Aragó - Província de Saragossa


Nostra Senyora de l'Hortal
(Torrijo de la Cañada, Comunidad de Calatayud)

41º 28,408'N ; 1º 52,577'O   




En una regió on predomina el mudèjar, trobem un esplèndid temple de pedra, característic del gòtic aragonès.


Es va començar a construir vint anys més tard que la veïna església de Sant Joan, en l'any 1500 tal i com figura en una inscripció que hi ha a l'interior del temple. Aquesta recorre tot el perímetre de la nau i també ens fa saber el nom del seu constructor, Francisco Barrón.

Vista general    Vista general

Té una única nau de tres trams, força ampla, acabada en un absis poligonal i amb capelles laterals, d'alçada gairebé igual a la de la nau.


La nau i les capelles estan cobertes amb volta de creueria estrellada, típica del gòtic aragonès.


Les petites capelles del costat esquerre es comuniquen amb una estança rectangular, que segons algunes fonts correspondria amb l'espai que ocupava l'anterior temple romànic.


L'arc de mig punt, lleugerament rebaixat i decorat posteriorment, està obert en el que sembla que era un mur de l'església primitiva.


Als peus de la nau trobem el cor elevat, que encara conserva els bancs de fusta i l'atril. Malauradament, en l'actualitat el seu estat de conservació és molt deficient i s'ha convertit en un magatzem de mals endreços.


Dues grans finestres de mig punt il·luminaven el cor i el temple des del mur dels peus de la nau, però actualment estan cegades. En el seu lloc es va obrir una finestra circular.


La portalada s'obre en el mur sud. L'erosió i una important riada que va tenir lloc en 1916 i que va fer molts estralls a la població, no ens permeten gaudir-ne amb tota plenitud.


Està formada per cinc arquivoltes apuntades ricament decorades amb motius vegetals, animals i figures humanes.

Detall portalada   Detall portalada


En el timpà hi trobem una imatge de la Verge molt erosionada i mutilada.


La porta està flanquejada per dos fins pinacles gòtics. 


Sobre la porta s'alça la torre de campanar. Té planta rectangular y està dividida en quatre plantes. La inferior és on es troba la portalada i té la mateixa alçada que la nau. El següent pis és un gran bloc de pedra que té una única obertura en forma d'espitllera. A mesura que es guanya alçada, es disminueix la secció de la torre. El tercer pis té dues grans finestres de mig punt en els murs més amples, mentre que en els més estrets només n'hi ha una. Aquest pis ha estat profundament restaurat recentment, substituint les pedres deteriorades per unes de noves de color molt més clar. Durant aquesta restauració es van ubicar les campanes en aquesta planta, que anteriorment estaven en el superior. Aquest darrer pis ha estat totalment reconstruït adquirint un aspecte d'excessiva novetat. Aquesta planta era de totxana amb arcs típics aragonesos, com els que hi ha en la casa consistorial, antiga seu de l'arxiprestat, i en la torre del pont

Vista general del poble amb el seu castell       Campanar

En el segles XVII i XVIII es va renovar l'interior del temple, omplint-lo d'interessants retaules barrocs. El retaule major està dedicat a la Verge Maria, titular del temple. És de molt bella factura.


Destaquen també els dedicats a la vocació de Sant Pere, a la Verge del Pilar i el de la multiplicació dels pans.

Retaule de la vocació de Sant Pere   Retaule del Pilar   Retaule de la multiplicació dels pans i els peixos

També en aquesta època es van col·locar els dos púlpits de fusta, l'orgue i la tribuna.

Púlpit   Tribuna i porta d'entrada   Orgue

A l'estructura gòtica es va afegir la capella barroca dedicada a Sant Fèlix i Santa Règula, amb un bell retaule on es guarden les relíquies dels sants màrtirs, patrons del poble. Malauradament el pas dels anys i la falta de conservació van provocar que un dels dos sants es desprengués del retaule i caigués a terra. Per sort no va patir desperfectes, però per evitar que tornés a passar es va decidir col·locar les dues imatges damunt l'altar i d'aquesta manera no llueixen tant.


En el mes de desembre del 2007, el temple va ser víctima d'un robatori. Els lladres van robar una pica baptismal del segle XVI i la talla romànica de la Virgen del Campo Alavés, custodiada en aquesta església precisament per evitar que fos robada de la seva capella original.


Com ja hem comentat, es tracta d'un bell temple de gòtic aragonès, poc habitual a la zona. Probablement aquesta està sent la seva "condemna", doncs en els darrers anys hi ha hagut una forta campanya de restauració de temples mudèjars, coincidint amb la declaració de patrimoni de la Humanitat d'aquest estil típicament aragonès. Això ha fet que la resta d'edificacions hagin quedat al marge de les restauracions. El temple parroquial de Torrijo necessita una urgent i profunda restauració. Els seus bens i estructures es van deteriorant de mica en mica. Només el campanar i part de la teulada han rebut ajudes fins al moment. És un temple ric en patrimoni, arquitectònic i escultòric i caldria preservar-lo abans no sigui massa tard.