ArtXiu peRsonA  L   d'emi talens      

                           Dietaris Novel.les  Relats  Poemaris  Aforismes Fotografia

                                          

 

Lectures

"La gastritis de Plató" 

d'Antonio Tabucchi

"... Continuant la meva reflexió zigzaguejant, torno a l'article d'Eco: "Quan es cala foc a casa seva, l'intel.lectual només ha d'intentar comportar-se com a persona normal i assenyada, com tothom, però si considera que té una missió específica s'enganya, i qui ho invoca és un histèric que ha oblidat el telèfon dels bombers." "Vegeu la veu dels bombers" és un suggeriment d'una gran utilitat que pot resoldre immediatament el problema, i que evidentment es basa en la tranquil.litzadora confiança en el cos de bombers. Però, què se n'ha fet, d'aquell "dubte" que també pot ser útil? ¿I si per exemple els bombers estiguessin en vaga? ¿I si per exemple els bombers estiguessin enfrontats amb una institució anàloga però rival que es digués, suposem, extintors d'incendis? ¿I si els bombers (hipòtesi faceciosament fantasiosa) fossin els de Fraenheit 451 de Bradbury-Truffaut (que són, ves per on, dos intel.lectuals)?. En tot cas, fins i tot donant per bones les bombes d'aigua dels bombers, queda el problema de les causes de l'incendi. ¿Un casual curtcircuit?¿Una badada de l'inquilí?¿Causes desconegudes?. És clar, confiarem en la competència dels investigadors, que se suposa que són eficients i honestos. Però en l'eventualitat que el resultat de la investigació deixi raonables dubtes, suposant que en l'origen de l'incendi hi hagi, jo què sé, un artefacte incendiari, què fem: ¿Ho arxivem?...." (pgs 40/41)

© Antonio Tabucchi: "La gastritis de Plató", 1998. Traducc de Francesc Miravitlles, 1999. Edicions 62.