En 1480 es construeix un dels grans temples que té el poble. Manté encara els trets gòtics en la seva estructura, si bé ja es comencen a intuir les traces renaixentistes.

Està formada per una única nau, dividida en quatre trams i coberta amb volta de creueria estrellada de molt bella factura i característica del gòtic aragonés.

La nau es capçada amb un absis poligonal, en el que trobem un dels pocs baldaquins de l'Aragó, dedicat al patró del temple.

Als peus del temple trobem un cor elevat, l'estat de conservació del qual és bastant deficient i no és aconsellable pujar-hi.

Adossada a l'angle sud-oest es troba la torre campanar. Té planta quadrada i està dividida en quatre pisos, que van perdent amplada a mesura que augmenta l'alçada. En el pis superior es troba el cos de campanes, on s'obren dues finestres de mig punt en cada mur.

La torre està rematada amb una cúpula semiesfèrica i pinacles en les cantonades.

La portalada del mur sud és clarament renaixentista.

Està protegida per un atri cobert amb volta estrellada, molt malmesa.

Les escultures amb que es decoraven els pisos inferiors han desaparegut i les del pis superior estan molt deteriorades. Aquestes representen a Sant Fèlix i Santa Régula, patrons del poble, que van ser decapitats l'onze de setembre de l'any 300 per Daciano Tyrano. En el centre trobem la imatge de Sant Joan Baptista, titular del temple.

Junt a l'arc que dóna accés a aquesta portalada trobem un crismó del segle XIII. Per la seva ubicació i la seva factura, de ben segur que ens trobem amb un element reaprofitat d'una construcció anterior.

Però no és l'únic crismó que podem trobar en el temple. Sobre la porta del costa nord, avui cegada, també trobem dos crismons d'idèntiques característiques. Probablement formaven part d'una llinda. Tots tres estan invertits, fet que reforça la teoria que van ser reaprofitats i tenen la característica de que no es va esculpir la lletra omega.

La porta és molt més senzilla. Està formada  per un arc de mig punt amb grans dovelles, sobre el qual trobem una imatge de difícil identificació degut a l'erosió, tot i que probablement també correspondria a Sant Joan.

En diversos carreus del mur nord podem veure elements escultòrics sense cap coherència. Novament corresponen a fragments reaprofitats d'una edificació anterior, de la que no tenim cap notícia documentada.

Sembla lògic pensar que anteriorment a aquest edifici gòtic va existir-ne un de romànic, del que només ens han arribat aquests petits testimonis i que probablement va ser destruït durant la Guerra dels dos Peres (1356-1375).

A poc més de 150 metres del temple trobem una casa que conserva una portalada romànica, formada per un únic arc de mig punt protegit per un guardapols amb puntes de diamant.

No creiem que aquesta fos la seva ubicació original, doncs es troba en un edifici aparentment "gens noble" i allunyat del centre de la població. Per altra banda, les dovelles centrals s'han modificat per adaptar-se al nou espai.

Sembla evident que va ser portada d'un altre lloc, però no hem trobat cap document ni testimoni que ens aporti llum al tema. Creiem que podria tractar-se d'una portalada de l'antic temple de San Juan, tenint en compte que en un dels carreus reaprofitats del mur nord veiem un motiu decoratiu a base de puntes de diamant, la mateixa decoració que trobem en el guardapols d'aquesta porta.

Junt a la porta d'entrada de San Juan, trobem un altre element romànic, del que es desconeix la seva procedència. Es tracta d'una pica beneitera, decorada amb un motiu de soga i arcs cecs i recolzada en un peu modern.

En 1916 una forta crescuda de les aigües del riu Manubles va afectar greument el temple. La força de l'aigua va obrir les portes i aquesta va entrar a l'interior, arribant fins a la barana del púlpit. Els bancs, altars i imatges van anar d'una banda a l'altra colpejant-se entre ells i amb els murs del temple, provocant una gran devastació. Per sort els retaules no van patir gaires danys i encara mostren l'esplendor amb que van ser confeccionats.

L'erosió de les escultures de la façana ens recorden fins a quina alçada van arribar les aigües. El fang i l'aigua van malmetre el temple, que va quedar en estat de semi-abandó durant molts anys. En els darrers anys s'estan portant a terme tímides actuacions de restauració.  Malauradament les ajudes i l'empenta necessària per tornar a fer brillar aquest temple no acaba d'arribar, ni per part de les administracions civils ni religioses.