|
|
|
L´excursió comença al refugi de Vallferrera. Som 7 persones en total. A l´hora de sopar fem pinya amb una parella de la Vall d´Aràn i decidim pujar-hi tots plegats l’endemà. Sortim una mica tard, 6:45, despres d´esmurzar una mica. No fa gens de fred. Comencem a caminar amb els frontals i amb un pas seguit i tothom callat. Ben aviat ens despistem del camí i tenim que despenjar-nos per unes roques i retrobar novament el sender. Ja clareja i comencem a caminar per la vall del Sotllo. Oh, oh, eren les expressions de tothom. Al cap de caminar un hora i mitja ens trobem amb l´estany del Sotllo. Unes quantes tendes acampades ens recorden que la nostre primera idea era venir a fer l´acampada en aquest indret. Llàstima per que hagués anat millor per l´horari. Seguim i ben aviat som a l´estany d´Estats. Flanquejem per l´esquerra i pugem la canal del Port del Sotllo. La pujada amb neu, fang i pedra. Provem de pujar per la grimpada però no trobem el camí correcta. Hem perdut un hora meravellosa. Ens posem els grampons però aviat ens els trèiem. Baixem fins l´estany, ja gelat, i girem a la dreta per una coma que va en direcció al coll del Pic de Montcalt. Abans d´arriba girem a la dreta i ben aviat som al cim. Visca ! Un dia esplèndid i gent per tot arreu. Fem una aturada de quasi una hora. La baixada pel mateix camí sens fa un xic pesada. Temps total de recorregut de dotze hores, amb una hora de cim i un altre de "perduts a la cresta". Ens acomiadem dels companys de cordada i somi quilòmetres fins arribar a Barcelona a les onze del vespre.
|
|
|