Província de Lleida


Sant Fèlix de Vilac
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)

42º 43,306'N ; 0º 47,912'E   




Edificació de finals del segle XII situada en el conegut balcó de Vilac, que ofereix una bonica panoràmica de Vielha i de la Vall. 

Vista General  

Té planta basilical de tres naus separades per arcs formers de mig punt adovellats recolzats en pilars circulars,  excepte els més propers a la capçalera que tenen forma octogonal irregular.

Interior del temple   Interior del temple

Arc former


Aquests dos pilars tenen decoració a base de boles a l'alçada de l'arrencada de l'arc i també en la part inferior. Són fragments d'una cornisa o imposta reaprofitada.

Fragment d'imposta decorat amb boles   Fragment d'imposta decorat amb boles

Fragment d'imposta decorat amb boles   Fragment d'imposta decorat amb boles  


En 1824 es va substituir la capçalera original, probablement formada per tres absis semicirculars de factura llombarda. En el seu lloc es va construir una gran capçalera poligonal, amb coberta piramidal i llanterna en la part central.


Posteriorment es va afegir una sagristia, adossada al mur est.


La nau central està coberta per volta de canó i les laterals per quart de cercle. Totes tres estan dividides en quatre trams mitjançant arcs doblers.

Interior del temple   Volta de la nau central

La porta d'entrada la podem trobar en el costat sud. Està formada per quatre arcs adovellats de mig punt en gradació.


El conjunt està protegit per un guardapols decorat amb un sogejat i un escacat.


Els arcs es recolzen en una imposta llisa, que es sustentava en sis columnes de les que només se'n conserva una amb el capitell esculpit amb motius entrellaçats.


La seva base també està decorada amb motius geomètrics.


El més interessant de la portalada és el seu timpà. En el centre hi ha esculpida la imatge del Pantocràtor envoltat pels símbols dels quatre evangelistes. Les figures s'adapten a l'espai amb una certa sensació de caos, fins i tot el pantocràtor supera els límits del timpà, ocupant part de la llinda. La traça arcaica de les imatges recorda a la portalada de l'església d'Era Purificacion de Maria de Bossòst. 


Sobre els arcs podem trobar una làpida reaprofitada. És similar a d'altres làpides que es poden trobar per la vall, especialment amb la de Sant Pèir d'Escunhau. Està formada per tres cercles ens els que hi podem veure un crismó i dues flors de nou pètals circumscrites. Entre els cercles també s'hi van esculpir dues creus. 


La porta conserva alguns detalls del forrellat de tradició romànica.

Forrellat   Forrellat

Alguns blocs de pedra del costat sud estan esculpits amb motius geomètrics o creus, reaprofitats d'alguna construcció anterior.


Els carreus decorats més interessants representen motius vegetals, un cap humà i un ocell.

Carreu decorat amb motius vegetals   Carreu amb un ocell

Cap humà


Els carreus reaprofitats i amb decoració també són molt abundants en l'interior del temple. Hi predominen les creus, les espirals i els motius en ziga-zaga. També hi veiem esculpit el que sembla un cavall. Malauradament la poca il·luminació del temple en dificulta la identificació de tots ells.


També té l'aparença d'haver estat reaprofitat un fris d'arcs cecs que trobem en el mur que separa les naus central i sud en el tram més propera al presbiteri.


En el mur sud, des de l'exterior, també podem veure l'arc d'una antiga finestra romànica de mig punt decorat amb motius escacats i entrellaçats d'influència carolíngia.


També es conserva una finestra molt estreta d'època romànica. En aquest cas, l'arc de mig punt és monolític. El carreu que conforma l'arc està decorat emulant l'existència de dovelles.


A l'interior es conserven dues piques de finals del segle XII o inicis del XIII. Una és beneitera de grans dimensions decorada amb elements geomètrics i boles. El peu sobre el que es recolza està format per un nucli central envoltat per quatre petites columnes amb base i capitell comuns.


L'altra pica és baptismal, datada a finals del segle XII o principis del XIII. Està formada per un vas semiesfèric de marbre, que es recolza en un peu cilíndric. Aquest té adossades quatre petites columnes cilíndriques.


El vas està decorat externament amb una sanefa, situada a la part superior, on hi ha esculpit un drac, la cua del qual es transforma en una tija ondulant, que recorre tot el perímetre de la pica. Els espais que deixa lliures la tija estan ocupats per fulles i pinyes.

Drac   Detall de la pica baptismal


La part inferior de la pica presenta una decoració a base d'arquets, en la unió dels qual hi ha una flor de lis. Just a sota del drac trobem una figura femenina, totalment nua, llevat del cap, que sembla cobert amb una còfia. No es coneix que va voler representar-hi l'autor.


La base també està decorada amb semiesferes i un cap humà.

Decoració de la base   Decoració de la base


També són d'època romànica els peus on es recolzen els diferents altars que hi ha en la capçalera del temple. El primer el trobem en l'altar principal.


Té forma rectangular i està dividit en tres espais. En el recinte superior hi ha dos cercles separats per una línia discontínua. L'espai inferior mostra una creu, mentre que en la part central hi ha un cilindre vertical flanquejat per quatre boles. Aquest segment del suport presenta unes columnetes cilíndriques en els angles.


En la primera capella del costat de migjorn veiem una peça rectangular, que presenta una cavitat en la cara frontal. Es creu que era una antiga ara d'altar, ara reconvertida en suport.


El següent altar està format per un únic bloc de pedra esculpit de tal manera que es distingeixen dos espais. El superior, a mode de capitell, presenta decoracions de tipus geomètric.


El fragment inferior presenta un pilar rectangular, amb quatre columnes adossades en els angles.


El darrer suport d'altar, situat en una de les capelles del costat nord, està dividit en tres espais.


En el central, veiem a un atlant entre dues columnes.


Junt al mur de tramuntana del temple s'exposen alguns elements trobats en els darrers anys com són mènsules , bases de columnes i capitells esculpits. Els capitells i la base de columna té estan decorats amb els entrellaçats carolingis que ja hem vist en el capitell de la portalada.

Base de columna   Capitell esculpit

 

Capitell esculpit


Les dues mènsules presenten decoració a base de caps humans o esferes.

Mènsula esculpida   Mènsula amb caps esculpits


El campanar de torre es va alçar en època gòtica entre els segles XIV i XV. Està situat sobre el darrer tram de la nau central.

Volta de la nau central sobre la que s'alça el campanar   Interior del campanar


Té planta quadrada. En el pis superior s'obren dues finestres apuntades a cada costat, a excepció del costat oest on n'hi ha quatre.

Portalada i campanar     Campanar vist des de l'oest


En el nivell inferior hi trobem una única finestra per costat, de majors dimensions i decorada amb tres arquivoltes recolzades en columnes. Els seus capitells són de temàtica vegetal. La finestra està protegida per un guardapols que es recolza en mènsules esculpides amb caps humans.