Aragó - Província de Saragossa


Verge del Campo Alavés
(Torrijo de la Cañada, Comunidad de Calatayud)

41º 26,668'N ; 1º 56,180'O   




El lloc de Campalavés apareix citat diverses vegades en les cròniques de les batalles que van tenir lloc entre els regnes de Castella i d'Aragó durant el segle XIV.

No es té constància de quan es va construir el temple dedicat a Nostra Senyora de Campalavés, si bé en el moment en que Jaume I va concedir va concedir diversos privilegis al poble de Torrijo de la Cañada, ja es parlava d'una Verge miraculosa a la que es pregava per a que plogués en èpoques de sequera i durant l'estiu per a que no hi haguessin tempestes. Fou tal la creença en aquests fets relacionats amb l'aigua, que es va disposar que hi hagués un capellà permanentment entre el 14 de maig i el 14 de setembre, èpoques importants pel camp, i que s'hi celebressin diàriament dues misses en aquest període, per demanar a la Verge la protecció davant les tempestes i que no faltés mai aigua.

Alguns estudiosos han volgut veure en el nom del Campo Alavés, filiacions amb la província d'Àlava. Aquesta teoria es basaria en la presència de soldats d'aquesta regió basca, sota les ordres de Castella, en les constants lluites entre Aragó i Castella en la Guerra dels Peres. El Campalavés va jugar un paper important en aquestes batalles, doncs en més d'una ocasió va ser l'indret pel qual els dos exèrcits creuaven la dèbil frontera. Es tracta d'una teoria totalment infundada, doncs segons un document del 1562, que data del moment en que l'església va passar a dependre de la de Nostra Senyora de l'Hortal de Torrijo, en època de Jaume I, és a dir en el segle XIII, ja es parlava de la Verge miraculosa del Campalavés.

L'església actual és d'estil barroc, dels segle XVIII, i allotja en el seu interior un bell retaule amb les imatges dels patrons de Torrijo, Sant Fèlix i Santa Règula, flanquejant la imatge de la Mare de Déu. Malauradament aquesta imatge no és l'original, doncs el 21 de desembre de l'any 2007 va ser robada de la parròquia de Torrijo, on s'havia traslladat per evitar precisament la seva desaparició. Els lladres també es van emportar una pica baptismal del segle XVI.


L'actual imatge aquí conservada va ser donada per una família de Torrijo, que havia viscut en el Campo Alavés fins l'abandonament del poble a meitats del segle passat. També el poble va fer una col·lecta per adquirir una nova imatge, que és guarda durant l'any a l'església de Sant Joan i que es porta a l'ermita per celebrar un aplec a finals de maig, conegut com les Letanias. Una tercera imatge va ser donada i es venera en el temple parroquial.

La talla original, segons la majoria de fonts, era romànica. De factura molt simple, Maria servia de tron al Nen Jesús. Sorprèn la diferència en els rostres de tots dos. Mentre que la cara de Maria és molt arcaica, un xic allargada i esbossant un tímid somriure, la de Jesús és més arrodonida i d'una factura més delicada. Potser l'Infant va ser modificat amb el pas dels anys o potser l'escultor va mostrar les seves millors arts amb ell. Malauradament, el fet que hagi desaparegut, ens impedeix poder formular hipòtesis més fonamentades.






786666666aq1