A peus de les pistes de l’estació d’esquí de Formigal trobem part de l’antiga església de Basarán. Com altres pobles del Serrablo, Basarán no és res més que un munt de runes avui en dia. En 1974, es van traslladar les restes de de l’església parroquial a Formigal, completant-la amb elements de nova fàbrica.

Hi ha dues teories al voltant de l’estructura original del temple. La primera ens parla que originàriament es va edificar amb una sola nau i un absis semicircular, decorat a l’estil de les esglésies mossàrabs del Serrablo, Posteriorment es va afegir una petita capella en el costat nord, a l’estil de San Pedro de Lasieso, també capçada amb un absis semicircular. Amb el temps es va prolongar aquesta capella cap a l’oest, convertint-la en una nau, unida a l’original mitjançant dos grans arcs formers.

La segona teoria ens parla de dos esglésies paral·leles e independents, dedicades a sant Miquel i a Sant Urbez respectivament i que amb el pas dels anys es va decidir unir en una sola. Aquesta teoria està recolzada en gran mesura en un document del 1044, on surten esmentades les dues esglésies. Val a dir que molts autors consideren aquest document com a fals.

Fos quina fos l’estructura original del temple, posteriorment es va afegir una tercera nau pel costat sud, en aquest cas, amb la capçalera plana. Actualment s’obre una finestra de mig punt en la testera, si bé originàriament aquesta es trobava en el mur sud de la primera nau.

Tot el temple tenia coberta de fusta, si bé en època moderna, es va dotar a la nau principal d’una volta de guix.

Com ja hem comentat, els absis estan decorats segons el l’estil característic de la zona, amb un fris de baquetons sota la cornisa i cinc grans arcs cecs. En l’arc central s’obre una finestra de doble esqueixada.

L’interior de l’absis principal estava decorat amb pintures de clara transició al gòtic, que s’han perdut a causa de l’abandonament del temple i de la humitat s’han perdut. Si que s’ha conservat un fragment de pintures posteriors, que un cop traslladades a tela, es poden contemplar en el mur nord de l’actual temple de Formigal.

El temple de Basarán tenia una torre campanar de planta quadrada i teulada a quatre aigües, adossada al mur sud. Junt a l’atri que permetia l’accés al temple. Com que era de factura posterior al temple romànic, es va decidir que no valia la pena traslladar-la i en el seu lloc es va construir una còpia de la torre campanar de San Pedro de Larrede.

En l’interior del temple es conserva una pica baptismal rectangular i grans dimensions. En les cares frontal i esquerre veiem esculpit un crismó. En la cara dreta hi ha una creu. També veiem una creu, tot i que molt simple, en la cara frontal. Procedeix del monestir de San Juan de Maltray, a Ruesta.

En l’exterior del temple i utilitzada com a jardinera, veiem una pica baptismal de característiques similars, però en aquest cas sense decoració.

En els arxius del Museu Nacional de Catalunya es conserva una talla del segle XIII procedent d’aquest temple. Es tracta de la figura del patró de l’església, El Salvador. Malauradament, com passa amb moltes altres peces, els visitants del museu no la poden contemplar, doncs no està exposada. Quin sentit té guardar una obra d’art en un arxiu sense que la gent la pugui contemplar? Per això més valdria retornar-les als seus llocs d'origen on de ben segur l’ensenyarien amb orgull als visitants. No entendré mai aquesta filosofia de només ensenyar les peces més rellevants en un museu…