El primer document on apareix el lloc de les Bons data de l'any 1162. Dos anys més tard, el 23 de gener de 1164 fou consagrada la petita església de Sant Romà. 

El temple està situat en un petit promontori rocallós, recolzant-se directament en la roca. La seva planta és rectangular amb una sola nau acabada en un absis semicircular. 

L'absis està decorat externament amb tres lesenes, que divideixen el tambor en cinc espais i un fris d'arcs cecs. En la part central i al sud s'obren dues finestres de mig punt i de doble esqueixada. Dues finestres de similars característiques, però de majors dimensions s'obren en el mur sud de la nau.

La nau està coberta amb una volta de canó, reforçada per dos arcs torals. El més proper al presbiteri està recolzat en dos pilars rectangulars adossats, mentre que l'altre es recolza en columnes, que només tenen caràcter estètic. Entre l'arc triomfal i el primer arc toral trobem dos arcs formers de mig punt cecs.

En el Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven dos fragments de les pintures murals que contenia el temple. Aquestes es van conservar ja que van quedar ocultes per un retaule, del que només es van conservar dues fustes. Van ser pintades pel mestre de Santa Coloma en el segle XII.

La resta del temple va ser repintat en el segle XVI amb imatges de tradició gòtica. Per poder fer aquestes pintures va ser necessari repicar les parets, destruint així les romàniques.

Posteriorment es va fer un altre retaule, que tapà completament l'absis. Actualment es conserva als peus de la nau.

Un dels dos fragments representa la part inferior d'una Maiestas Domini, que estava envoltada pels símbols del Tetramorf, dels que només s'ha conservat el brau, que representa a Sant Lluc.

L'altre fragment estava situat a la prat del mig del tambor absidal, just a sota del pantocràtor.  D'esquerra a dreta podem veure a Sant Andreu, a la Verge Maria, a Sant Pere, Sant Pau i Sant Jaume.

Només s'ha conservat is situ un fragment de pintures que decoraven la part inferior de l'altar.

Als peus de la nau, en una petita fornícula, podem trobar una interessant pica baptismal. Va ser trobada en un hort veí durant unes tasques de restauració, ja que s'utilitzava com abeurador pel bestiar. La cavitat es va realitzar posteriorment, per tal de poder-hi encabir la pica. Aquesta és circular i només té un forat, que de ben segur allotjava alguna mena de tanca.

La porta d'accés al temple es situa en el mur oest, ja que el terreny no permet ubicar-la en cap altre lloc. Durant el segle XVI o XVII va ser reformada i protegida per un porxo. En aquest mur també s'alça un campanar de cadireta de dos ulls.

La porta, malgrat els afegits, encara conserva l'arc de mig punt decorat amb un fris de dents de serra. Aquest tipus de decoració és inusual en Andorra i només és comparable a la que trobem en l'església de Santa Coloma.

Sota l'ara de l'altar van aparèixer l'acta de consagració i una lipsanoteca. Aquesta última està dipositada en el fons del Patrimoni Artístic Nacional d'Andorra, com també un encenser de la segona meitat del segle XIII.

En el monestir de Montserrat es conserva un llibre manuscrit procedent d'aquesta església. Es tracta d'un missal del segle XII, que fou descobert a principis del segle XIX, junt amb altres dos llibres més.

Del castell de les Bons, el més important de tot Andorra, es conserven diferents vestigis. El més destacat és una torre, coneguda com la Torre dels Moros. Està assentada directament en la roca i tenia tres plantes d'alçada. En la darrera encara es conserven dos matracans. Malauradament un esllavissament de part de la roca on es està la torre, va provocar que s'esfondrés el mur oest i part dels murs nord i sud.

També es conserva un antic dipòsit d'aigua, conegut popularment com el Bany de la reina mora. Es tracta d'un espai excavat a la roca i tancat per un mur de contenció. En la part inferior d'aquest hi ha un forat destinat al desguàs. També s'han conservat gran part de les canalitzacions, algunes de les quals estaven excavades directament a la roca.