Aragó - Província de Saragossa
Nostra Senyora de l'Hortal
(Torrijo de la Cañada, Comunidad de Calatayud)
41º 28,408'N ; 1º 52,577'O
En una regió on predomina el mudèjar, trobem un esplèndid temple de pedra,
característic del
gòtic aragonès.
Es va començar a construir vint anys més tard que la veïna
església de Sant Joan,
en l'any 1500 tal i com figura en una inscripció que hi ha a l'interior del
temple. Aquesta recorre tot el perímetre de la nau i també ens fa saber el
nom del seu constructor, Francisco Barrón.
Té una única nau de tres trams, força ampla, acabada en un absis poligonal i
amb capelles laterals, d'alçada gairebé igual a la de la nau.
La nau i les capelles estan cobertes amb volta de creueria
estrellada, típica del gòtic aragonès.
Les petites capelles del costat esquerre es comuniquen amb una estança
rectangular, que segons algunes fonts correspondria amb l'espai que ocupava
l'anterior
temple romànic.
L'arc de mig punt, lleugerament rebaixat i decorat posteriorment, està
obert en el que sembla que era un mur de l'església primitiva.
Als peus de la nau trobem el cor
elevat, que encara conserva els bancs de fusta i l'atril. Malauradament, en
l'actualitat el seu estat de conservació és molt deficient i s'ha convertit
en un magatzem de mals endreços.
Dues grans finestres de mig punt il·luminaven el cor i el temple des del
mur dels peus de la nau, però actualment estan cegades. En el seu lloc es va
obrir una finestra circular.
La portalada s'obre en el mur sud. L'erosió i una important riada que va tenir lloc en 1916 i
que va fer molts estralls a la població, no
ens permeten gaudir-ne amb tota plenitud.
Està formada per cinc arquivoltes
apuntades ricament decorades amb motius vegetals, animals i figures humanes.
En el timpà hi trobem una imatge de la Verge molt erosionada
i mutilada.
La porta
està flanquejada per dos fins pinacles gòtics.
Sobre la porta s'alça la torre de campanar. Té planta rectangular y
està dividida en quatre plantes. La inferior és on es troba la portalada i
té la mateixa alçada que la nau. El següent pis és un gran bloc de pedra
que té una única obertura en forma d'espitllera. A mesura que es guanya
alçada, es disminueix la secció de la torre. El tercer pis té dues grans
finestres de mig punt en els murs més amples, mentre que en els més
estrets només n'hi ha una. Aquest pis ha estat profundament restaurat
recentment, substituint les pedres deteriorades per unes de noves de color
molt més clar. Durant aquesta restauració es van ubicar les campanes en
aquesta planta, que anteriorment estaven en el superior. Aquest darrer pis
ha estat totalment reconstruït adquirint un aspecte d'excessiva novetat.
Aquesta planta era de totxana amb arcs típics aragonesos, com els que hi ha
en la casa consistorial, antiga seu de l'arxiprestat, i en la torre
del pont
En el segles XVII i XVIII es va renovar l'interior del temple, omplint-lo
d'interessants retaules barrocs. El retaule major està dedicat a la Verge Maria, titular del temple.
És de molt bella factura.
Destaquen també els dedicats a la vocació de Sant Pere, a la Verge del Pilar
i el de la multiplicació
dels pans.
També en aquesta època es van col·locar els dos
púlpits de fusta, l'orgue i la tribuna.
A l'estructura gòtica es va afegir la
capella barroca dedicada a Sant Fèlix i Santa Règula, amb un bell retaule
on es guarden les relíquies dels sants màrtirs, patrons del poble.
Malauradament el pas dels anys i la falta de conservació van provocar que un
dels dos sants es desprengués del retaule i caigués a terra. Per sort no va
patir desperfectes, però per evitar que tornés a passar es va decidir
col·locar les dues imatges damunt l'altar i d'aquesta manera no llueixen tant.
En el mes de desembre del 2007, el temple va ser
víctima d'un robatori. Els lladres van robar una pica baptismal del segle XVI
i la talla romànica de la
Virgen del Campo Alavés,
custodiada en aquesta església precisament per evitar que fos robada de la
seva capella original.
Com ja hem comentat, es tracta d'un bell temple de
gòtic aragonès, poc habitual a la zona. Probablement aquesta està sent la seva
"condemna", doncs en els darrers anys hi ha hagut una forta campanya de
restauració de temples mudèjars, coincidint amb la declaració de patrimoni de
la Humanitat d'aquest estil típicament aragonès. Això ha fet que la resta
d'edificacions hagin quedat al marge de les restauracions. El temple
parroquial de Torrijo necessita una urgent i profunda restauració. Els seus
bens i estructures es van deteriorant de mica en mica. Només el campanar i
part de la teulada han rebut ajudes fins al moment. És un temple ric en
patrimoni, arquitectònic i escultòric i caldria preservar-lo abans no sigui
massa tard.
|