ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

Dietaris

    Acabe de llegir a Levante-EMV, un flash Pedagogos y profesionales del sector piden a los padres que actúen como filtro (Efe, Valencia) (7.07.03) d’aquells que se’t claven com una punxa sota la pell i no et deien en pau fins que et fiques a furgar per treure-la. "Els pares han de fer de filtre de les televisions". Correcte i he deixat per desprès la lectura de l’article per por de quedar-me sense arguments de rèplica, doncs la frase i la intenció que comporta, semblen correctíssimes i molt a tenir en compte.

    Entenc molt important que hom s’hi quede amb flaixos d’aqueixos al cervell per si mai els pot posar en pràctica.... Ho diuen èls pedagogs, psicòlegs, etc, m’hi sume, però amb això ens quedem més amples que quinze....

    Anem a veure, és molt fàcil deixar el control televisiu a l'estructura familiar, es veu que sembla el més ràpid, coherent i possible. Ho sembla només.

És com quan ens diuen: la ciutadania s’ha de conscienciar i usar menys el cotxe....

    Cap problema, davant la consigna, la ciutadania d’immediat es posa en situació i automàticament deixa d’usar el cotxe, tot i que cada dia rep el bombardeig d'un ample ventall publicitari que no pot controlar però que controla efectivament a la ciutadania per què desitge, consumeisca i se sacrifique per obtenir i usar uns vehicles cada cop més sofisticats. Vivim entaforats en una escala de valors i de prestigi social que impliquen passar per una sèrie de trasllats que depenen d'aqueix vehicle privat. Així com de tota una sèrie de situacions i handicaps que entren en contradicció amb el cívic reclam posat com exemple...

    Així com no existeix l'alternativa prèvia d'una xarxa pública de comunicacions suficient, ràpida i eficaç. 

    Deu ser que la ciutadania, a l'igual que  pares i mares, és qui decideix els trams de transport públic, les freqüències, les vies alternatives, els programes, controla la publicitat, les franges horàries, els continguts, les.....

    Així ara resultarà que els progenitors han estat amplament formats i informats d’una escala de valors que sembla si més no que en la pràctica desconeixen…. I malgrat això em consta que l'esforç de moltes famílies és superior de bon tros al que propicia aquest moment social i polític que patim.

    Ara pares i mares hauran d'elaborar en l’àmbit casolà, al saló o a la cuina familiar, i mentre es recuperen d’unes jornades laborals demoníaques, l’intricat debat filosòfic d’on acaba un filtre i on comença la censura.... Genial.

    Ara pares i mares hauran de saber (no sabem de quina manera) que és convenient que filtren estereotips, models de consum, de conducta, de referents... I això per damunt del desgast amb que s'hi troben cada dia desprès de sortir de la jungla diària... i no cal dir que aquesta és incitada pels qui en podrien posar fre. 

    Tot això, sembla, els que tenen mitjans ja ho fan com poden i saben, ara bé ens preguntem com s'ho faran els que efectivament no ho fan...  No ens quedem de fet com estàvem?

    Supose que hauran de fer exercicis acrobàtics per competir amb les sofisticades  tècniques de reclam amb que els media sedueixen les criatures. I com que la progenitura està dotada culturalment i històrica de recursos i de la formació necessària (així com li han estat facilitats els mitjans de transport públic), encara no hauran de ser repressors, això mai, sinó amplament dialogants (No heu sentit mai això de "si haces esto te compro aquello", etc) i amb la paraula que ningú els ha ensenyat a usar hauran de convèncer i vèncer la jungla mediàtica per on es mou ara mateix el delicat i complicat món infantil i no dic ja adolescent....

    Això fa l'efecte que deu ser xauxa per qualsevol governant liberal, autocomplaent, i de qualsevol ideologia de l’espectre democràtic: "nosaltres governem amb consignes i la ciutadania hi posa els mitjans, l’esforç, la formació, els recursos" (abans ja ha posat els impostos per rebre uns serveis suposadament públics....) Supose que la ciutadania també haurà d’aprendre a embruixar i fer malabarismes, sembla que forma part del xou. 

Viure per a veure, oir, llegir i (no) callar...

    Dintre de poc, em fa l’efecte, a la ciutadania ens posaran a fer carreteres, embassaments, camps de concentració temàtica, transvasaments de rius, arquitectura, alta pedagogia, filosofia, psicologia, matemàtiques, cultura d’alta graduació..... 

    No estaria mal però és massa, perquè abans de demanar ningú que faça qualsevol tasca li haurem d’explicar com es fa aquesta i dotar-li de les eines i capacitats.... 

I probablement ens enviarà a pastar fang, perquè fer pensar, educar (i vet per on formar ciutadania) és molt més difícil del que sembla, prou més que fer de censors i repressors que no és això ni és tan fàcil. 

    Abans de fer tot això no es deuria debatre i consensuar una política d'autoregulació ètica, sana, plural i respectuosa amb tots els àmbits i tendències? :

     .... i podrà cadascun dels àmbits ser generós i restringir-se per no envair el tarannà dels altres...?

Amb l’economia dels diners fàcils i l’èxit ràpid hem topat Sanxo....

Qui li posarà l’esquellerinc al gat?

A posteriori llegeix la notícia. Cite un fragment:

    Em pregunte (tot i que sé la resposta de fa temps) quina mena de ciutadania-consumidors/es efectua aqueixes pràctiques… O allò de "Entre todos la mataron i ella sola se murió…." I com es poden resoldre situacions com aqueixa que ja duren tants anys... 

    Socialment només està ben vist qui consumeix i no el contrari. 

    Per no parlar de parcel.les com el reciclatge, energies alternatives, formes de vida més o menys sostenibles…

Qui farà d'espill de les criatures i adolescents...?

¿Només pares i mares? Glup!!

   Sembla que tampoc no és qüestió de passar-se la pilota d’uns a altres, ni de llençar balons fora… Ni tan sols de pilotes, no sols de futbol viu la persona….

Més dietaris?

© Emília V. Talens Alberola., Prohibida la reproducció sense permís de l'autora.