L'element més destacable d'aquesta turística població és el seu castell-col·legiata, situat al cim d'una muntanya presideix el poble.  És un conjunt religiós i militar, el orígens del qual els hem de situar en època musulmana, quan en el segle IX s'hi va construir una fortalesa. Era territori de frontera entre musulmans i cristians, d'aquí el valor estratègic d'Alquézar. En 1065 les tropes de Sancho Ramírez es van fer amb el seu control.

Del castell romànic, situat en la part més alta del cim, només queden en peu una petita ermita i una torre, les dues en molt mal estat de conservació. Ta+mbé resten d'aquesta fortificació la torre albarrana i una torre adossada a la muralla. En quan al patrimoni religiós romànic el més destacat és la petita part del claustre que es conserva, posteriorment refet, una pila baptismal i una talla del Crist de Lecina.  A l'interior de l'església, durant les tasques de restauració que s'estan duent a terme s'han descobert uns fragments de pintures murals prop de la porta d'accés. Degut a aquestes obres no vaig poder fotografiar l'interior del temple. 

Ens dóna la benvinguda a la col·legiata una porta gòtica que coronada per un baixrelleu de les santes Nunilo i Alodia.

La col·legiata actual data del segle XVI. S'accedeix a ella per una porta ogival que dóna accés al pis inferior del claustre. Corona la façana una arqueria típica aragonesa.

El claustre té planta irregular de forma trapezoïdal, ja que es va haver d'adaptar al terreny. La galeria més petita tan sols té tres arcs, mentre que la més llarga arriba als deu. Tots els arcs descansen en parelles d'arcs. Els romànics són historiats, mentre que els més modern són molt estilitzats, tenint unes petites mostres de decoració vegetal en la part superior.  El pis superior està construït amb totxana a l'estil típic aragonès.

El pis inferior de la galeria que està adossada a l'església es va construir amb elements reaprofitats de l'anterior claustre romànic, tot i que d'una manera molt tosca. En la part baixa d'un dels arcs es va encastar un sarcòfag que va provocar una clara asimetria dels arcs. En el moment de refer aquest arcs es va col·locar l'àbac com a basa i els arcs descansen directament en els capitells.

La galeria romànica destaca per la talla dels seus capitells. Tots ells descansen sobre dobles columnes. El capitell més interessant és el de la Creació d'Adam. En ell podem veure a Deu representat amb tres caps, una imatge del misteri de la Santíssima Trinitat, imposant l'ànima a Adam a través de l'orella esquerra. Tota l'escena està esculpida dins una mandorla, sostinguda per àngels. Encara es conserva part de la policromia que el decorava.

Un altre dels capitells interessant és el que es representa a deu personatges que representen a Sant Pere, amb les Claus del Cel  a les mans; Sant Ramon, bisbe de Barbastre; uns monjos portant aigua beneita i un còdex; i dos personatges que arrosseguen a un dimoni lligat amb una corda.

També es representa l'escena del Diluvi Universal i l'Arca de Noé. El vaixell està dividit en tres plantes: a la inferior hi podem veure els animals terrestres, a la del mig la família de Noé i en la superior parelles d'aus.

En un altre capitell es representa el sacrifici d'Isaac. En ell podem veure a Abraham a punt de sacrificar al seu fill, just en el moment el que l'Àngel del Senyor l'atura i li dóna un anyell pel sacrifici. També veiem a un home rostint un Anyell. 

També podem veure un capitell dedicat Caim i Abel i també a la Temptació en el Paradís. En el costat dret es pot veure a Adam i Eva a banda i banda de l'arbre prohibit. En la cara que dóna al claustre veiem a Abel pasturant un ramat d'ovelles apilades en dues columnes. En la cara esquerra podem veure com Caim mata al seu germà Abel. A la cara interna del capitell observem a Caim llaurant la terra.

El darrer capitell que ens queda per analitzar és el que mostra a Salomé, en actitud de contorsió, ballant davant uns comensals. En la cara interior es pot veure Herodes amb el cap de San Joan Baptista.

El claustre també està decorat amb pintures murals del segle XV i XVI. L'estat de conservació és bastant dolent, malgrat que en l'any 2001 es van restaurar.

Val la pena acostar-se fins a Alquézar per gaudir d'aquesta col·legiata-fortalessa, però també `per passejar pels seus carrers i per perdre's pels seus voltants. Com a mostra la vista que es té des de l'entrada a la col·legiata.