El temple del segle XII, era un dels més petits d'Andorra amb una nau de poc més de cinc metres de llarg. Aquesta estava capçada a l'est per un absis semicircular. Va ser profundament reformat en el segle XVI, modificant l'amplada de la nau i la seva alçada. 

Del temple romànic es conserva l'absis i bona part dels murs nord i oest. En aquesta ampliació es va aprofitar la part baixa de la torre de campanar, que estava adossada al mur sud, junt a l'absis, per eixamplar la nau, convertint-se l'angle sud-est de la torre en la cantonada de la nova nau.   

El temple està format per una sola nau, coberta amb fusta i acabada en un petit absis semicircular llis.

Pels volts de l'any 1930 es van descobrir unes pintures murals romàniques, atribuïdes al mestre de Santa Coloma. Pocs anys més tard van ser arrencades i adquirides per l'antiquari madrileny Sánchez Villalba, que les va vendre a un col·leccionista particular dels Estats Units d'Amèrica. En 1939 van estar exposades en la Brummer Gallery de Nova York, però a partir d'aquell moment se'ls va perdre la pista. En 1981, J. Sureda va publicar el llibre La pintura romànica a Catalunya on afirma que aquestes pintures formen part d'una col·lecció privada de Madrid. 

Gràcies a una fotografia, que es conserva en l'Arxiu Mas, podem saber que el fragment en qüestió està datat en la segona meitat del segle XII i tenia representats tres personatges amb els caps nimbats, de clara tradició bizantina. El central representava a la Mare de Déu, vestida amb una túnica de color clar i mantell fosc. A la mà esquerra sosté un calze, mentre que la dreta està estesa com en actitud de beneir. Recorda molt a les imatges de la Verge de Sant Romà de les Bons i de Santa Coloma. Flanquegen a Maria dos sants, que s'han identificat com a Sant Pere a l'esquerra i Sant Pau a la dreta.

Actualment podem observar en el temple pintures murals d'època gòtica i també barroca pintades durant els segles XIII i XVI.

En el tambor absidal trobem les primeres, que representen el Sant Sopar.

En el costat esquerre del presbiteri trobem representada una escena del Judici Final. En el registre superior veiem com es jutgen les ànimes i els benaurats pugen cap al Cel. En el registre inferior les animes dels pecadors són castigades per unes bèsties.

En el costat dret trobem una imatge de Sant Cristòfol de grans dimensions, ja que la tradició parla d'ell com si fos un gegant i per aquest motiu se'l va representar d'aquesta manera.

En l'interior del temple es conserva un retaule del segle XVI i que es va construir per tancar l'espai de l'absis. En ell es narren diferents escenes de la vida de Sant Cristòfol, així com alguns dels seus miracles. La seva estructura ens recorda molt al de Sant Joan de Caselles i de Sant Miquel de Prats, el que ens fa pensar que van ser fets pel mateix autor, si bé les imatges dels plafons són fetes per una mà diferent.

També es conserva una pica baptismal. El bloc de granit està tallada de forma irregular i encara conserva el pany i part de la tapa afegits amb posterioritat.

La porta d'accés actual es situa en l'angle sud-oest. Per accedir a ella cal pujar set graons. Està formada per un senzill arc de mig punt de dovelles irregulars. Tot just en creuar la porta, en el costat dret, encara es conserva la pica beneitera.

En la porta es conserva el tirador de tradició romànica.