ProvÝncia de Lleida


Sant PŔir d'Escunhau
(Vielha e Mijaran, Val d'Aran)

42║ 41,799'N ; 0║ 49,493'E    




La parroquial de Sant PŔir es va construir en el segle XI en la part alta del nucli urbÓ de Escunhau. Al llarg dels segles s'han produ´t nombroses reformes, especialment en Ŕpoca g˛tica i durant el segle XVII, que han en bona mesura els elements romÓnics.   


Inicialment estava formada per una ˙nica nau,  capšada a l'est per un absis, probablement semicircular. Aquest es va enderrocar en el segle XIV per construir una nova capšalera,  descentrada respecte a la nau romÓnica i molt mÚs alta i ampla. TambÚ es va construir una sagristia a llevant de la nova capšalera.


En el mur sud del nou espai g˛tic trobem una finestra de traceries simples, actualment protegida per un vidre de color taronja. 


En el segle XVII es construeix una torre campanar, de planta quadrada, adossada al mur de ponent de la nau. TambÚ en aquest moment es va construir una petita capella en el mur nord i als peus de la nau romÓnica, que s'utilitza com a baptisteri.

Vista general    Vista General


En algun moment que desconeixem, es va ensorrar la volta de pedra i es va substituir per l'actual coberta de fusta. Aix˛ va permetre construir dos pisos de cor elevat, una estructura poc habitual.


L'element mÚs interessant i que afortunadament ens ha arribat prÓcticament intacte Ús la seva portalada. Situada en el mur sud destaca per la seva ornamentaciˇ. EstÓ datada a finals del segle XII o principis del XIII. EstÓ formada per tres arcs de mig punt adovellats.


A l'indradˇs dels mÚs interiors hi trobem dues fines arquivoltes que es recolzen en unes impostes esculpides amb motius vegetals, un ocell i escacats.     

Imposta esquerra   Imposta dreta


Aquestes impostes estan recolzades en dos parelles de columnes amb els capitells esculpits amb unes interessants cares humanes, a excepciˇ del capitell interior del costat esquerre, decorat amb quatre pisos de semicercles..

Detall capitells portalada   Detall capitells portalada


Les columnes tambÚ tenen la bases esculpides, en aquest cas amb motius geomŔtrics i animals. 

Detall bases de les columnes del costat esquerre   Detall bases de les columnes del costat dret


Les arquivoltes envolten un timpÓ en el que hi ha esculpit un Crist Crucificat. La creu Ús desproporcionada respecte a la imatge de Jes˙s. Les seves cames sobrepassen l'espai del timpÓ i ocupen part de la llinda, que estÓ esculpida amb un escacat. 


Corona el conjunt un fris en el que hi han esculpits uns cercles que contenen diversos elements. En el plafˇ central trobem un crismˇ flanquejat per dues estrelles. Entre els cercles, a la part superior, s'han esculpit dues creus.


En els plafons del extrems hi ha representades unes grans creus. Sobre el fris veiem a dos caps esculpits i les restes del suport d'un porxo, que protegia la portalada.

Detall del fris   Detall del fris


En la porta es pot veure un forrellat, que segueix la tipologia romÓnica en la seva decoraciˇ, per˛ que no ha estat datat pels entesos en la matŔria. 

Forrellat


Pel que fa al mobiliari religiˇs del temple cal fer referŔncia a dos peces romÓniques interessants: una pica baptismal i una beneitera. La pica baptismal estÓ situada en la capella dedicada a baptisteri i mantÚ moltes similituds amb la que hi ha a Sant Martin de Gausac.  Va ser realitzada a finals del segle XII o principis del XIII. EstÓ formada per un vas de grans dimensions fet amb marbre, que es sustenta en un petit cilindre sense decoraciˇ. El vas, en canvi, si tÚ decoraciˇ distribu´da en tres cercles i un rectangle.


Comenšarem la descripciˇ dels elements que decoren la pica baptismal per la dreta. AllÝ hi ha un crismˇ esculpit en el primer dels cercles. En el segon, es va representar a una figura humana, que porta una martell i una destral. Aquesta figura la trobem tambÚ a l'esglÚsia de Gausac. En el cercle de l'esquerra hi ha esculpida la imatge d'un Agnus Dei. En l'espai que hi ha entre els cercles podem veure una cara humana i tres flors de llis.

El darrer espai decorat del vas tÚ forma rectangular. En el seu interior hi trobem una altra figura humana, que sostÚ un bordˇ culminat per un ocell i una copa. La resta del vas estÓ decorat amb una tija ondulant i cercles i arcs encavalcats, que aixopluguen unes flors de lis.

La pica beneitera inicialment estava empotrada en el mur. EstÓ decorada amb una tija ondulada, sota de la qual hi ha un soguejat.


Malauradament, quan vÓrem visitar el temple, aquest estava tancat i no vam poder fotografiar les dues piques. Per aquest motiu, les imatges sense el logotip d'Art Medieval ha estat extreta de l'Arxiu fotogrÓfic dĺesglÚsies romÓniques d'en Miquel Pahissa.

No es conserva en el temple si no en el Museu dera Val d'Aran una talla de del segle XIII de Crist coronat a la Creu, que durant molts anys ha estat custodiada en una casa particular del poble.


╔s una talla realment excepcional. Crist no tÚ el cap caigut i mantÚ els ulls oberts, amb una expressiˇ sense patiment.


La creu en la que estÓ clavada la imatge tambÚ Ús una peša excepcional per si sola degut a la seva decoraciˇ. La cara frontal estÓ decorada amb motius florals en relleu, fets amb pasta.  Aquesta decoraciˇ va ser feta posteriorment, com podem comprovar en els extrems inferior i dret de la creu, on encara podem veure restes de la policromia original.


La part posterior estÓ policromada i presenta moltes similituds amb la Creu de Sant Feliu de Bagergue, conservada en el MNAC.


En el medallˇ que hi ha en l'encreuament dels dos brašos hi ha pintat un Agnus Dei.


En els extrems es van representar els sÝmbols del Tetramorf. Malauradament estan molt deteriorats i el de l'extrem superior s'ha perdut totalment, que corresponia a Sant Joan. Al braš dret veiem el lleˇ alat de Sant Marc, a l'esquerre les potes del brau de Sant Lluc i en l'extrem inferior a l'Óngel de Sant Mateu.