ProvÝncia de Barcelona


Catedral de Sant Pere
(Vic, Osona)

41║ 55,574'N ; 2║ 15,428'E




╔s creu que a l'any 516 ja existia un conjunt catedralici a Vic, situada on ara hi ha l'esglÚsia de la Pietat, prop del temple romÓ.  Els sarra´ns la van destruir durant la segona meitat del segle IX. En el mes de gener de l'any 890 es consagra una nova catedral, en la part baixa de la ciutat, dedicada a Santa Maria i Sant Pere. Un segle mÚs tard existien tres esglÚsies episcopals dedicades a Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel respectivament. La de Sant Pere va anar adquirint mÚs importÓncia i va ser ampliada abans d'acabar el segle X.


El bisbe Oliva va construir una nova catedral, aquest cop de grans dimensions. Tenia un gran transsepte, similar al de Santa Maria de Ripoll, amb cinc absis i una torre de campanar d'estil llombard. Va ser consagrada l'any 1038. Sota l'absis es va construir una gran cripta.


En Ŕpoca g˛tica es va construir un bell claustre, adossat al mur sud i es van fer algunes petites reformes al temple. A finals del segle XVIII es decideix construir una nova gran catedral d'estil neoclÓssic. Per a poder construir aquest gran temple va ser necessari enderrocar el temple de Santa Maria la Rodona, fet que va ser molt criticat. Per sort el campanar i la cripta van subsistir a aquesta reforma.


La torre estÓ adossada al mur nord de la catedral. TÚ quaranta metres d'alšada i es va construir seguint els cÓnons llombards. La seva planta Ús quadrada i es divideix en sis pisos d'alšada. Tots ells estan dividits per frisos d'arcs cecs i de dents de serra. 

Torre campanar        Torre campanar


Els dos pisos inferiors tenen finestres en forma d'espitllera i unes lessenes que divideixen els seus murs en dos. TambÚ trobem aquesta lessena central en el tercer pis. En aquest cas separa dos espais en els que s'obre una finestra de mig punt.

Torre campanar              Detall de la torre campanar


A partir del quart pis desapareix la lessena central. En aquesta planta trobem una finestra geminada en cada un dels murs. En les dues segŘents plantes les finestres sˇn triforades.


El darrer pis es va afegir posteriorment. EstÓ format per uns pilars de planta quadrada, que sostenen una teulada a quatre aigŘes.

La cripta estÓ dividida en tres naus coberts amb voltes d'aresta, que es recolzen en columnes amb capitells esculpits.


Molts d'ells van ser reaprofitats de l'anterior temple. Estan datats a finals del segle X. La seva temÓtica Ús vegetal.

Capitell de la cripta     Capitell de la cripta     Capitell de la cripta


En el segle XII es va pujar el nivell del terra i es va decorar amb uns cercles concŔntrics. TambÚ se li van afegir dos trams pel costat oest.


En 1782 va ser cegada durant la construcciˇ del nou temple neoclÓssic. Per sort, en 1943 es va descobrir, grÓcies a unes excavacions portades a terme per Eduard Junyent.




En l'actual fašana neoclÓssica, trobem una gran rosassa, en la que es van reaprofitar alguns elements escult˛rics de l'antiga portalada romÓnica.


En el Museu Episcopal de Vic es conserven nombrosos fragments escult˛rics de l'antiga catedral romÓnica, aixÝ com un petit fragment de pintura mural, descobert durant les excavacions que es van realitzar entre 1941 i 1942 en l'interior del temple.

Un dels elements mÚs interessants conservats en aquest museu Ús el que representa a dos personatges nimbats vestits amb t˙nica i mantell. Un d'ells estÓ assegut i l'altre dempeus. Aquest darrer beneeix al primer. Alguns estudiosos l'han relacionat amb una escena que podem trobar en el claustre d'Elna, en que es representa a Sant Pere i Jes˙s, on es representa el Domine, quo vadis?. Sembla molt probable aquesta interpretaciˇ, ja que gairebÚ amb tota seguretat, Ús una escena de la vida de Sant Pere, patrˇ del temple.


Els elements mÚs interessants de l'antiga portalada, malauradament no es conserven a la capital d'Osona, si no que estan repartits per diversos museus. Es tracta de tres relleus on es representen a ap˛stols i profetes i que van ser tallats entre els anys 1140 i 1160.

El primer d'ells es conserva actualment en The Nelson Gallery and Atkins Museum de Kansa City. Fins l'any 1932 es trobava en can Quadres, un mas situat prop de Vic. Representa als ap˛stols Pau, Andreu i Jaume. Les figures estan de perfil, mirant cap a l'esquerra. Una de les seves mans estÓ estesa, mentre que amb l'altre sostenen un llibre, on podem llegir el seu nom. Encara es conserva una mica de la seva policromia i una petita bola de plom, que dibuixa la nineta dels ulls.


En un altre bloc de pedra trobem tres ap˛stols mÚs. En aquest cas es tracta de Felip, Judes i Bartomeu, que presenten una distribuciˇ i detalls similars als descrits anteriorment. Aquest fragment es va conservar en l'esglÚsia de la Guia, fins que en 1932 va ser adquirit pel Victoria and Albert Museum de Londres.


El tercer fragment correspon a tres profetes i es conserva en el MusÚe des Beaux Arts de Liˇ, des de l'any 1934, quan va ser comprat a uns antiquaris de ParÝs, que a la seva vegada l'havien adquirit de l'esglÚsia de la Guia. En aquest cas, els tres personatges sostenen amb les seves mans una cinta, en la que s'havia de gravar el seu nom, fet que no es va arribar a produir i per tant no sabem a qui representen.


Aquestes tres peces van tornar temporalment a Catalunya l'any 2008, per formar part de l'exposiciˇ El RomÓnic i la MediterrÓnia, del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Si que es conserva en l'interior de la catedral l'antic retaule g˛tic. Va ser constru´t a principis del segle XV pel mestre Pere Oller amb alabastre de Sagarˇ.


En la part central es troba la imatge de Sant Pere, patrˇ de la catedral.


Al seu damunt, protegida per un dosser, que estÓ rematat en un pinacle, trobem una imatge de la Verge amb el Nen.


El retaule es completa amb dotze escenes esculpides.


Set d'elles corresponen als Goigs de Maria, quatre a la vida de Sant Pere i una ens narra el martiri de Sant Pau.

Escena del Quo Vadis   Naixement de Crist


Les escenes estan disposades en tres zones de dos relleus cadascuna. La divisiˇ horitzontal es realitza mitjanšant frisos ornamentals, mentre que la vertical es fa grÓcies a tres imatges de sants en cada de les divisions.


La part inferior del retaule estÓ formada per catorze sants.

Sants de la part inferior    Sants de la part inferior


En la part central trobem el tabernacle, on veiem a Crist desprÚs de la Passiˇ, sostingut per Óngels i flanquejat per la seva mare i Sant Joan.


El retaule va quedar ocult per uns cortinatges, que decoraven la capšalera de la nova catedral, constru´da en el segle XVII. Quan aquesta es va inaugurar en 1803, es va decidir retirar-lo i colĚlocar-lo en la part central del deambulatori, on avui es pot contemplar.

TambÚ es conserva d'aquesta Ŕpoca el sarc˛fag del sagristÓ Bernat Despujol, canonge responsable de la construcciˇ del retaule.