I. INTRODUCCIÓ.

Amb aquest informe es pretén donar a conèixer a les autoritats, tant al M.I. Ajuntament de Xeresa com a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, l'existència d'unes restes arqueològiques que per la seua localització i context són d'una gran importància per tal de conèixer i endinsar-nos dins de la realitat arqueològica i històrica de la localitat de Xeresa.

Així mateix és dona a conèixer l'existència d'un jaciment que, sense arribar a determinar la seua envergadura i importància, haurà de tindre's en compte davant de les actuacions urbanístiques de la zona en la qual es troba inserida, prenent-se les oportunes mesures que dicta la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.

El jaciment del qual estem tractant es troba, en principi, localitzat fora del casc urbà de Xeresa, en una zona agrícola que en els últims anys ha sigut declarada sol urbanitzable i en la qual s'està construint el polígon industrial de La Servana.

La seua situació no és casual doncs es localitza a pocs metres de la masia denominada amb el mateix nom que la partida, exemple de l'arquitectura rural valenciana del segle XIX i principis del XX.

Ens trobem dins d'una àrea arqueològica importantíssima dins l'àmbit local; doncs en ella es localitzen, i s'han localitzat segons diverses fonts, tota una sèrie d'estructures arquitectòniques, infrastructures hidràuliques i monedes i làpides romanes.

En quant a les estructures arquitectòniques, aquestes presenten una gran importància dins l'àmbit particular, arqueològic i històric, de Xeresa, com també general de la Safor. Parlem del mur realitzat amb la tècnica de la tàpia que forma actualment part del mur oest del pati de la masia, el qual presenta una cronologia andalusina. Aquest tipus d'estructura es diferència molt bé de la resta de murs de la casa ja que aquests darrers són de maçoneria, amb blocs de pedra calcària. Això fa que es segueixca tot el perfil de la tàpia respecte de la resta del mur on s'inserta.(1)

Es tractaria, així doncs, d'un dels murs perimetrals que formaria part d'una vivenda d'una antiga alqueria musulmana de la qual ens introduirem en la problemàtica del seu nom en el apartat corresponent.

Respecte a les restes d'infrastructures hidràuliques, tenim constància de l'existència d'una sènia islàmica trobada en les tasques de seguiment arqueològic dels treballs d'urbanització dels carrers dutes a terme per un arqueòleg. Aquest tècnic professional va emetre l'informe tècnic arqueològic pertinent a la Unitat de Patrimoni Històric-Artístic de la Direcció Territorial de Cultura i Educació de València, la qual va disposar les següents mesures: (2)

"Declarar la zona ocupada por la masía de la Servana, como zona de protección arqueológica por lo que será de aplicación el artículo 62 de la Ley 4/98 de Patrimonio Cultural Valenciano.

Documentar adecuadamente los restos de la noria islámica, arrasada en su parte superior por las máquinas excavadoras mediante su excavación arqueológica." (Vore el document sencer)

En quant a les restes arqueològiques d'època romana, hui en dia només es localitzen diversos fragments de ceràmica com poden ser teules planes i àmfores (3), a l'espera de les possibles intervencions arqueològiques.

Allò que si que destaca de les restes romanes és la seua documentació per part d'erudits del segle XVIII, XIX i XX com són José Cavanilles, Pasqual Madoz i José Sanchís Sivera.

José Cavanilles, en la seua obra "Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia" de 1795 parla de que "Las monedas de plata y cobre, como tambien las varias lápidas Romanas que se han hallado en el término de Xerésa, indican que allí habitó esta nación culta, y que hubo pueblo de alguna consideración en la antigüedad." Així mateix, Pasqual Madoz (4) a la meitat del segle XIX repeteix les mateixes paraules lletra per lletra.

Jose Sanchís Sivera és l'últim foraster que es va fixar en la localitat de Xeresa l'any 1922. En la seua obra (5) explica com en Xeresa "los restos de cerámica romana encontrados en los alrededores del caserio de La Servana, lo mismo que trozos de muralla antigua que se conservan, nos ponen de manifiesto que el término fue habitado des de la más remota antigüedad, y que en tiempos de los romanos existía importante población: a últimos del siglo pasado, haciendo excavaciones, se encontraron muchos restos humanos y monedas."

Per últim, tenim el testimoni escrit en 1940 de Francesc Bou Serralta, el qual diu que "Por tradición sabemos que en el lugar o partida denominada la Servana existió un cementerio moro pués en ciertas labores de roturación practicadas en algunos lugares de este término municipal se han encontrado varios esqueletos que sin duda serian de los moradores de este entonces caserio. Tambien se han hallado, herramientas y algunos objetos" així com també de testimonis orals de gent que l'any 1952 va treballar en la finca de La Servana els quals també descobriren esquelets humans.(6)

Així doncs, fora de que tots aquestos testimonis escrits i orals siguen reals, la troballa de la qual anem a donar fe és la materialització de la realitat que envolta el caseriu de La Servana. És a dir, de la irrefutable existència d'una alqueria islàmica dintre de la fisonomia de la masia de La Servana, de la conseqüent necròpolis que acompanyaria a aquesta i de la qual parlen les fonts, de les infrastructures hidràuliques unides a la vida de la gent i de l'edifici com és la sènia, i per últim l'existència d'un possible abocador de restes de cultura material islàmica en els límits de dita alqueria.

La troballa s'ha realitzat gràcies a l'atzar ja que es localitza davall de l'antic camí d'accés a la finca de La Servana des del camí que puja de la carretera nacional fins la localitat de Xeresa. Aquesta masia es localitza a les coordenades 0º 12' 45'' de longitud oest i 39º 06' 02'' de latitud nord del full de Tavernes de Valldigna amb el nº 770-IV (29-30) del Mapa topográfico Nacional de España, Dirección General del Instituto Geográfico Nacional, escala 1:25.000, 1979. (7)

Una vegada varen començar les tasques d'urbanització del polígon de La Servana, en els treballs d'acondicionament del terreny es varen arrasar estructures com són les canals i el camí d'accés. Quan es va llevar tot aquest últim es va deixar una ampla zona a l'aire lliure. Dins d'aquesta zona és on es va localitzar en una superfície de 40 metres les restes arqueològiques en forma d'una quantitat immensa de ceràmica musulmana i de restes de murs.

La troballa es localitza, així, a una distancia molt propera a l'alqueria, a uns 40 metres, i a 37,55 metres del camí que puja a Xeresa. Es a dir, totes les restes arqueològiques es localitzen dins d'una àrea superior als 20 metres de longitud.

IV.1. LA CULTURA MATERIAL.

En les tasques de recollida superficial de material de l'anomenat jaciment es va arreplegar una gran quantitat de restes ceràmiques que per la seua quantitat ens va urgir la necessitat i la obligació de redactar aquest informe per tal d'esbrinar la possible importància i magnitud d'aquesta troballa dins de l'àmbit de l'arqueologia local, comarcal i autonòmica.

Tota la ceràmica arreplegada ens ha donat un espectre cronològic que ens situa en moments de la dominació musulmana en les terres valencianes, en el Xarq Al-Andalus. Concretament ens referim al segle XII i a la primera meitat del XIII.

Les restes ceràmiques trobades destaquen per la seua quantitat, una intervenció arqueològica determinaria a que es deu aquesta gran concentració de restes de cultura material musulmana i si en realitat estem parlant només d'una enderroc o per contra d'un nivell hàbitat adscribible a l'alqueria de la qual encara es conserven restes en la masia de La Servana.

A la vista dels materials obtesos, s'ha determinat l'existència d'una desena de vores, d'anses i de colls, així com una trentena de bases i, allò més important, entre 150 i 200 fragments de parets tant de petites com de grans dimensions.

Dintre de tota la magnitud de les restes farem un anàlisi de les formes ceràmiques que es poden dilucidar de tot el conjunt. Totes els fragments perteneixen a l'àmbit de la ceràmica comuna i ningú presenta la tècnica del vidrat de la superfície.

En primer lloc veiem l'olla o marmita. Aquesta és un vas de dimensions mitjanes (altura 169-197 mm), de forma generalment molt equilibrada (relació altura/diàmetre màxim: de 0,90 a 1,40), amb funció culinària i per això capaç d'anar al foc, cosa que ho testimonien les marques de calcinació. Les bases d'olles d'aquest jaciment presenten una lleugera convexitat. Aquest fet afavoreix la seua instal·lació sobre les pedres que constitueixen la llar o directament sobre la llenya, encara que hi ha exemples d'emprar un petit trípode per a estabilitzar l'olla. (8)

Entre totes les vores d'olles trobades destaca una gràcies a la seua decoració i perquè cap més en presenta. Tipològicament és sembla molt a la marmita tipus I-3 de la terrisseria de Dénia, ja que presenta la vora exterior en forma de cinta. (9) Aquesta marmita de La Servana està dibuixada i localitzada en el apartat de dibuixos.

Així mateix, també trobem dos exemplars d'anses de cànters. Aquests recipients estaven destinats a al transport i a la conservació de l'aigua. Són dues anses de secció grossa que unirien el coll amb el muscle.(10)

Només destaquem l'existència d'una tapadoreta, la qual es correspon amb el tipus I de Dénia. Aquesta presenta un perfil convexe amb quatre acanaladures paralel·les situades en el cos abans d'arribar a la vora, la qual no es conserva. La seua pasta te la forma "sandwich" amb els colors roig rajola i gris obscur, predominant aquest últim.

És interessant l'existència de fragments de la part superior del cos d'una forma tancada les quals presenten una línia incisa que rodejaria tota la peça. Es tracta de fragments ceràmics de gerretes, recipients que normalment presenten cos globular, base plana i dues anses de cinta .

Així doncs, veiem tota una sèrie de formes ceràmiques localitzades dins de l'àmbit de la ceràmica comuna islàmica que és important pel seu context ja que enllaçaria amb l'alqueria de La Servana. Ja en una prospecció realitzada en març de 2001 l'arqueòleg Pasqual Costa Cholbi, amb membres del Centre d'Estudis i Investigacions de Xeresa (C.E.I.X.) varen constatar que el 75% del material recollit en els voltants de la masia pertenexien a la cultura musulmana, concretament a l'època andalusina. Entre el material destaca la gran quantitat de formes ceràmiques.

Dintre de la zona en la qual estava situat el camí d'accés a la masia, a  banda de la troballa de restes de cultura material islàmica, s'ha localitzat part d'un mur que per la seua fàbrica arquitectònica i per la seua posició i direcció assoleix un interés cabdal per a l'arqueologia de Xeresa. Es tracta d'una estructura que apareix formant part del tall estratigràfic que s'ha format degut a la retirada del camí. Es podria pensar que formaria part d'un antic marge de contenció del bancal, però la realitat és que es troba inserit dins del bancal a més de presentar una orientació sensiblement diferent a aquest.A pesar de trobar-se dins de l'estrat del bancal, podem fer una descripció de la seua fàbrica arquitectònica. Es tractaria d'un parament de maçoneria regular format per, almenys, dues filades de pedres de paredat calcàries unides per una tongada important d'un morter dur de calç i graves. Les pedres de paredat busquen les seus cares planes o estan carejades, presenten una modulació mitjana.

Es a destacar el lluït que presenta el parament, amb un morter blanquinós igual a l'utilitzat en la tongada que uneix les filades. Desconeixem la profunditat i la longitud del mur, encara que presenta una longitud de 1,20 metres, cosa que ens ajudaria la seua excavació arqueològica.

Així doncs, per el tipus de fàbrica, per la seua localització propera a les restes ceràmiques i al mur de tàpia de La Servana, podríem dir que es tractaria de part de l'alqueria musulmana de la qual estem fent l'informe. Aleshores, s'ampliaria així la superfície d'hàbitat d'aquest assentament rural, factor a tenir en compte en els treballs de camp.

Analitzarem ara la problemàtica dels topònims Xeresa i Xaresa. Jaume I, en el Llibre del Repartiment de València, fa la seguent menció:

"A Arnau Carnicer, Ramon Carnicer, Bernat Carnicer i a Bernat Vell, a saber, a Arnau Carnicer, quatre jovades de terra  i a cadascú dels altres, tres jovades , totes a Xaresa. 13 d'abril." (11)

Una jovada de terra és l'extensió de terra que llaura normalment una parella de bous en un dia. Equival a sis cafissades. Una cafissada es l'extensió de terra que es pot sembrar amb un cafís de gra. Una cafissada són sis fanecades i una jovada 36; per tant, a Arnau se li concediren 144 fanecades i a cadasun dels altres tres germans 108 fanecades. Tot açò fa un total de 576 fanecades a l'Alqueria de Xaresa.

Vegem com el rei cristià va concedir terres a quatre persones, tres d'elles els germans Carnicer, les quals la font anomena que estaven situades dins de la zona d'influència de l'alqueria musulmana de Xaresa. Això, de moment, ens estaria indicant l'existència de només una alqueria en l'actual terme de Xeresa, mentre que l'alqueria més propera seria la de Xeraco, la qual va entrar a formar part de l'antic Regne de València el 3 de juny de 1248. (12)

El problema es presenta quan dins del Llibre del Repartiment apareix la seguent referència:

"A Arnau Carnicer, Ramón Carnicer, Bernat Carnicer, Pere Carnicer i Bernat Vel, sengles cases a Xaresa; i a Arnau Carnicer, quatre jovades de terra; i a cadascú dels altres, tres jovades de terra. I si per a les susdites jovades no hi hagués terra suficient en l'esmentada alqueria, que les tinguen i que les reben en una altra alqueria anomenada Xeresa. 14 d'abril"(de 1249). (13)

En aquest document es confirmen les donacions de terres, a més de realitzar-se les donacions de cases a les mateixes persones entre les quals es cita una nou agraciat el qual destaca per tindre el mateix cognom que els tres primers beneficiats. Però allò importantíssim és que diu que si aquestes persones no pogueren obtindre la seua proporció de terra en la dita alqueria, l'obtingueren d'una altra alqueria que es diu Xeresa. Això ens estaria indicant, almenys, l'existència de dues alqueries islàmiques en el moment de l'arribada cristiana.

Podrien haver opinions que digueren que com que en el cas de Xeraco el Llibre del Repartiment diu "Xaraco" i es traduiria Xeraco, en el cas de Xaresa es traduiria Xeresa. Però veiem que no es dona el cas perque gràcies a l'atzar, segurament a l'inclusió de Pere Carneicer a la llista de beneficiaris i amb la conseqüent necessitat de més terra, en apareixen dos noms d'alqueries ben diferenciats pel mateix document.

Però, ¿com és possible que les donacions de cases i terres siguen la majoria en Xaresa, que només es faça referència a Xeresa com a complement, i que hui en dia en el terme l'únic assentament tinga el nom de Xeresa?.

Hi ha un aspecte interessant inserit dins del Llibre del Repartiment. Tant a Arnau, Ramon, Bernat i Pere Carnicer, així com a Bernat Vell, se'ls dona una quantitat de terra que ascendeix a 16 jovades, que equival a 96 fanecades. Aquesta quantitat és molt important. Açò, unit a la donació de cases en Xaresa, ens està indicant que els nous pobladors cristians estarien fent acte de possessió d'una alqueria i de les seues terres de conreu, que allò més segur es que havera patit un procés de despoblació o de trasllat de gent a una altra alqueria propera.

Així doncs, ens aventurem a dir que en el moment de la vinguda dels cristians a l'actual terme de Xeresa, la situació que es varen trobar va ser la de dues alqueries musulmanes, Xeresa i Xaresa. La nova situació política provocaria que l'alqueria de Xaresa es despoblara, amb el trasllat del seu contingent poblacional a Xeresa per tal de fer un reagrupament de la població pertanyent a la cultura musulmana.

El repartiment, a mitjan segle XIII, del districte de Gandia -que tenia per capçalera la fortalesa de Bairén- és va recolzar en la organització territorial preexistent. Es a dir, els nous pobladors seran assentats en alqueries i rafals. (14) Aquest panorama comença a canviar durant el segle XIV. Diverses alqueries del terme quedaran incloses en l'àrea jurisdiccional dels senyors que, acollint-se a l'anomenada jurisdicció del rei n'Alfons, fundaran petits senyorius en els quals exerciran el mixt imperi. (15)

A mena d'exemple podem vore el cas de Bellreguard, que antigament tenia el nom de Sotaia. En unes dates com l'any 1381 i l'any 1433, aquesta alqueria només tenia set veïns. Però en 1465 la seua població ja ascendia a seixanta o setanta veïns. L'explicació d'aquest fet radicava en les facilitats fiscals concedides pel senyor de Bellreguard, Joan Roca, a aquells que vinguessen a poblar aquest territori ja que a la necessitat de treballar la terra s'unia la de tindre ma d'obra disponible per a treballar en el trapig que el senyor va construir allí. Aquest augment de població de Bellreguard va provocar, per contra, la pèrdua de població d'altres alqueries arribant inclòs al total despoblament d'aquestes.(16)

Aleshores, hauria un reagrupament de l'hàbitat determinat per un increment d'habitants en alguns llocs en detriment d'algunes alqueries o heretats on la població hagué de minvar pels efectes abans al·ludits. (17)

No coneixem quan despareixeria Xaresa com a nucli de població i com a topònim. Sabem que continuaria com a lloc d'hàbitat en la segona meitat del segle XIII i en el segle XIV, ja que les restes ceràmiques fruit de prospeccions així ho demostren. (18) La compra del terme per una persona acabalada, ja siga comerciant o cavaller, és la que va provocar la desaparició de Xaresa com assentament i topònim, però no així les terres a ella adscrites des d'antic.

No tenim constància de la situació local a la segona meitat del segle XIII i de tot el segle XIV, però si que tenim el fet històric de que la familia Vich, d'origen noble, va ser la que va prendre els ramals del senyoriu de Xeresa a primeries del segle XV. Aquesta família, seguint la tònica que imperava en eixe moment dins l'àmbit del terme de la vila de Gandia va consolidar, sinó erigir, els fonaments del senyoriu de Xeresa, convertint-lo en un espai privat familiar en el qual desenvoluparen la jurisdicció civil o mixt imperi.

La documentació del segle XV només fa menció en el terme al lloc de Xeresa (19), entenent com a tal que "en un examen detingut de les fonts que disposem, s'observa com el terme lloc és aplicat a entitats població superiors en nombre d'habitants a les alqueries i que en general sobrepassen la vintena de cases". (20) Aquest factor ens està indicant la densitat poblacional de la localitat en eixe moment, ja que es sol multiplicar el nombre de cases per quatre o cinc persones que formarien part d'una família, cosa que dona un nombre de 80-100 persones.

Així doncs, es constata la consolidació en el temps del procés d'agrupament de la població del senyoriu de Xeresa en un únic lloc d'hàbitat i ,allò més important, que la població només formara part de la cultura musulmana, ja que així els Vich podríem imposar-los més càrregues a més d'obligar-los a cultivar la canya de sucre en grans quantitats per tal d'abastir el trapig que varen construir en Xeresa.

La determinació de totes les restes arqueològiques, ja siguen en forma d'estructures o de ceràmica, en la zona de La Servana són i seran d'un importància cabdal ja que estem davant de la detecció de l'existència de vestigis, tant de paraments, d'obres hidràuliques, com de restes de la cultura material musulmana, les quals ens parlen per elles mateixes. Es a dir, estem davant d'una de les troballes més importants per tal de completar la història medieval de la comarca de La Safor, doncs s'ha descobert l'existència d'un nucli de poblament rural del qual no es tenia constància abans, que data de la fi de l'època musulmana i que desapareix pocs anys després de l'arribada dels cristians.

Si el topònim Xeresa, al qual es refereix el Llibre del Repartiment, fora, i pensem que és realment així, l'actual nucli urbà de Xeresa, amb la troballa, excavació i estudi de l'alqueria musulmana situada a la finca de La Servana estaríem apropant-nos una mica més a la realitat històrica d'aquest racó de la comarca de La Safor. El descobrir totes aquestes estructures i restes, empremtes d'una de les cultures més riques que han existit en el nostre país, és un fet de gran rellevància i que mereix tindre tot l'interés i recolzament per part de les autoritats competents. L'Ajuntament de Xeresa te hui en dia l'ocasió de protegir, documentar i donar a conéixer a tots els seus veïns i ciutadans una part importantíssima del seu passat, de la seua història dins de l'àmbit rural la qual va unida a totes les famílies de Xeresa. D'aquesta institució depén que una part del nostre passat es perda o que visca per a sempre. Així doncs, estem davant d'una oportunitat única per tal de documentar, conéixer i difondre una part important del nostre passat: l'alqueria de Xaresa.

Aquest és l'epígraf més important de tots doncs si no es tenen en consideració les mesures d'actuació i de protecció de les restes arqueològiques, l'informe, per si mateix, no te cap mena d'importància i interés. A la comprensió, conscienciació i bon fer de la Conselleria de Cultura i de l'Ajuntament de Xeresa depén prendre les mesures per tal d'efectuar la conservació i excavació d'aquest jaciment, la qual cosa provocarà el seu estudi per l'arqueòleg pertinent.

Així doncs, segons diu l'article 5.2 de l'actual Llei 4/98 del Patrimoni Valencià "Qualsevol que tinga coneixement del perill de destrucció, deteriorament o pertorbació en la funció social d'un bé del patrimoni cultural, o de la consumació d'aquests fets, ho haurà de comunicar immediatament a l'administració de la Generalitat o a l'Ajuntament corresponent, els quals adoptaran sense dilació les mesures procedents en compliment de la present llei". Aleshores, la persona que subscriu aquest informe demana que es faça complir les disposicions redactades en la Llei de Patrimoni Valencià per tal d'actuar de la manera legal que pertoca.

Per tot això, es fa necessari realitzar la oportuna intervenció arqueològica abans de que els continus treballs d'urbanització del polígon de La Servana destruisquen el jaciment. Aquesta actuació estaria dirigida per un tècnic arqueòleg per tal de documentar, analitzar, catalogar i estudiar la realitat arqueològica del jaciment.

Així doncs, mitjançant aquest informe pretenem donar a conéixer a les autoritats que pertoca, tant al M.I. Ajuntament de Xeresa com a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, l'existència d'aquest jaciment i la seua conseqüent actuació en matèria legal arqueològica. Tota aquesta documentació serà entregada a ambdues parts i donant fe de la seua entrega mitjançant el registre d'entrada de l'Ajuntament de Xeresa.

REFERÈNCIES

1 COSTA CHOLBI, PASQUAL. Informe arqueològic de "La Servana" (Xeresa). En servan03.htm
2 Document remés per la Conselleria de Cultura i Educació al CEIX.
3 COSTA CHOLBI, PASQUAL. Ibidem.
4 MADOZ, PASQUAL. Diccionario geogràfico.estadiístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar" (1845-1850). Pàg. 614.
5 SANCHIS SIVERA, JOSÉ. Nomenclator Geográfico-Eclesiástico de la Diócesis de Valencia. 1922. Pàg. 265 i 266.
6CENTRE D'ESTUDIS I INVESTIGACIONS XERESANS. La Cisterna. Publicació cultural de Xeresa. Febrer de 2001. nº5. Pàg. 15.
7 COSTA CHOLBI, PASQUAL. Opus citatum.
8 LERMA, J.V., GUICHARD, P., BAZZANA, A. SOLER, Mª P., NAVARRO, J., BARCELÓ, C. La cerámica islámica en la ciudad de Valencia. (II) Estudios. Ajuntament de València. 1990. Pàg. 64.
9 GISBERT SANTONJA, J.A., BURGUERA SANMATEU, V., BOLUFER MARQUÉS, J. La cerámica de Daniya -Dénia- Alfares y ajuares domésticos de los siglos XII-XIII. València, 1992. Pàg. 86.
10 LERMA, J.V., GUICHARD, P., BAZZANA, A. SOLER, Mª P., NAVARRO, J., BARCELÓ, C. La cerámica islámica.... Pàg. 65.
11 Llibre del Repartiment de València. Edició dirigida per Antoni Ferrando i Francés 1979. Vicent Garcia Editores. Pàg. 182.
12 Llibre del Repartiment de València.Llibre II. Pàg. 181, 221 i 268.
13 Llibre del Repartiment de València.Llibre II. Pàg. 210.
14 PASTOR ZAPATA, J.L. Gandia en la baixa Edat Mitjana: La vila i el Senyoriu dels Borja. C.E.I.C. Alfons el Vell. Gandia. Pàg 21.
15 PASTOR ZAPATA, J.L. Ibidem. Pàg 22.
16 PASTOR ZAPATA, J,L. Ibidem. Pàg 23.
17 PASTOR ZAPATA, J.L. Opus citatum. Pàg. 24.
18 Pasqual costa.
19 CASTILLO, JAUME. Els conflictes de l'aigua a La Safor medieval. C.E.I.C. Alfons el Vell. Gandia. 1997. Pàg. 139. (13 d'abril de 1419). & Arxiu Municipal de Xeresa. "Toma de posesión de Xeresa, a cinco de agosto de 1497".
20 PASTOR ZAPATA, J.L. Op. Cit. Pàg.23.

BIBLIOGRAFIA

Localització de la masia de La Servana i del jaciment en un plànol del polígon de La Servana.

1. Vista del camí d'accés a

la masia abans de

la seua destrucció.

VICENT SERRA AF.

2. Vista del camí una

vegada ja destruït.

E.MO.SA. AF. DIG.

3. Localització del jaciment

respecte a la masia de La Servana.

E.MO.SA. AF. DIG.

4. Localització del Jaciment respecte

a la carretera d'accés a Xeresa.

E.MO.SA. AF. DIG.

5. Detall de la troballa arqueològica.

E.MO.SA. AF. DIG.

6. Parament dins de l'estrat.

E.MO.SA. AF. DIG.

7. Detall de la tongada

de calç del mur.

E.MO.SA. AF. DIG.

8. Detall del lluït de calç del mur.

E.MO.SA. AF. DIG.

.

9. Exemple d'una olleta amb

decoració ondulant en la vora

E.MO.SA. AF. DIG.

:

Peça 001

Serie: Olla. Tipus: I. Variant: 3?

Funció: Cocció d'aliments.

Dimensions: D.boca: 10,8 cm.

D.base: -. Altura conservada: 6 cm.

Morfologia: Fragment de vora i coll d'un olla que no conserva cap part del cos ni de la base. Allò més segur és que el cos fora de forma globular. Presenta el coll curt amb dues acanaladures. La vora és alta, molt engrossida, amb una secció rectangular i amb una marcada diferenciació amb el coll, del qual se n'ix de forma destacada. A penes es veuen les marques del torn en la paret interior.

Característiques tècniques: Ceràmica a torn, de cocció oxidant. Pasta compacta de color rosat, amb abundant desgreixant format per punts rojos i blancs (cal) de major dimensió.

Decoració: Quatre línies paral·leles en la part superior de la vora i huit línies paralel·les però formant un moviment d'ondulació en la part inferior de la vora.

Taller: Indeterminat.

Cronologia: Segle XII d.C.

Bibliografia: GISBERT SANTONJA, JOSEP ANTONI. La cerámica de Daniya -Dénia- . Alfares i ajuares domésticos de los siglos XII-XIII. Ministerio de Cultura, Ajuntament de Dénia, València, 1992. Pàg.165.

Procedència: La Servana, Xeresa.

Propietat: Fons Museu Arqueològic de la ciutat de Dénia (M.A.D.9.