Els primers escrits
Un dels meus jocs, no sé si favorits però sí constants, era escriure contes i "mitologies" (en serio!), Em fa l'efecte que buscava el tòpic tan típic aquell d'escriure el que "volia llegir".... No cal explicar com em resultarien d'insatisfactoris els productes i per això no solia conservar res.
D'aquells jocs que mai van tenir intenció conscient "de jugar a ser escriptora" l'únic que mereix tenir en compte és que escrivia de forma espontània, com activitat de lleure i divertiment, mai com una activitat dirigida o indicada pels adults ni per fer cap deure ni proposta escolar (que també els faria quan els manaven, clar....)
Quan estudiava 4t de batxillerat (2n d'ESO actual) se'm va ocórrer fer una peça teatral per jugar al pati, de manera que hi ficava els personatges i l'argument adaptant-los al grup d'amistats. Cal tenir en compte que el teatre em resultava molt familiar doncs des dels sis anys jo feia de pastoreta, d'angelet, de mare de Déu... en les ocasions pertinents; però per damunt d'això cada diumenge interpretava un parell de personatges de titelles a un ginyol del "Círculo Catòlico" (ficar-se una titella de guant a cada mà i fer les veuetes amagada resultava mil vegades més divertit i engrescador que fer d'espectadora....)
Aquella "primera peça teatral" no va arribar a passar un parell d'assatjos al pati. Però el curs següent Alícia, una de les amigues, em vingué a demanar que escrivís una obreta per a la festa de Nadal. Més o menys una dotzena de fulls on tenia que modificar situacions, diàlegs i personatges per acontentar i divertir a tothom.
Avui, si la pogués recuperar i extreure-li els senyals de la immaduresa, estic convençuda que quedaria com una petita peça de teatre de l'absurd, amb trets d'algunes lectures oblidades. Jo no era conscient de que tot allò que es llegeix ho podem arribar destil.lar....
Potser només tenia un parell d'escenes, probablement volia subratllar -amb l'exaltada innocència contestatària de l'edat- la singularitat d'aquella família de guillats, on l'única que disposava de seny era la criada.... Probablement, tòpica i intuïtiva metàfora social de totes les èpoques i societats.
© Emília V. Talens. Prohibida la reproducció sense permís de l'autora.