ex-p-bn9.jpg (8001 bytes)
Crypto 62 Tintin
L'informe Rackham el Roig

CAPÍTOL 2: UNA ALEGORÍA ZODIACAL.


Tal com comprovàrem al anterior capítol, Hergé havia estès un rastre cronològic a l’aventura "El tresor de Rackham el Roig". Jo ho intrepretava com un fil d’Ariadna que ens guiava a través d’un laberint de vinyetes en un recorregut retrospectiu de l’aventura a partir del primer extrem del fil, descobert a la pàg. 56, fins a l’últim, a la pàgina 24. Aquests extrems eren els dies 20 de juny el segon, i 23 de juliol el primer. Ens faltava saber el significat d’aquest fil d’Ariadna.

Per fer-ho ens hem de remetre al calendari dels signes zodiacals o astrològics: quin d’ells està contingut entre tals dies, el 20 de juny i el 23 de juliol? Doncs el signe de CRANC. Cranc, el quart signe del Zodíac1, comença el 21 de juny, un dia després de l’aparició del segon extrem del fil, i acava el 23 de juliol, moment en que comença el següent signe del zodíac, Lleó. Vet aquí el significat d’aquest fil, d’aquest precís rastre temporal: la seva longitud en dies comprèn la duració del signe de Cranc. No es tracta, doncs, d’un casual entrelligat de dates. És totalment intencionat i intencionadament precís.

Aquesta conclusió no hauria de resultar-nos tan extranya a la llum de la creença d’Hergé en l’astrologia, patent durant quasi tota la seva vida tal com s’extreu de varis episodis personals fets públics. Al ja referenciat llibre de Numa Sadoul, "Conversaciones con Hergé", el propi Hergé manifesta amb convicció durant la conversa mantinguda amb el periodista la seva fil.liació al signe de gèminis. De fet, ja la ressenya biogràfica inicial del llibre comença destacant tal fil.liació:

"22 mayo 1907. Nace en Etterbeek…Signo astrológico: Géminis, que marcará profundamente la psicología y el carácter del
personaje: …"( pág. 11, párrafo primero)

I sempre en el mateix llibre, trobem un comentari al respecte en el texte firmat per el secretari d’Hergé, el baró Baudouin Van den Branden, un texte interessant per varis motius:

"En absoluto místico, ni tampoco religioso, y, sin embargo, nunca se curó de la necesidad de creer en algo (antaño en la astrología, actualmente en la pintura moderna)…" 
(pág. 68, párrafo segundo).

També la última biografia oficial sobre el nostre autor, "Hergé", de Pierre Assouline, insisteix en aquesta tendencia per la seva part. Per tot això, que no és poc, és absolutament raonable interpretar la trama oculta que estem descobrint en el sentit en que ho estic fent: els dos extrems del fil d’Ariadna tanquen de forma exacta l’extensió del signe de Cranc dintre e l’aventura. No es tracta de un casual entrelligat de dates, sino que és totalment intencionat  intencionadament precís. I tanta intanció ens porta a la següent pregunta: ¿què pretén Hergé am això? Abans de res, vull fer patent una de les consequències de la inclusió del fil: la divisió a nivel criptològic de l’aventura en tres parts, de caràcter astrològic i zodiacal.

1era part
. Sota el signe de... GÈMINIS¡ (Aquest queda inclòs desdel moment en que els dies 20 i 21 de juny son els últims del signe), des de la pàgina 1 a la 24, per tant, des de l’inici de l’aventura fins al dies del crepuscle i del desembarcament, després d’ancorar vora la pressumta illa del tresor. Sota aquest signe es realitzen els preparatius de l’expedició, i la seva primera part.

2ona part
. Sota el signe de CRANC. Desde la pàg. 24 fin s a la 55, per tant, des del desembarcament a l’illa fins a l’últim dia de l’expedició. Té una funció axial dins de la trama oculta. Sota aquest signe transcorre la segona part de l’expedició, la recerca infructuosa del tresor i el retorn.

3a part
. Sota el signe de LLEÓ. Des de la pàgina 56 fins a la 62, o sia, des del retorn a casa fins a la fi de l’aventura. Sota aquest signe troben finalmet el tresor.

D’acord, el fil d’Ariadna indica amb precissió la durada del signe de cranc, però només suggereix l’existència dels altres dos signes. Però hi ha varis motius per deduir que Hergé va concloure la trama en aquest sentit, el de implicar com a principi i final de l’aventura els altres dos signes. Per exemple, a la pàgina 58 vinyeta núm. 7 apareix la notícia de la subasta pública i obligada del Castell del Molí 16 dies després del retorn del Sirius a Europa i, per tant, això ens situa a mitjans del signe de lleó quan està a punt d’acabar l’aventura. Tornem a trobar la mateixa intenció amb que Hergé va construir el laberint. En capítols posteriors desgranarem les raons que recolcen aquesta afirmació, raons ques es poden entendre per l’estructura i característiques de la trama oculta i l’estreta, íntima relació amb el desenvolupament de l’aventura que tots coneixem. Ara, tantmateix, tenim alguna cosa tan o més interessant per descubrir.

c-2-01-c.jpg (25047 bytes)

El títol del capítol, UNA AL.LEGORIA ZODIACAL, és tal en raó de l’advertència que us feia al final del capítol anterior: estigueu atents al moment del desembarcament. Hergé destacava un dels dibixos de la sequència que la forma com un dels dos que més el satisfeien…. de tota la seva obra¡ I per varis motius, crec jo. D’entrada, és un dels extrems del rastre criptològic tan hàbilment incrustat per Hergé a l’aventura. A continuació, afegir que precisament el dia 21 de juny és, tan a nivell astrològic com astronòmic2 un dels més importants del periple anual del sol al llarg del Zodíac, ja que durant aquesta data té lloc…, EL SOLSTICI D’ESTIU3¡ I , finalment, fixeu-vos bé en les vinyetes 6, 7, 8 i 9 de la pàg. 25. Aquesta sí és l’al.legoria zodiacal que dóna títol al capítol!

002-01.jpg (85245 bytes)

El fil d’Ariadna ens ha posat sobre la pista. Com ja he dit, el 21 de juny no és només el primer dia de cranc. Ës també l’últim dia de gèminis, així com el 23 de juliol és el últim dia de cranc i el primer dia de lleó, Heu vist algun lleó a la pàgina 56? No? Perquè a la pàg. 25 hi ha un cranc (CANCER) i un parell de bessons (GÉMINIS). Això és exactament el que suggereixo: que quan Hergé dibuixa als "Dupondt" pessigats consequtivament pel cranc ho fa amb la intenció de representar alegòricament el solstici d’estiu, apart de representar un altra còmica i "innocent" entrebancada del inspectors "bessons". El moment en que el SOL deixa gèminis per entrar a cranc: aquest és un dels significats del solstici d’estiu.

Vet aquí el motiu de satisfacció d’Hergé: sense que el lector ho adverteixi conscientment, ha creat una escena de una intensa qualitat, tan a nivell exotèric, narratiu, com a nivell esotèric, criptològic. Ha creat en una història infantil la doble lectura d’una eficaç sequència narrativa4, una doble lectura que precisa coneixements que, sense deixar d’ésser de cultura general, exigeixen en el lector un enfocament que no és infantil en absolut. I així ha estat i ha romàs en secret durant més de 50 anys de reedicions mil.lionàries de les aventures de Tintín

Tot el que s’està exposant, com si fóssim Tintín i el capità Haddock que a les pàgs. 25 i 26 estan desenterrant l’armadura d’una barca, és l’esquelet de l’aventura més misteriosa de totes les aventures de Tintín. Com podríem considerar sino, a una obra infantil a on es fa broma a costa de la basíl.lica de Sant Pere de Roma, al Vaticà? A on apareix amb relevància la figura, gairebé el personatge, de Sant Joan Evangelista? Perquè escull Hergé a l’autor de l’Apocalipsi més conegut per a custodiar un tresor que és dins una bola del món amagada dins una cripta? Perquè?

El proper capítol serà un anàlisi de les relativament abundants al.lusions a l’església catòlica i al cristianisme que és la fe en que es va educar Hergé. Malgrat l’anecdòtic d’algunes d’elles, doncs sols són simples detalls en el decorat de l’aventura, contenen totes un mateix missatge, que potser sigui la clau del significat de tota la trama oculta.

(Capítol dedicat a Nicolas Sabourin, que a través de la seva web "À la découverte de Tintin", recentment inaugurada en castellà, ha estat el primer "navegador" que ha començat a difondre l’existència d’aquest informe a la xarxa, només tres dies després de la seva presentació. Com ell acostuma a destacar, citant a Aristòtil:

"El començament de totes les ciències, és admirar-se de que les coses són tal com són."

"À la découverte de Tintin": <http://www.tintin.qc.ca>

Continuarà. El proper capítol serà publicat el 23 d’agost de l’any 2000,primer dia de verge a aquesta mateixa web)



1 Zodíac.--- Aquest és un terme usat tan en astrologia com astronomia. Fa referècia a una banda del cel o bòveda celest que és recorreguda aparentment pel sol i els planetes en el seu curs anual. Els antics mesopotàmics, coneixedors d’aquest fet, dividiren el cel en 12 parts iguals de 30 graus cadasquna a partir d’un sistema numèric en base 6, amb el que es contunua dividint el cel i les circumferències (360º) i amb el que es continua medint el temps: segons, minuts, hores, dies del mes i mesos. A aquestes 12 parts corresponien 12 agrupacions d’estrelles o constel.lacions, a les que es va veure formant figures d’éssers vius; d’aquí prové el terme Zodíac, el prefixe del qual, "zoo", significa animal en grec.

2 La diferenciació entre astrologia i astronomia mereix una extensa consideració, essent un dels punts d’interés d’aquesta obra. El naixement d’una està completament lligat al de l’altre, mentre que ara els astrònoms són aferrissats detractors de l’astrologia, com era el cas de Carl Sagan. Respecte al concepte anterior de Zodíac, és un dels escassos indicis de l’origen històric comú d’ambdues disciplines: l’astronomia segueix usant aquesta interpretació màgica i fantàstica del cel com a concepte cièntific, contràriament al que es podria suposar (veure Zodíac). Tanmateix, aquest casi únic punt en comú entre l’astrologia i l’astronomia ja és motiu de polèmica entre elles, com a consequència del fenòmen anomenat precessió dels equinoccis, que explicarem en un altre capítol.

3 Solstici d’estiu.--- Moment en que el recorregut del sol transcorre més proper al nord que en cap altre època de l’any, i a partir del qual torna declinar cap al sud l’esmenat recorregut. Aquest fet es repeteix anualmet cada 21 de juny, i és anomenat també punt càncer, el que es comprèn perfectament a efectes del present capítol.

4 Com ja he dit, l’Hergé té motius per sentir-se satisfet d’aquell dibuix del desembarcament. Pel meu gust personal, el percebo com una sorprenent fita com a eix de la sequència sencera de les pàgs. 24 i 25) dins del còmic mundial, per l’eficàcia narrativa, que ell mateix destaca, prenyada de significat ocult, com bé es guarda de destacar. Amb aquest comentari només esboço l’anàlisi profund que es mereix aquest dibuix, que se’m fa difícil de calibrar.


Index

Enrera

Següent