Aragó - Província de Saragossa
Verge del Campo Alavés
(Torrijo de la Cañada, Comunidad de Calatayud)
41º 26,668'N ; 1º 56,180'O
El lloc de Campalavés apareix citat diverses vegades en les cròniques
de les batalles que van tenir lloc entre els regnes de Castella i d'Aragó
durant el segle XIV.
No es té constància de quan es va construir el temple
dedicat a Nostra Senyora de Campalavés, si bé en el moment en que Jaume I va concedir
va concedir diversos privilegis al poble de
Torrijo de la Cañada, ja es parlava
d'una Verge miraculosa a la que es pregava per a que plogués en èpoques de
sequera i durant l'estiu per a que no hi haguessin tempestes. Fou tal la
creença en aquests fets relacionats amb l'aigua, que es va disposar que hi
hagués un capellà permanentment entre el 14 de maig i el 14 de setembre,
èpoques importants pel camp, i que s'hi celebressin diàriament dues misses en
aquest període, per demanar a la Verge la protecció davant les tempestes i que
no faltés mai aigua.
Alguns estudiosos han volgut veure en el nom del Campo Alavés, filiacions
amb la província d'Àlava. Aquesta teoria es basaria en la presència de soldats
d'aquesta regió basca, sota les ordres de Castella, en les constants lluites
entre Aragó i Castella en la Guerra dels Peres. El Campalavés va
jugar un paper important en aquestes batalles, doncs en més d'una ocasió va
ser l'indret pel qual els dos exèrcits creuaven la dèbil frontera. Es tracta
d'una teoria totalment infundada, doncs segons un document del 1562, que data
del moment en que l'església va passar a dependre de la de Nostra Senyora de
l'Hortal de Torrijo, en època de Jaume I, és a dir en el segle XIII, ja es
parlava de la Verge miraculosa del Campalavés.
L'església actual és d'estil barroc, dels segle XVIII, i allotja en el seu
interior un bell retaule amb les imatges dels patrons de Torrijo, Sant Fèlix i
Santa Règula, flanquejant la imatge de la Mare de Déu. Malauradament aquesta
imatge no és l'original, doncs el 21 de desembre de l'any 2007 va ser robada
de la parròquia de Torrijo, on s'havia traslladat per evitar precisament la seva
desaparició. Els lladres també es van emportar una pica baptismal del segle
XVI.
L'actual imatge aquí conservada va ser donada per una família de Torrijo,
que havia viscut en el Campo Alavés fins l'abandonament del poble a meitats
del segle passat. També el poble va fer una col·lecta per adquirir una nova
imatge, que és guarda durant l'any a l'església de
Sant Joan i que es
porta a l'ermita per celebrar un aplec a finals de maig, conegut com les
Letanias. Una tercera imatge va ser donada i es venera en el temple
parroquial.
La talla original, segons la majoria de fonts, era romànica. De factura
molt simple, Maria servia de tron al Nen Jesús. Sorprèn la diferència en els
rostres de tots dos. Mentre que la cara de Maria és molt arcaica, un xic
allargada i esbossant un tímid somriure, la de Jesús és més arrodonida i d'una
factura més delicada. Potser l'Infant va ser modificat amb el pas dels anys o
potser l'escultor va mostrar les seves millors arts amb ell. Malauradament, el
fet que hagi desaparegut, ens impedeix poder formular hipòtesis més
fonamentades.
|
786666666aq1 |