Dietaris Novel.les Relats Poemaris Aforismes Fotografia

Corfa d'ou

(Fragment inicial)

Va sortir cansat i malhumorat. La reunió havia estat eterna i sense trobar sortides viables. Decidí guardar el feix d’informació privilegiada, potser podria donar un cop de mà més endavant. Ara es feia difícil amb Esplugues i Ducrós al Consell. No eren de fiar i podrien donar més d’un pas en fals a la mínima pressió. Per descomptat també el corcava la preocupació que li provocaven unes xifres que algú pretenia canviar de lloc. Mentre baixava al garatge sentí un desfici afegit. Es preguntava de què es tractava. Quan ja obria la portella de l’automòbil, un cotxe d’importació del qual se sentia ben cofoi, ho recordà de sobte. Merda!, M’havia oblidat de Sara!!. Avui és el seu aniversari. - Es digué, mentre abandonava el garatge, tantes ganes com tenia d’arribar a casa -. I ara, veges tu on trobe jo una botiga oberta, - continuava rondinant-se -. Sortí de nou per la portella que s’abocava al carrer de vianants. Alguns comerços ja allargaven l’horari per anticipar en excès, com cada any, la campanya de Nadal. Entrà en una perfumeria. Encara atenien als darrers clients. Les prestatgeries de metacrilat canviaven de color segons on dirigia la mirada, transformades pels reflexos d’envasos de perfum que s’hi confonien dipositats amb anàrquica i luxosa configuració.

Dubtà entre la secció de cosmètica o la de perfumeria. La dependenta, silenciosa, el mirà sense que es pogués advertir un gest de contrarietat. Estava molt cansada i volia plegar, aquells clients d’última hora amb aspecte d’executius no solien estar cansats ni tenir presa. Mai s’acabaven de decidir per res en concret i resultaven una llauna.

- Voldria un perfum. És per la meva dona, sap?

L’empleada se’l mirà i pensà que a ella tant li feia que fos per a la seua dona, amant, amiga o amic. Sols necessitava que es decidís prompte; li feien mal els peus i el nen tenia febre.

- És el seu aniversari... Voldria impressionar-la...

- Quin perfum usa?

- No ho sé.

- A veure em podria descriure el tap, l’ampolla, el color......

- No sé.

- Usa perfum?

- Òndia ara que ho dius tampoc ho sé. Però segur que si em dones el millor li agradarà.

- El millor. –Digué ella amb un somrís que semblava maliciós, però que no era sinó un cansament mortal- , el millor sempre és el que a u li agrada....

- Doncs, dóna’m el més car, això la impressionarà.

- No ho dubte.... Sí que ho dubtava i ara fou ella qui decidí per ell entre vuit de preus similars, si preguntava al client es podien fer les tantes.

- L’embolicaré amb aquest paper daurat i així serà tot un èxit.

- Gràcies.

Mentre sortia de la tenda, se’l mirà tot esperant que la deixaren anar-se’n ja, portava ja quasi dotze hores dempeus. Aquells dies entrava a dos quarts de deu i sortia a dos quarts de deu. Dotze hores exactament. Amb trenta minuts per esmorzar pel matí i tres quarts d’hora per dinar.