Dietaris
|
Encapçalament d’una carta al diari AVUI "Ho sentim, noies..." Hem decidit escriure aquesta carta després de veure en repetides ocasions la campanya sexista de màrqueting que duu a terme el producte........... Natàlia Gomà i 34 firmes més Barcelona |
Dissabte 12. 07. 03
Indefectiblement caiguem en el parany de fer publicitat gratuïta, i òbviament involuntària, en alçar la veu per denunciar actituds insolidàries, sovint grolleres, que oculten i dissimulen certs (per no dir corruptes) interessos. Però... com evitar entrar en el joc de les polèmiques si és imprescindible denunciar el cinisme amb que es branden actituds d'allò més depredadores, sexistes, racistes, etc. que disfressen la prepotència i el tot s’ho val (excepte el respecte, clar) sota la pàtina de la llibertat i la dubtosa popularitat....
En cap moment citaré marques comercials i casos concrets que clamen al cel perquè quan des de la vulnerabilitat de les minories es demana que lleis i entitats facen el seu paper amb la fermesa que els correspon front algun atac manipulador, sexista, barroer, cruel etc. el contraatac sempre, sempre, surt encara més reforçat amb una nova crueltat i un cinisme extremats. S’escuden, amb un refinament sàdic, en la llibertat i la no-censura. No cal citar casos ben recents, però és força preocupant que qui no respecta brande el respecte per imposar maneres neofeixistes.... Això no és llibertat d’expressió sinó impunitat per atropellar i riure’s dels tolerants amb prepotència....
Són referents d’actituds sexistes, racistes, etc. més o menys ocults i que estimulen uns comportaments molt concrets i unes tipologies que no dubtaran en usar la força, la censura i la manipulació quan la situació els siga propícia, perquè no ens equivoquem en cap moment: en els seus missatges de llibertat només preconitzen l'anorreament, (fins i tot la violència) i encara se’n burlen de les víctimes. Apareixen als media amb posats que van més enllà de tota definició d'immoralitat o de prepotència.
Contra aqueix tarannà cínic i que no és sinó l’eufemisme o la forma políticament correcta del feixisme actual, no podem esperar que les inèrcies actuals del tot s’ho val s’inclinen per legislar de forma justa i transparent, sense carregar els daus, vaja, i molt menys podem demanar-los cap respecte envers els altres i que els faça ni fred ni calor.
D’una manera o d'altra, sempre usaren la intolerància i la imposició, així com ara s’adapten a les tendències democràtiques i fan estudis previs de consum, fomenten les formes més alienants, el comerç més depredador, i ni sabem la de xarxes "invisibles" de poder polític/econòmic que controlen i manipulen...
Fa l’efecte que ara mateix obtenen poder a través de l’èxit que assoleixen instigant les formes més matusseres dels individus més immadurs i de la irracionalitat amb que les masses sempre han respost als reclams publicitaris i mediàtics, sense gairebé excepció perquè no poden suportar el buit entorn, el silenci, la manca d’audiència....
És a dir, el populisme alimentant la barroeria... Només tenen cos, i aquest té uns límits, i els peus de fang; per això fomenten l’oblit de noms com guerra (in)civil, dictadura franquista... i tot el que van significar.
No, no podem respectar a qui no respecta...
Com? Neutralitzant amb models positius, fent el buit, observant i denunciant la indefensió, les manipulacions, el doble llenguatge, les tergiversacions de la realitat..., així com prevenir de la impunitat amb que poden actuar..... I en tot cas boicot de silenci, no-consum, control "econòmic". Protecció i defensa de tot el que es posa en perill. Empatia, intel.ligència, sensibilitat.... ¿?
© Emília V. Talens Alberola.
Més dietaris:
Sobre... ; 8 de març; 25 d'abril; Carta oberta...; televisió i ...;
