Dietaris Novel.les Relats Poemaris Aforismes Fotografia

Corfa d'ou

Una vesprada, caminava per Londres vaig entrar en Selfridges. Si mai entrava en uns grans magatzems m'hi dirigia sense excepció als departaments de llibreria i/o discos. Em sembla que aquell migdia vaig comprar alguna guia plànol, alguns llibres, un dels quals vaig llegir en un parell de dies. Em sonava el nom de Fowles tot i que no havia vist (encara) la pel.lícula "The collector" i fins llavors desconeixia que "The French Liutenant's Woman" (que sí havia vist) estigués basada en una obra del mateix autor.

Vaig anar llegint "The collector" durant els trajectes del metro fins a Putney Bridge (o en sentit invers) i en les estones quan descansava per algun parc. Quan més tard vaig veure la pel.lícula no coincidia amb les imatges que me n'havia fet durant la lectura.

Com tampoc coincideix "Corfa d'ou" amb la situació en què es desenvolupà la lectura de Fowles en absolut: Passejades, lectures, museus. Temps sense retlloges pels jardins de Hampton Court, Regents Park, Hyde Park, Richmond... Paisatges urbans i rurals de gran efectisme i calma, sense responsabilitats ni mal de caps de cap tipus. Supose que aquella situació idílica em féu llegir corpresa allò de:

".... One just can't imagine what prison is like from outside. You think, well, there'd be lots of time to think and read, it wouldn't be too bad. But it is too bad. It's the slowness of time. I'll swear all the clocks in the world have gone centuries slower since I came here.

I shouldn't complain. This is a luxury prison.

And there's his diabolical cunning about the newspapers and radio and so on. I never read the papers very much, or listened to the news. But to be totally cut off. It's so strange. I feel I've lost all my bearings.

I spend hours lying on the bed thinking about how to escape.

Endless." (pg 232. The collector. Pan Books 1986)

De fet "Corfa d'ou" surt d'un relat que no acabava d'acabar, fins que per sol.lucionar-lo va decidir fer-ser "novela breu" (i ara en dubte que siga breu). Ja tancada la novel.la em vaig adonar que probablement estava inspirada no sols en "The collector" sinó ambientada tot just en l'extrem oposat de la situació en que va ser llegida: llargs dies d'oci i turisme per Londres

Argument: Misteriós i inexplicable segrest d'una dona corrent, amb un treball anodí, separada i amb fills petits. El captiveri es va desenvolupant al mateix ritme que aquesta va efectuant uns inquietants relats "oníric-surrealistes".

Fragment Inicial

Més fragments?