Lectures
Dues hores de lucidesa
(converses amb Denis Robert i Weronica Zarachowicz)
de Noam Chomsky
¿La globalització, doncs seria una invenció deliberada del món dels
negocis i de la indústria?
La globalització és una bona cosa, gràcies a la qual, ara, podem ser tots a Itàlia: és una mena de globalització democràtica. Fins i tot les inversions estrangeres de vegades poden engendrar efectes benèfics. La qüestió és saber com s'elabora aquesta globalització. Les regles que s'apliquen han estat dictades pel sector privat i per l'estat, que mantenen relacions molt estretes. I que persegueixen les mateixes finalitats.
Bill Clinton i Tony Blair, i els dirigents de les grans empreses, són tots al mateix bàndol. No ho diuen, potser ni tan sols ho pensen, però en realitat estan contra la democràcia, contra l'interès general. (pg 77)
... és una tasca que incumbeix a tothom.
En realitat el paper dels intel.lectuals -des de fa milers d'anys- consisteix a fer que la gent sigui passiva, obedient, ignorant i programada. Quan Ralph Waldo Emerson, el gran assagista i filòsof americà del segle XIX, comentava els programes d'educació, deia: "Hem d'educar el poble per tal que no ens agafi pel coll", és a dir: l'hem de fer tornar tan passiu que no es giri contra nosaltres. I, fonamentalment, aquest és el paper que tenen els intel.lectuals en molts àmbits. Naturalment, hi ha excepcions. Però, en general, és una observació vàlida.
En llegir-lo es fa palès que lluita contra el que anomena la "fabricació
del consentiment". ¿Els intel.lectuals també
serveixen per a això?
L'expressió fabricar el consentiment no és meva. La vaig agafar de Walter Lippman, la personalitat més notable del periodisme americà del segle XX, que també era un esperit progressista. Des dels anys vint, va cridar l'atenció sobre la importància de les tècniques propagandístiques per controlar les masses i fabricar consentiment. Els mecanismes de la democràcia, tal com l'appliquem, són clars: el país ha d'estar dirigit per ciutadans "responsables", una avantguarda - cosa que fa pensar en el leninisme- , els altres s'han d'estar quiets. Per això s'ha de controlar què pensen i disciplinar-los com si fossin soldats. Aquests, a més, són els termes exactes que fa servir un altre pensador progressista de primera línia, Edward Bernays, un dels fundadors de la immensa indústria de les relacions públiques, que, igual que Lippmann, formava part de la màquina de propaganda oficial de Woodrow Wilson..... (pgs 11/12)
© Noam Chomsky. Dues hores de lucidesa. Tradcc. Anna Casassas, 2003. Edicions 62, juny 2003.