Aquest monestir fou fundat pel noble Sal·la, de la família dels vescomtes de Conflent. En el moment de la fundació va disposar que es regiria sota l'ordre de sant Benet i que dependria directament de Roma. Per això va viatjar fins a Roma l'any 950, d'on va portar les relíquies de Sant Valentí, copatró del monestir. Per altra banda, el noble Sal·la, també va disposar que els abats s'havien de pertànyer a la seva descendència. Els abats d'aquesta família no van ser gaire bons gestors i la comunitat els va destituir en diverses ocasions. El bisbe de Vic va aprofitar les penúries que hi havia a la zona, degut als atacs d'Almansor al Bages, per aconseguir que Roma canviés el sistema de nomenament dels abats. D'aquesta manera es va convertir en abat un canonge de Sant Pere de Vic, Ramió. El seu mandat va durar trenta anys i en aquest període es va redreçar la situació del monestir.

L'església va ser consagrada el 3 de desembre de l'any 972 en presència del bisbe de Vic, Froia, el bisbe Gisard d'Urgell, el bisbe de Barcelona i el vescomte d'Osona. Aquesta església va ser destruïda en una incursió sarraïna i es va haver de reconstruir al segle XIII.

L'any 1593, a petició de Felip II, va passar a dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat, que al seu temps depenia de San Benito el Real de Valladolid. Al segle XVII es va reconvertir el monestir en residència dels monjos ancians. En 1633 va patir un incendi que el va deixar força malmès.

L'any 1835 va ser venut a particulars. En 1908 el va comprar la mare del pintor Ramon Casas que el va començar a restaurar sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch. Aquesta restauració va fer desaparèixer edificis i runes de la part est del claustre, entre els els quals l'antiga sala capitular.

Després de la restauració realitzada per l'obra social de Caixa Manresa, el monestir s’ha convertit en un espai museïtzat, que permet fer un recorregut històric i emocional pels seus espais més representatius, i que dóna a conèixer en conjunt l’evolució social de Catalunya al llarg de mil anys d’història. Es realitzen dos itineraris diferents, que permeten descobrir l’empremta que la història ha deixat al llarg de 1000 anys, des de l’alta edat mitjana fins el modernisme. La visita Mil anys d’història d’un Monestir permet fer un recorregut vivencial pels espais monumentals en el qual el visitant experimenta sensacions, estímuls i emocions que el traslladaran totalment en el temps. La visita Un dia a la vida de Ramon Casas és un itinerari que transporta els visitants a l’estiu de 1924 tot travessant les estances del sobreclaustre que el pintor Ramon Casas i la seva família van convertir en residència d’estiueig. Per a més informació sobre aquestes visites i la resta d'activitats que es realitzen en el monestir, podeu accedir a la pàgina web de Món St Benet.

L'església actual és del segle XII. De l'anterior, del segle X, amb prou feines ens han arribat alguns capitells esculpits ricament i reaprofitats en l'actual claustre, per tant es pot pensar que era una edificació important.

El claustre és l'element més interessant del cenobi, on es conserven 42 capitells en un estat de conservació força acceptable. Predominen els elements vegetals o geomètrics, tot i que també n'hi ha alguns d'historiats o amb bèsties. 

En els segles XIV i XV el monestir gaudeix d'un nou moment d'esplendor que va permetre la construcció de noves dependències.

 Aquestes noves estances es van construir al voltant del pati d'entrada, conegut com Pati de la Creu. Destaca el Palau Abacial, una construcció gòtica de dues plantes. Les seves cobertes eren de fusta, recolzades en arcs de diafragma. 

En la planta superior podem veure dos finestrals gòtics, que il·luminaven les dues estances nobles del palau.

Durant l'abandó que patí el monestir aquest edifici va patir nombrosos desperfectes, esfondrant-se la teulada i el terra del primer pis. No fou fins a principis del segle XX que es va restaurar, quan era propietat de la família Casas.

També en època gòtica es va construir un gran celler. Es tracta d'una gran sala rectangular amb coberta de fusta, sostinguda per arcs de diafragma. En el segle XVII es van construir dues plantes a sobre d'aquesta estança per ubicar les noves cel·les dels monjos. Això va fer que es suprimís la coberta de fusta i que es reforcessin els arcs amb una arqueria disposada perpendicularment. Aquesta ha estat suprimida durant la restauració. A més s'ha dotat l'estança d'una "modernor" que li ha fet perdre l'encant que tenia quan la vaig visitar en 1999.

Per accedir al pati de l'església, on està la porta d'accés al temple, cal travessar un edifici en forma de torreta, que té un portal de procedència desconeguda. Està format per dos arcs de mig punt en gradació, protegits per un senzill guardapols.

L'arc interior descansa en dues columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals.