El castell de Loarre és sense cap mena de dubte un dels millors castells romànics de la península Ibérica i un dels més espectaculars de tota l'Europa medieval. El rey Sanç III, el Gran de Navarra va construir-hi una primera fortificació, pels volts de l'any 1000, en la nova frontera que estava dibuixant amb les conquestes aconseguides davant els "infidels". Era un punt estratègic per tenir controlades les fortaleses enemigues de Bolea i Ayerbe.

En aquesta primera fortificació, feta seguint els canons llombards, es van alçar la Torre de l'Homenatge (antiga torre albarrana), la Torre de la Reina (antiga torre de l'homenatge) i el temple dedicat a Santa Maria de Valverde.

El rei Sanç Ramírez decideix dotar d'esplendor el recinte i fa construir el gran temple de Sant Pere. D'aquesta manera Loarre passa a convertir-se en un recinte religiós a banda de militar. La gran església passa a estar per davant del recinte militar i aquest s'ha d'adaptar a l'espai que deixa lliure el temple. Les dimensions del temple només són superades en aquell moment per la catedral de Sant Pere de Jaca.

En aquesta mateixa línia d'unir la funció religiosa i militar es van construir la col·legiata fortalesa d'Alquézar, el castell de Montearagón, el de Muro de Roda, Samitier, Marcuello, ...

La muralla que envolta el castell sembla estar datada al segle XIII, si bé els experts no s'acaben de posar d'acord. Té uns 200 metres de llarg on s'intercalen onze torreons semicirculars i un de planta quadrada. En aquest darrer s'obre la Porta dels Reis. Era l'accés principal al recinte fortificat.

La porta d'accés pels turistes està situada en la part alta de la muralla i està flanquejada per dos torreons, que li donen un aspecte imponent.

En avançar la reconquesta i allunyant-se així la frontera, aquestes terres es tornen més pacífiques i la població abandona els recintes fortificats per instal·lar-se a la plana. En el segle XV comença el declivi de la fortalesa que es culmina l'any 1505 quan es consagra el temple situat en mig del nou poble de Loarre, aleshores conegut com el burg de Sant Esteve.

En ser un lloc de difícil accés, el castell es va lliurar de l'espoli i només el pas dels anys va ser el causant de l'erosió que ha patit el recinte.

En el segle XVIII es pinta l'interior del temple i es construeix un retaule barroc. També es col·loca un porxo en la porta d'accés al recinte del castell, que va provocar la destrucció de les figures que coronaven aquesta portalada.

A continuació us convido a visitar virtualment el castell. Seleccioneu en el mapa la part de l'edifici que vulgueu visitar.