CATALUNYA

Els topònims bascos són abundantíssims en la zona on es parlava encara durant l'ocupació romana, i possiblement a principis de l'edat mitjana. El final d'aquesta zona, a l'oest, la marca la Vall de la Muga, que vol dir límit o frontera, en basc. L'interès és trobar topònims que surtin d'aquest límits, i que demostrin existència de poblacions euskalduns més enllà dels pirineus:

Alguns exemples pirinencs

Els poblets d'Iran, Irgo i Esperan formen joc geogràficament i lingüísticament: Iran (Antic:iriandi)= població gran, Irgo (antic: iricone), poblacioneta i Esperan (antic: aizpeiraiandi), l'Iran sota la penya. És un joc similar al de Estaüja (est-goia, tancat de dalt) i Estàvar (est-barren, tancat de baix), a la Cerdanya. En aquesta comarca s'hi troben més de vint exemples, alguns tan senzills com Ur, literalment "aigua", o Llo, abans "Allo", literalment "pastura". Esterri (literalment, vila closa) Taüll (ata-uli, població de la porta, això és port de muntanya). De la mateixa manera que "Núria" al S.XI s'escrivia "Annuria", an- més "uria", cognom basc actual que significa "corrent d'aigua". Lladorre, abans s'escrivia lidorre, Lid=allau orre=lloc, llavors, "lloc d'allaus". Els dos Pallars i la cerdanya, tene una toponímia majoritàriament basca, a pesar dels anys passats. A la Cerdanya es va parlar basc fins al S.IX, als Pallars, fins al XIV, i segons Bienvenido Mascaray, a la Ribagorça fins al XVII.

Paraules clau

Garr- / Harr / Karr / Quer: La paraula basca Karr- (o harri, avui en euskera batua) ha donat lloc a molts topònomis catalans, ja sigui directament, o a travès del derivat quer, que durant l'edat mitjana siginficà "roca". Per exemple: Cavall bernat: Nom donat als fa no massa documentats "caralls venerats". Són pedres amb forma fàlica, com dolmens. N'hi han al Vallès, baix Llobregat, Empordà, Alacant i Menorca. Queralbs, 'roques blanques'. Queralt, 'roca alta'. Algarra, Garrancha, o Caroch (aquests cap a la costa) Bugarra.

Garcia és un poble de la Ribera d'Ebre, apareix amb C- (so de k) en les quatre mencions més antigues (1153-1170), com "car-ceia" . A la Ribera d'Ebre hi ha una partida "Els Gorraptes", antigament "Garroptes": derivació de Garr(pedra)- bide(camí), igual que Olor-bide ara ha fet Olopte, a la Cerdanya.

Iturri: A la Cerdanya encara, el poble de Dorres es deia al S. IX "Iturri". Aquesta paraula significa "font". Dóna nom a molts llocs com Torà, Tura... Sovint desapareix la "i" inicial, com a Iturissa (antiga Tossa). Possiblemet es va assimilar a "Torre", com en el cas de "La Torre de Fontaubella", o "la Torre de l'espanyol", pobles en els que no hi ha recollida l'existència de cap torre, però sí de fonts importants.

La Tor de Carol, té els dos components. Tor( a l'edat mitjana"Turre") i Car(pedra)-ol

Llocs fora de les concentracions toponímiques pirinenques

Berrús: beraountze=berro-on-tze: lloc d'esbarzer

Sitges, antic Hiri-buru, ciutat principal.

Sanaüja: Zani-goia, antigament. "Guardià de Dalt".

Segarra: Literalment, poma o pomer.

Sarral: lloc de sorra de riu

Súria: Blanc

Ondara, riu: Ondar vol dir sorra en basc

Noms a considerar en estudis: Arbós, Alós de Balaguer, Báscara ( potser d'ibai=riu i car-pedra), Ibars.

Ascó, amb el nom antic "adscone" o "aizcone" = Roquetes