La primera vegada que es documenta el temple de Sant Miquel és durant la visita del bisbe de l'any 1312.

El temple està format per una nau rectangular de petites dimensions, a la que se li afegí un absis en el costat est.  Aquest és més alt que la nau degut a una construcció posterior, la funció de la qual és desconeguda. La nau està parcialment enterrada, degut al desnivell del terreny.

L'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera i la nau té una coberta de fusta, que es recolza en dos arcs de factura posterior.

En el mur oest trobem la porta d'accés. Per poder accedir a ella des del carrer cal que pugem uns quants esglaons, que fins fa pocs anys estaven coberts per un porxo, ara desaparegut.

La porta està formada per dos arcs apuntats fets amb les dovelles de pedra calcària. 

Al costat dret de la porta, encastada en el mur, trobem una pica beneitera.

En una fotografia de l'any 1932 es pot observar l'existència d'un retaule gòtic, molt semblant al de la veïna Sant Joan de Caselles, ja que van ser fets pel mateix autor, conegut com a Mestre de Canillo, però de menors dimensions.

Presidint el retaule hi havia una imatge de l'arcàngel, molt similar a la que hi ha en l'actualitat en el temple. La resta del retaule ha desaparegut i en el seu lloc trobem un retaule de factura moderna, que evoca les traces gòtiques. No he pogut descobrir que va passar amb el retaule, ni confirmar si la imatge és original o bé un còpia. 

Recentment s'ha restaurat la predel·la del retaule, que forma part de la col·lecció de Crèdit Andorrà. 

En la mateixa fotografia es podia contemplar la talla d'un Crist Crucificat d'aproximadament un metre d'alçada, de finals del segle XII o principis del XIII. La tradició popular diu que va ser retirada per ordre del bisbe, en una data indeterminada, ja que presentava un molt deficient estat de conservació. Es desconeix que ha passat amb aquesta imatge.