Província de Lleida


Era Mair de Diu dera Purificación de Bossòst
(Bossòst, Val d'Aran)

42º 47,149'N ; 0º 41,536'E   




Temple edificat durant el segle XII. Per sort ha patit molt poques reformes al llarg dels segles, fet que ens permet contemplar-la pràcticament com fou dissenyada. És una de les esglésies més interessants de la Vall


La seva estructura correspon a un temple de tres naus que formen una planta basilical. Les naus estan capçades a l'est per tres absis semicirculars, essent el de la nau central de majors dimensions.  L'absis nord estava molt deteriorat externament i en la darrera restauració es van substituir els carreus originals per uns de factura molt moderna. 



Exteriorment els absis estan decorats amb una cornisa escacada que es recolza en permòdols. Just a sota podem trobar un fris d'arcs cecs recolzats en mènsules i lesenes. 

Les finestres són els elements que han anat modificant-se amb el pas dels anys. D'època romànica només queden les de la capçalera. Són de mig punt monolític en el que s'han esculpit unes incisions quadrangulars que ressegueixen l'arc. En l'absis central trobem una finestra en que les incisions han estat substituïdes per motius florals. També podem observar tres ulls de bou sobre l'absis principal i un sobre cada absis lateral. 



La nau central està coberta amb una volta de canó reforçada per arcs torals. Les naus laterals presenten una volta de quart de cercle. Les voltes arrenquen d'una línia d'imposta, en forma de motllura,  que recorre tot el temple. La separació entre naus es realitza a través de quatre arcs formers de mig punt que es recolzen en pilars circulars. 


En l'absis principal podem veure una talla d'una Verge de factura moderna i les restes de pintures murals de finals del segle XIII o principis del XIV. En elles encara es pot veure representada l'escena de l'Epifania.


El campanar de torre té planta quadrada i està adossat al mur nord del temple. Per sobre del sòcol, decorat amb un fris d'arcs cecs i lesenes, s'alcen tres plantes més. En la primera trobem una finestra de mig punt en cada costat, tot i que algunes han estat cegades. En els dos pisos superiors trobem dues finestres per costat. La separació entre plantes es feia evident des de l'exterior a través d'un fris de dents de serra i arcs cecs, però s'han perdut bona part d'ells. Corona la torre una teulada piramidal. 


En la part de la capçalera trobem un altre campanar, en aquest cas de cadireta d'un sol ull.

S'accedeix al temple a través de dues interessants portalades. La més treballada la trobem en el mur nord, junt al campanar de torre. Està format per tres arcs de mig punt adovellats i en gradació. El més intern està decorat amb un escacat, motiu que també trobem en el guardapols que protegeix l'arc exterior. Les arquivoltes més internes es recolzen en dues parelles de columnes amb els capitells esculpits. S'hi representen animals, motius vegetals i entrellaçats.


Destaca el timpà esculpit. Té característiques similars al de Sant Fèlix de Vilac, amb traces molt arcaiques. Està centrat per una imatge en majestat en actitud de beneir. Algunes fonts apunten que podria ser la imatge de la Verge Maria, però sembla més lògic pensar que es tracta de la figura de Crist, ja que està acompanyat pels símbols dels quatre evangelistes. A banda i banda del cap podem veure esculpits el Sol i la Lluna.


La llinda està decorada amb un escacat que envolta un crismó, que té la característica de tenir les lletres alfa i omega en ordre invertit.


La portalada del mur sud és molt més simple i està datada en el segle XIII. Està formada per tres arcs adovellats i lleugerament apuntats. Els envolta un guardapols esculpit amb un escacat i uns botons a la part inferior. Els arcs es recolzen en unes llindes llises. El timpà està esculpit amb un gran crismó, que també te les lletres alfa i omega en ordre invers. També és curiós veure com la lletra S ha estat esculpida del revés. Envolta el crismó unes incisions semiesfèriques. La llinda està decorada amb motius vegetals.

Portalada sud           Timpà de la portalada sud