|
Província de Lleida
Sant Fèlix de Vilac
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)
42º 43,306'N ; 0º 47,912'E
Edificació de finals del segle XII situada en el conegut balcó de Vilac, que
ofereix una bonica panoràmica de Vielha i de la Vall.
Té planta basilical de tres naus separades per arcs formers de mig punt
adovellats recolzats en pilars circulars, excepte els més propers a la
capçalera que tenen forma octogonal irregular. La capçalera va ser reformada
l'any 1824 dotant-la d'un nou absis i un ampli presbiteri poligonal, al centre
del qual s'alça una llanterna piramidal. En ell es poden veure uns altars, que
encara conserven elements decoratius romànics. Es creu que va substituir a una
capçalera de tres absis semicirculars llombards.
La nau central està coberta per volta de canó i les laterals per quart de
cercle. Totes tres estan dividides en quatre trams mitjançant arcs
torals.
La porta d'entrada la podem trobar en el costat sud. Està formada per quatre
arcs adovellats de mig punt en gradació, que estan protegits per un guardapols
decorat amb un sogejat i un escacat. Els arcs es recolzen en una imposta llisa,
que es sustentava en sis columnes de les que només se'n conserva una amb el
capitell esculpit amb motius entrellaçats.
El més interessant de la portalada és el seu timpà. En el centre hi ha
esculpida la imatge del pantocràtor envoltat pels símbols dels quatre
evangelistes. Les figures s'adapten a l'espai amb una certa sensació de caos,
fins i tot el pantocràtor supera els límits del timpà, ocupant part de la
llinda. La traça arcaica de les imatges recorda a la portalada de l'església
d'Era Purificacion de Maria de
Bossòst.
Sobre els arcs podem trobar una làpida funerària i que es va encastar
posteriorment en aquest punt de la façana. És similars a d'altres làpides que
es poden trobar per la Vall i està formada per tres cercles ens els que hi
podem veure un Crismó i dues estrelles circumscrites. Entre els cercles també
s'hi han esculpit dues creus.
Alguns blocs de pedra del costat sud estan esculpits amb motius geomètrics,
vegetals o creus.
També podem veure l'arc d'una antiga finestra romànica de mig punt decorat amb motius
escacats i entrellaçats d'influència carolíngia.
El campanar de torre es va alçar en època gòtica entre els segles XIV i XV.
Està adossat al mur de ponent, prop de la porta d'accés al temple i té
planta quadrada. En el pis superior s'obren dues finestres
apuntades a cada costat, mentre que en el inferior hi trobem una única finestra
per costat, de majors dimensions i decorada amb tres arquivoltes recolzades en
columnes.
A l'interior es conserven dues piques de finals del segle XII o inicis del XIII.
Una és beneitera de grans dimensions decorada amb elements geomètrics. El peu
sobre el que es recolza està format per un nucli central envoltat per quatre
petites columnes amb base i capitell comuns. L'altra pica és baptismal i està
decorada amb motius vegetals, un animal i una dona nua.
|