EUROPA
Els topònims d'origen proto-basc repartits per Europa són
un dels pocs camins que ens poden deixar constància de l'existència d'un
substrat possiblemen relacionat amb l'home de cro-magnon. Des d'aquí ho
enfocarem des de dos perspectives: algunes paraules clau que fan referència
a accidents geogràfics bàsics, i algunes zones on semblen concentrar-se
aquests topònims.
Paraules clau Haran / Aran (Vall): Paraula actual basca que significa "Vall". També podria fer referència a "comarca", "tros de terra". De vegades es discuteix amb etimologia celta. Podria ser un prèstec d'una llengua a un altra. La gran representant és la Vall d'Aran, als pirineus. Arundel, a Anglaterra. Arendal, a Noruega i Suècia. Diversos Arntal, a Alemanya i Tirol. Val de Héréns, a Suïssa. Illes Aran, a Irlanda A Alemanya hi ha nombrosos exemples: Arnach, Arnsberg, Arnstern, Arensburg, Ahrensburg. També és el cas d'Ohrenbach im Odenwald que antigament es deia Aranbach, Mohrenstein, abans Marnstein ( a Arnstein). Ibai (riu) / Ibar ("vall amb riu" o "vora de riu") És la paraula que dóna nom a l'Ebre (Iber) Ibar, a Kosovo. Ebros, a Turquia. Alemanya. Ebrach. Set llocs amb el nom de Ebersberg, Nou Ebersdorf i setze Ebersbach. En total vuitanta llocs que comencen per “eber” des de Eberau fins Ebertsheim. Oberaula en Hessen existeix un Ibra. França: Ebréon, Ibarrolle, Evrune, Ivry, Ivors, Averdon, Avricourt, Avrolle, Yvré A Austria el riu Ybbs (antigament Ibisa)
Is: "Aigua": Apareix en moltes paraules basques, encara que no s'usa per separat, la qual cosa ens parla de la seva antiguitat. Per exemple, la paraula Izokin "salmó" Iz - aigua; -kin - menjar. Aquesta és una paraula important, doncs ens parla d'un préstec del basc a un antic "esok" cèltic. Molts rius europeus comencen, o el seu nom antic comença per "is". Es calcula que uns 200 des de Noruega fins Itàlia, des de Espanya fins Rússia, des de Gran Bretanya fins els Balcans: Iselfjorden a Noruega. Isa a Italia. Isainka a Rússia. Ieslà a Lituània. Jizera a la República Txeca. Ijssel als Països Baixos. Iskar, al Mar negre. Isar a Bavaria. Ijseel, afluent del Rin. Saar. Iseer: França. Ischl a Centreeuropa. Eisack El riu Danubi, a la seva part més baixa, provinent d'idiomes pre-romans, "Ister"
Ur: Aigua: Ur en actual basc. Present a molts rius: Urula ( Noruega), Irwell ( Gran Bretanya), Ourthe ( Bèlgica), Auerbach, Urbach, Aurach (Alemanya), Irrsee (Àustria), Aroffe - antigament Urofia -, Huriel ( Francia), Urura, Urola ( Espanya), Urwis (Polonia), Ura (Rússia) Ural. Zones d'acumulació de topònims Artanavoz: arta= roca (harkaitz), naba=planicie, hotz=fred. Ayas: aia=vessant. (Hi han un lloc al país basc que es diu aia) as= de atrás (val d'Aosta). Arbelei= arbel=pizarra (arbel), ei=punta (hegi). Arieta: Arrieta (pedregal). Arroil: congost (igual en euskara). Arrobi, Arpe, Aran, Arpeta: "niu d´àliga" (arrano habi), "sota la roca", "Vall" y "Vall sota la roca" respectivament. Gane: cim (igual en euskara). Lesache, Lessona, Lezetta: sima (lezea, Lezona, lezeta en euskara) Loy: lohi (fang, terra humida en euskara) Orio: como el riu Gipuzkoà. Oyace: Ohiane (selva). Oren= orein (cèrvol). Aiarnola, Arlas, Aralalta, Cima de Gana Bianca (gana=cim en euskara), Ormea (paret en euskara) etc., son monts alpins. Hi ha moltes valls amb la terminació -asca, que en suletí (zuberotarra) significa vall: Val di Anzasca, Val di Verzasca etc Liguria (zona de Génova, antic poble conquerit per Roma el segle III), als voltants de Savona y la part nord (prop de Génova): Aiona, Albissola, Ardola, Berri, Carcare, Olano, Orba, Ormea (paret), Savona, Varezze.Venasca. Benasco Ladinia: (prop del Tirol y Trento): Agordo, Andraz, Arabba, Ardo, Arta, Ega, Gardena, Gares, Lasa (Tirol), Maia, Mendola (Trentino), Padola etc. Riu Ubaye, el Ega a Ladinia, El llac Bai de Dones. Etruria (entre els rius Arno i Tíber), Oscia Antic poble conquerit pels romans, del que no se'n sap gairebé res. Nord del Piamont, Lombardia y Aosta a Italia (zona de Milà i al Nord )i El Ticino: Azasca, Andrate, Aranno, Artore, Arbedo, Arese, Arizzano, Arona, Arola, Arrobio, Arzo, Ascona, Balzola, Barasso, Bettola, Biasca, Gabiola, Gauna, Gazza, Gordola, Landarenca, Lesa, Oria, Ossola, Zubiena. Els rius Lambro (boira en basc) y Olona (zona de mill). A Lombardia existeixen molts noms acabats en "ate", habitual al país basc, que significa "porta", "pas": Albizzate, Alzate, Lazate, Velate, Lurate, Lainate, Azzate. Sovint es calquen amb els dels país basc. Existeixen més de 200 en 100 kilòmetres Resta d'Itàlia: Menys freqüents, però dignes d'estudi, també. Beaschi (Pavia), Benéche, (La Chapelle), Venasque (Vaucluse), Ausona, Liberi (Nápoles y Campania), Orria (Salermo), Anzi (Potenza), Abriola (Potenza), Banzi (Potenza) Caucas: A Geòrgia: Gorbeya (com el mont entre Bizkaia y Alaba). Armènia: el mont Ararat (com la serra Aralar entre Alaba, Gipuzkoa y Navarra) o Gora (muntanya en diversos idiomes de la zona, "dalt" o "cime" en basc). Illes britàniques: Terminacions en "-barri" o "-berri"; "Landa". El riu Gara (Irlanda). Les zones mineres d'Escòcia i Irlanda de Carrick ("Karr"=pedra). Área beréber: Acabats en "-barri": Sugabarri, Zuchabbarri (Ptolomeo) o Succbar (Plinio). Amb alguna rael: "-Gar)a" (altura): Garb, Garian, Gardaya. |