|
Província de Barcelona
Catedral de Sant Pere
(Vic, Osona)
41º 55,574'N ; 2º 15,428'E
És creu que a l'any 516 ja existia un conjunt catedralici a Vic, situada on ara
hi ha l'església de la Pietat, prop del temple romà. Els sarraïns la
van destruir durant la segona meitat del segle IX. En el mes de gener de l'any
890 es consagra una nova catedral, en la part baixa de la ciutat, dedicada a
Santa Maria i Sant Pere. Un segle més tard existien tres esglésies episcopals
dedicades a Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel respectivament. La de Sant Pere
va anar adquirint més importància i va ser ampliada abans d'acabar el segle X.
El bisbe Oliva va construir una nova catedral, aquest cop de grans dimensions.
Tenia un gran transsepte, similar al de Santa
Maria de Ripoll, amb cinc absis i una torre de
campanar d'estil llombard. Va ser consagrada l'any 1038. Sota l'absis es va
construir una gran cripta.
En època gòtica es va construir un bell
claustre, adossat al mur sud i es
van fer algunes petites reformes al temple. A finals del segle XVIII es decideix
construir una nova gran catedral d'estil neoclàssic. Per a poder construir
aquest gran temple va ser necessari enderrocar el temple de Santa Maria la
Rodona, fet que va ser molt criticat. Per sort el campanar i la cripta van
subsistir a aquesta reforma.
La torre està adossada al mur nord de la catedral. Té quaranta
metres d'alçada i es va construir seguint els cànons llombards. La seva planta
és quadrada i es divideix en sis pisos d'alçada. Tots ells estan dividits per
frisos d'arcs cecs i de dents de serra.
Els dos pisos inferiors tenen finestres en forma d'espitllera i unes
lessenes que divideixen els seus murs en dos. També trobem aquesta lessena
central en el tercer pis. En aquest cas separa dos espais en els que s'obre
una finestra de mig punt.
A partir del quart pis desapareix la lessena central. En aquesta planta
trobem una finestra geminada en cada un dels murs. En les dues següents
plantes les finestres són triforades.
El darrer pis es va afegir
posteriorment. Està format per uns pilars de planta quadrada, que sostenen
una teulada a quatre aigües.
La cripta està dividida en tres naus coberts amb voltes d'aresta, que es
recolzen en columnes amb capitells esculpits.
Molts d'ells van ser
reaprofitats de l'anterior temple. Estan datats a finals del segle X. La
seva temàtica és vegetal.
En el segle XII es va pujar el nivell del terra i es va decorar amb uns
cercles concèntrics. També se li van afegir dos trams pel costat oest.
En 1782 va ser cegada durant la construcció del nou temple neoclàssic.
Per sort, en 1943 es va descobrir, gràcies a unes excavacions portades a
terme per Eduard Junyent.
També es va conservar part de l'antiga rosassa romànica i es va col·locar en
la part superior de la façana neoclàssica.
|