint amb els esbufecs del vent que copejava les pedres apilades.