Els
sotasignants, membres de l'associació Centre d'Estudis i Investigacions Xeresans (CEIX)
EXPOSEN:
Que ens hem assabentat del contingut i de l'anunci d'informació pública del Pla d'Acció
Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat
Valenciana (PATRICOVA) per les resolucions de 12-3-2001 (DOGV nº 3969 de 29-3-2001) i
10-5-2001 (DOGV nº 4002 de 18-5-2001), elaborat per la D.G. d'Urbanisme i Ordenació
Territorial de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat
Valenciana. En aquest Pla es proposa, entre altres, la següent actuació que afecta al
municipi de Xeresa:
Actuació: Restauració Hidrològic-forestal del Barranc de Xeresa.
Zona de inundació: Barranc de Xeresa.
Codi: VC38.
Descripció de la mesura: Superfície potencial a reforestar: 324 Ha
Objectiu: Disminució cabals punta i sòlids, laminació avingudes i millora de la
qualitat del medi
Descripció del problema resolt: 54,1% de reforestació conca respecte a la seua
superfície total, de terrenys desforestat amb erosió greu o molt greu, considerant un
retorn de 100 anys, la qual cosa suposa una reducció del 21,2% del cabal punta per al
període considerat
Prioritat: Mitja
Considerem que la citada actuació queda incompleta ja que no s'han considerat factors
determinants en la dinàmica hídrica d'aquest barranc, com són:
1. La presència en la mateixa conca de recepció d'una pedrera on, tot i estar,
clausurada, es continua amb les activitats extractives ocasionant greus alteracions al
drenatge d'aquesta conca, ja que es situa a una de les capçaleres principals del barranc.
2. L'existència d'una zona contínua a la pedrera, que tot i estar catalogada com a zona
de transformació agrícola, és una ampliació encoberta de la pròpia explotació
extractiva, la qual magnifica notablement els efectes erosius per suposar una extracció
desmesurada d'àrids i una circulació contínua de trànsit pesant.
3. La pedrera, i per extensió la transformació agrícola, està inclosa dins les zones
LIC proposades per la Generalitat a la Unió Europea per a la Xarxa Natura2000. Per tant,
s'està destruint irreversiblement part d'aquest patrimoni natural que la Generalitat com
el més emblemàtic al nostre territori.
Respecte a les raons abans esmentades adjuntem a la present al·legació la següent
documentació justificativa:
1. Dossier fotogràfic de la pedrera i la zona de transformació agrícola, on s'aprecia
l'evolució d'aquesta al cap del anys.
2. Còpia de l'actuació Restauració hidrològic-forestal del Barranc de Xeresa proposada
al PATRICOVA.
3. Còpia del plànol Red Estructural y Ordenación del Termino Municipal, a escala
1:10.000 del Pla General d'Ordenació Urbana de Xeresa.
4. Còpia del full 1:50.000 nº 770 Alzira, Zonificación Riesgo de Inundación,
Clasificación Suelo y Actuaciones Estructurales del PATRICOVA.
DEMANEN:
1. Que s'incloga dins la Restauració Hidrològic-forestal del Barranc de Xeresa (Codi
CV38), prevista al PATRICOVA, la rehabilitació/restauració de l'esmentada pedrera, i
així, es reforce aquest adequat pla de RHF, pel que respecta a la recuperació de la
conca des del punt de vista mediambiental.
2. Per tractar-se d'una zona emblemàtica del poble, amb gran arrelament popular, es
considere la possibilitat de recuperar dit espai com a zona d'interés i esbargiment .
Xeresa agost de 2001
DIRECCIÓ GENERAL D'URBANISME I ORDENACIÓ TERRITORIAL DE LA CONSELLERIA D'OBRES
PÚBLIQUES, URBANISME I TRANSPORTS.
C/ Avda. Blasco Ibáñez, 50 - 46010 VALÈNCIA
Els sotasignants, membres de
l'associació Centre d'Estudis i Investigacions Xeresans (CEIX)
EXPOSEN:
Que ens hem assabentat del contingut i de l'anunci d'informació pública del Pla d'Acció
Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat
Valenciana (PATRICOVA) per les resolucions de 12-3-2001 (DOGV nº 3969 de 29-3-2001) i
10-5-2001 (DOGV nº 4002 de 18-5-2001), elaborat per la D.G. d'Urbanisme i Ordenació
Territorial de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat
Valenciana. En aquest Pla es proposa, entre altres, la següent actuació que afecta al
municipi de Xeresa:
· Títol: Prolongació de la canalització del barranc de Xeresa.
Zona: Barranc de Xeresa (VC38).
Codi: EVC38.
Descripció de la mesura: Prolongació de la canalització coberta del barranc de Xeresa
des del nucli urbà de Xeresa aigües amunt fins l'autopista A7. Inclou la canalització
del barranc de la Martina al llarg del casc urbà fins l'E.D.A.R. L'actuació es troba
inclosa al Pla de Defensa front Avingudes de la comarca de la Safor (PDAS).
Objectiu: Increment del llindar de desbordament.
Descripció del problema resolt: Assegurar el nivell de protecció representat per
l'actual canalització existent.
Efectes negatius: 1.- Possible impacte sobre l'ecosistema ripari.
2.- Possibilitat d'afecció al règim hidrogeològic de la zona humida a la marjal.
Prioritat: Alta.
Considerem que la citada actuació no soluciona cap risc d'inundació i suposa un greu
perjudici per a l'entorn natural i cultural del municipi, per les següents raons:
1. D'acord amb el Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana
(Decret 156/1999, de 17 de setembre, DOGV nº 3593 de 29-9-1999) i la Cartografia del Risc
d'Inundació el barranc de Xeresa únicament genera inundacions aigües avall del casc
urbà, afectant cultius i accessos a l'autopista A7, per a posteriorment connectar amb la
marjal de Tavernes. Es considera la canalització coberta a Xeresa suficient.
2. El cobriment d'aquest tram impedirà que l'escorriment dels vessants pròxims puguen
caure al barranc i consegüentment l'aigua circul.larà en superficie pels carrers del
poble. Aquest fet agreujarà el risc d'inundació al casc urbà que en l'actualitat és
pràcticament inexistent.
3. Tal com es reconeix a la proposta d'actuació els efectes negatius sobre l'ecosistema
ripari serien irreversibles afectant un dels ambients naturals més importants del
municipi. Es tracta del llit d'un barranc típicament mediterrani amb un règim
hidrogràfic d'acusada irregularitat, el qual permet la presència d'abundants espècies
vegetals als seus marges caracteritzada per la invasió d'especies forestals i d'antics
cultius.
Flora:
És aquest un ambient amb una gran varietat botànica, dominada per formacions herbàcies
i arbustives que es desenvolupen sobre un sòl calcari.
La vegetació present esta en una etapa madura o potencial, perquè encara que trobem
evidències que denotarien la presencia d'un carrascar de tipus litoral com a vegetació
clímax, en aquest cas les condicions edàfiques i sobre tot morfològiques, impedixen el
desenvolupament de formacions boscoses més exigents.
D'aquesta manera trobem el sèquit acompanyament típic d'un carrascar el qual detallem
seguint l'ordre de la seua disposició espacial.
A l'estrat herbaci trobem les labiades Timus vulgaris, Timus piperella, Rosmarinus
officinalis, Lavandula dentata. També espècies com Foenicumum vulgare Miller subsp.
Piperitum (Ucria) Couth, Teocrium capitatum, Avena sativa L., Brachypodium retusum i
Cynodon dactylon (L) Pers.
Per la seua singularitat destaquem la Thymelaea tinctoria (Pourret), espècie de gran
arrelament en la cultura local i que es coneix amb el nom popular de bufalaga, i també,
una xicoteta colònia de Gynandriris sisyrrinchium (L) Parl.
A l'estrat arbustiu hi trobem Quercus coccifera, Crataegus monogina, Rhamnus alaternus,
Ramnus lycioides i Nerium oleander.
Com a trepadores: Rubia peregrina subsp. Peregrina, Clematis flammula, Asparagus
acutifolius, Hedera helix, Smilax aspera L. i Rubus ulmifolius Schott.
I a l'estrat arbori: Ceratonia siliqua L., Pinus hallepensis Miller i dignes representants
d'Agave americana L. que ocupen contínuament el marge esquerre del barranc junt al
Púnica granatum.
Fauna:
La següent relació no pretén ser cap inventari faunístic del barranc de Xeresa, tan
sols volem evidenciar amb ella, l'eficàcia d'aquesta àrea com a biòtop d'un ecosistema,
que si no original, guarda certes particularitats per la seua continuïtat al casc urbà.
És per això que tan sols nomenarem les espècies animals amb una presència notable, ja
que pensar en un estudi més extens ens portaria a considerar uns materials i un temps del
que ara no disposem.
Les espècies esmentades hi són presents en aquest lloc de manera permanent o estacional
depenent de les pautes sedentàries o migratòries de cada comunitat. A més, s'ha de
tenir en compte el dinamisme del barranc que com a tal, alternarà períodes de sequera
amb altres de corrent i per extensió de tolls i bassals on es desenvoluparan bona part
del amfibis, insectes i altres espècies no anomenades. És aquesta una de les raons per
la que s'ha omès la fauna invertebrada.
Tan sols assenyalar que el barranc de Xeresa, constituix una de les portalades del
Mondúver, a les cingleres del qual es troba un caragol terrestre, endèmic d'aquesta
localitat l'Osteophora (Subosteophora) boscae jeresae (Ortiz de Zárate, 1962).
Amfibis i rèptils:
Rana perezi (granota comuna)
Podarcis muralis (sargantana de paret)
Tarentola mauritanica (dragó comú)
Lacerta lepida (fardatxo)
Bufo bufo (gripau)
Aus:
Columba palumbus (tudo)
Passer domesticus (teuladí)
Carduelis chloris (verderol)
Upupa epops (puput)
Carduelis carduelis (cadernera)
Turdus merula (merla)
Mamífers:
Plecotus austriacus (rata-penada orelluda)
Pipistrellus pipistrellus (rata-penada comuna)
Mus musculus (ratolí comú)
Apodemus sylvaticus (ratolí de camp)
Crocidura russula (musaranya)
Oryctolagus cuniculus (conill)
Vulpes vulpes (rabosa)
4. El tram del barranc de Xeresa que es pretén canalitzar i cobrir forma part del Sender
PR-V.153, amb la denominació de "La Font del Mondúver", tipificat com de
Xicotet Recoregut (P.R.), i conta amb la corresponent homologació internacional. Aquest
sender fou creat pel Club Muntanyer i Espeològic de Xeresa i patrocitat per l'Ajuntament
de Xeresa, la Federació Territorial Valenciana de Muntanyisme, la Conselleria de Medi
Ambient i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. La transformació d'aquest
ambient suposaria la perdua d'elements naturals que en l'actualitat formen part de
l'atractiu que ofereix el Sender.
5. Paral.lel al barranc es situa el Calvari del poble, element religiòs tradicional, dins
d'un ambient seminatural dominat pel barranc i els cultius de taronger. La disposició del
Calvari a les afores del casc urbà i envoltat d'elements naturals: muntanya, barrancs i
conrreus és una constant en la majoria de pobles de la comarca. La canalització coberta
del barranc suposaria la transformació radical de l'entorn del Calvari, perdent així un
dels principals elements que l'identifiquen.
6. D'acord amb el Pla General d'Ordenació Urbana de Xeresa, aprovat definitivament el
29-9-1998, el creixement del casc urbà esta previst realitzar-se en direcció est i
nord-est, justament en la part oposada del tram de barranc que es pretén canalitzar i
cobrir. Els voltants del barranc estan qualificats com Sòl No Urbanitzable Comú (SNU-1)
i per tant l'actuació de canalitzar i cobrir aquest tram de barranc no te cap sentit des
d'un punt de vista urbanístic.
7. La present actuació acaba a l'E.D.A.R., aigües avall del casc urbà actual i enmig
del polígon industrial en construcció. Es a partir de l'E.D.A.R. fins la carretera
nacional N-332, quan el barranc genera la zona inundable VC38: Barranc de Xeresa
(32.00-full 770-771) Risc 3. Frequència menor de 25 anys; calat < 0,8 m. detectada al
Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la CV (DOGV nº 3593 de 29-9-1999) i a la
Cartografia del Risc d'Inundació. Contrariament el PATRICOVA no preveu cap actuació en
aquest tram que en un futur pròxim creuarà el polígon industrial.
Respecte a les raons abans esmentades adjuntem a la present al.legació la següent
documentació justificativa:
-Còpia de l'actuació EVC38 Prolongación del encauzamiento del barranco de Xeresa
proposada al PATRICOVA.
-Dossier fotogràfic del tram del barranc que es pretén canalitzar i cobrir on apareixen
les principals elements destacables:
-Espècies de flora i fauna inventariades.
-El Calvari.
-La senyalització del Sender PR-V.153.
-Entorn general.
-Còpia del tríptic informatiu del Sender PR-V.153 publicat pel Club Muntanyer i
Espeleològic de Xeresa.
-Còpia del planol Red Estructural y Ordenación del Termino Municipal, a escala 1:10.000
del Pla General d'Ordenació Urbana de Xeresa.
-Còpia del full 1:50.000 nº 770 Alzira, Zonificación Riesgo de Inundación,
Clasificación Suelo y Actuaciones Estructurales del PATRICOVA.
DEMANEN:
1. Que l'actuació proposada EVC38 Prolongación del encauzamiento del barranco de Xeresa
siga eliminada del Programa d'Actuacions prevista al PATRICOVA per les raons abans
exposades.
2. Que s'estudie la possibilitat de substituir la present actuació per un altra que
redueisca el risc d'inundació del barranc de Xeresa en el tram comprés entre l'E.D.A.R i
la carretera nacional N-332. Aquesta àrea esta ocupada en l'actualitat pel polígon
industrial i no s'ha previst cap actuació, malgrat figurar com a Zona de Risc
d'Inundació (Risc 3: Freqüència menor de 25 anys; calat < 0,8 metres).
Xeresa agost de 2001
DIRECCIÓ GENERAL D'URBANISME I ORDENACIÓ TERRITORIAL DE LA CONSELLERIA D'OBRES
PÚBLIQUES, URBANISME I TRANSPORTS.
C/ Avda. Blasco Ibáñez, 50 - 46010 VALÈNCIA