Dietaris Novel.les Relats Poemaris Aforismes Fotografia

Carta oberta al meu alumnat

Criaturetes:

Ací teniu, l’havíeu demanada, la vostra carta. Però avui no vaig a escriure cap carta des d’un lloc de vacances ni tampoc a contar-vos un conte sinó a comentar-vos el. Un de tants dels que hem vist..... "El flautista d’Hammelin"

Recordeu? Aquell que deslliura un país de la plaga de rates, però desprès l’autoritat no compleix el tracte acordat, per això s'enfada i s’emporta de la mateixa manera les criatures...

El Flautista és qualsevol heroi, líder, cap, dirigent... O un famós. Tant pot ser bo com dolent.... És qui fa rogle. És qui mana al pati, a la televisió, als espectacles i a qui sempre el segueix la multitud sense pensar. És un encantador* (de serps, de rates...) però també de multituds, de persones, de criatures, se’ls emporta a tots. Al principi del conte sembla la representació de la justícia, però quan no cobra es pren la justícia pel seu compte i ja no agrada tant.

Després hi ha el qui mana o governa i que normalment no dubta en prometre el que siga per solucionar un problema, per conseguir alguna cosa, o quan busca els vots per arribar a un càrrec... Però sol acabar dominat per la cobdícia*, per l’egoisme d'acumular i no donar, per l’afany de riquesa i comoditats... Al pati sempre hi ha qui vol fer sempre la seua, tinga raó o no, qui s’ho vol quedar tot, qui se salta les normes quan vol i encara qui fa enganyifes i trampes i qui segueix manant amb embolics i mentides...

Per contra hi ha un antiheroi, algú a qui ningú no veu, que no destaca ni fa rogle, ningú el demana al seu equip per jugar a futbol i per això mateix no pot o no vol seguir la multitud engrescada* i eufòrica... És fàcil enganyar una multitud però molt difícil a un individu (ja passa, això ja passa, us diuen els majors quan van a votar...). És per això que va poder rescatar a tots els nens del conte, perquè a vegades és molt important veure el que no veu ningú, quedar-se enrera per donar la veu d'alarma.

Els contes solen acabar bé, i aquest a més de donar la lliçó de sempre a les criatures (tots els contes al final tenen una moral* ), en dóna una més gran als adults, que a la fi tampoc mai fan cas i damunt quan s’equivoquen ningú els reny o els demana comptes. El conte ens vol dir que la justícia és cega i que a vegades pot ser cruel. Que la cobdícia i l’afany de guanyar, de triomfar, de no donar res a canvi, de tenir i mantenir sempre el poder són maneres perverses*... Segur que sabríeu ara mateix posar exemples ben actuals, noms, llocs i situacions d'ara mateix i fer un nou conte...

Continuarà......

encantar (encantar, entre altres coses, vol dir enlluernar i no ensenyar a pensar)

cobdícia: Apetit desordenat de riqueses; cast. codicia.

moral (es diu també de la lliçó final de contes i faules)

pervers: Que ama el mal, propi del qui fa el mal intencionadament.

engrescar: Animar molt; entusiasmar; inspirar passió ardent.