Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista
completa
Fragment: Editorial Encetem, amb aquest, el tercer número de "La Cisterna". I pel nombre creixent d'exemplars, -fins hem tingut de fer una reedició del primer- superat d'un a l'altre, sembla que amb èxit. No esperàvem tanta acceptació. És per això que no ens cansarem de repetir a tots aquells que ens ajuden, col·laborant d'una o altra forma, el nostre agraïment.
El mot "aventura" ha estat el primer que m'ha vingut al cap. Recapacitant -i havent fet el camí- no és una aventura, simplement. "Fugida", en aquest cas, seria més adequat. Potser valgués "escapada". No sé ben bé el substantiu escaient. En principi, seria allunyar-se de les realitats en les quals es viu, oblidar els problemes, deslliurar-se dels lligams que tothom té...
El barranc de Xeresa s'ha convertit en el carrer principal, en el centre neuràlgic del municipi. El poble ha anat creixent al seu voltant i amb el pas del temps ha sofert una transformació significativa: ha passat de barranc a Passeig Fronton. Al seu pas s'articula la vida social del poble: la Casa de la Cultura, el Jardí de les Oliveres, el Parc Infantil, el lloc d'encontre dels veïns, el centre de celebracions festives, el mercat setmanal i fins i tot el futur Ajuntament tindrà una nova façana cap al Mur, que ha desplaçat al tradicional i paral·lel carrer Major i plaça l'Església.
Fragment: Obres al barranc.
Des que existeix presència de població humana al lloc on hui és Xeresa n'hi ha hagut intervenció sobre el barranc. En un primer moment es degué eliminar la vegetació original; després es feren cases a la seua vora, al Ravalet i a la Bailia; amb posterioritat s'establirien conreus de garrofers i oliveres aprofitant el mateix caixer del barranc; es construïren els ponts, etc.
En el present treball es presenta la topografia, morfologia geològica, descripció i història d'una de les majors cavitats de recorregut horitzontal de Xeresa. És, a la vegada, una de les més boniques de Xeresa.
Fragment: Els forns de calç.
Avui és més difícil de comprovar, però els forns eren construïts en llocs on hi havia abundància de pedra... altres es construïen en llocs on no era dificultós traure la calç, i altres on havia abundància de llenya, -la qüestió és que buscaven llocs on es facilitara la labor ... la pedra, era recollida pels calciners per les rodalies del forn i duta normalment caminant i amb les mans, utilitzant, de vegades, el carro i l'haca quan les pedres eren molt grans i estaven un poc llunyanes de la boca del forn.
Ingredients: Anguiles,Creïlles, Alls, Pebre roig, Ametlles, Julivert, Vitet, Aigua, Oli i Sal.
Preparació: En un calder sofregiu l'all tallat a làmines. Afegiu el pebre roig; per evitar que es creme doneu un parell de voltes i regueu amb aigua, però sense excés.
La proposta de construcció del cementeri actual, obra "cuya necesidad apremiante y urgente es", apareix per primera vegada, sembla, l'any 1910, sent alcalde Don Arturo Pérez Camilleri. Sembla, també, que es volia aprofitar la circumstància de certes concessions que un recent Real Decret donava a les Corporacions Municipals per poder administrar lliurement els seus béns i drets comunals. La Corporació, però no està massa d'acord, en conjunt. Uns creuen que encara hi ha suficient lloc a l'existent; d'altres donen la raó a l'alcalde en la proposta feta.