La parroquial de Sant Pèir es va construir en el segle XI en la part alta del nucli urbà de Escunhau. Al llarg dels segles s'han produït nombroses reformes, especialment en època gòtica i durant el segle XVII, que han en bona mesura els elements romànics.   

Inicialment estava formada per una única nau,  capçada a l'est per un absis, probablement semicircular. Aquest es va enderrocar en el segle XIV per construir una nova capçalera,  descentrada respecte a la nau romànica i molt més alta i ampla. També es va construir una sagristia a llevant de la nova capçalera.

En el mur sud del nou espai gòtic trobem una finestra de traceries simples, actualment protegida per un vidre de color taronja. 

En el segle XVII es construeix una torre campanar, de planta quadrada, adossada al mur de ponent de la nau. També en aquest moment es va construir una petita capella en el mur nord i als peus de la nau romànica, que s'utilitza com a baptisteri.

En algun moment que desconeixem, es va ensorrar la volta de pedra i es va substituir per l'actual coberta de fusta. Això va permetre construir dos pisos de cor elevat, una estructura poc habitual.

L'element més interessant i que afortunadament ens ha arribat pràcticament intacte és la seva portalada. Situada en el mur sud destaca per la seva ornamentació. Està datada a finals del segle XII o principis del XIII. Està formada per tres arcs de mig punt adovellats.

A l'indradós dels més interiors hi trobem dues fines arquivoltes que es recolzen en unes impostes esculpides amb motius vegetals, un ocell i escacats.     

Aquestes impostes estan recolzades en dos parelles de columnes amb els capitells esculpits amb unes interessants cares humanes, a excepció del capitell interior del costat esquerre, decorat amb quatre pisos de semicercles..

Les columnes també tenen la bases esculpides, en aquest cas amb motius geomètrics i animals. 

Les arquivoltes envolten un timpà en el que hi ha esculpit un Crist Crucificat. La creu és desproporcionada respecte a la imatge de Jesús. Les seves cames sobrepassen l'espai del timpà i ocupen part de la llinda, que està esculpida amb un escacat. 

Corona el conjunt un fris en el que hi han esculpits uns cercles que contenen diversos elements. En el plafó central trobem un crismó flanquejat per dues estrelles. Entre els cercles, a la part superior, s'han esculpit dues creus.

En els plafons del extrems hi ha representades unes grans creus. Sobre el fris veiem a dos caps esculpits i les restes del suport d'un porxo, que protegia la portalada.

En la porta es pot veure un forrellat, que segueix la tipologia romànica en la seva decoració, però que no ha estat datat pels entesos en la matèria. 

Pel que fa al mobiliari religiós del temple cal fer referència a dos peces romàniques interessants: una pica baptismal i una beneitera. La pica baptismal està situada en la capella dedicada a baptisteri i manté moltes similituds amb la que hi ha a Sant Martin de Gausac.  Va ser realitzada a finals del segle XII o principis del XIII. Està formada per un vas de grans dimensions fet amb marbre, que es sustenta en un petit cilindre sense decoració. El vas, en canvi, si té decoració distribuïda en tres cercles i un rectangle.

Començarem la descripció dels elements que decoren la pica baptismal per la dreta. Allí hi ha un crismó esculpit en el primer dels cercles. En el segon, es va representar a una figura humana, que porta una martell i una destral. Aquesta figura la trobem també a l'església de Gausac. En el cercle de l'esquerra hi ha esculpida la imatge d'un Agnus Dei. En l'espai que hi ha entre els cercles podem veure una cara humana i tres flors de llis.

El darrer espai decorat del vas té forma rectangular. En el seu interior hi trobem una altra figura humana, que sosté un bordó culminat per un ocell i una copa. La resta del vas està decorat amb una tija ondulant i cercles i arcs encavalcats, que aixopluguen unes flors de lis.

La pica beneitera inicialment estava empotrada en el mur. Està decorada amb una tija ondulada, sota de la qual hi ha un soguejat.

Malauradament, quan vàrem visitar el temple, aquest estava tancat i no vam poder fotografiar les dues piques. Per aquest motiu, les imatges sense el logotip d'Art Medieval ha estat extreta de l'Arxiu fotogràfic d’esglésies romàniques d'en Miquel Pahissa.

No es conserva en el temple si no en el Museu dera Val d'Aran una talla de del segle XIII de Crist coronat a la Creu, que durant molts anys ha estat custodiada en una casa particular del poble.

És una talla realment excepcional. Crist no té el cap caigut i manté els ulls oberts, amb una expressió sense patiment.

La creu en la que està clavada la imatge també és una peça excepcional per si sola degut a la seva decoració. La cara frontal està decorada amb motius florals en relleu, fets amb pasta.  Aquesta decoració va ser feta posteriorment, com podem comprovar en els extrems inferior i dret de la creu, on encara podem veure restes de la policromia original.

La part posterior està policromada i presenta moltes similituds amb la Creu de Sant Feliu de Bagergue, conservada en el MNAC.

En el medalló que hi ha en l'encreuament dels dos braços hi ha pintat un Agnus Dei.

En els extrems es van representar els símbols del Tetramorf. Malauradament estan molt deteriorats i el de l'extrem superior s'ha perdut totalment, que corresponia a Sant Joan. Al braç dret veiem el lleó alat de Sant Marc, a l'esquerre les potes del brau de Sant Lluc i en l'extrem inferior a l'àngel de Sant Mateu.