Crypto 62 Tintin
L'informe Rackham el Roig
CAPÍTOL 1: LA CLAU, UN FIL D’ARIADNA CRONOLÒGIC

Ningú que hagi llegit les aventures de Tintín haurà pogut sospitar una segona lectura de la dimensió que passaré a descriure en els capítols següents. Abans de tot proposo una lectura prèvia de l’aventura El tresor de Rackham el Roig i per tant, tenir accés a un exemplar de la mateixa, ja que amb ell farem un recorregut precís de la trama oculta.

Tot seguit buscarem una vinyeta, perduda a la part final de l’aventura, que marca el inici d’un fil d’Ariadna cronològic estès per Hergé per a guiar-nos a través d’un insospitat laberint de dates i dades.

A la pag. 56 apareix amb gran discreció, a la primera vinyeta, un calendari que assenyala el dia i el mes en curs: el 23 de juliol.

Ës el dia del retorn del Sirius, del retorn a casa.. Aquesta dada queda dissimulada no només per la discreció de la vinyeta sino, també, per què a les pàginas precedents, 54 i 55, apareix destacada una successió de vistoses fulles de calendari que conformen una àgil sequència dels últims dies de l’expedició del Sirius, sèrie que dissimula, com ja he dit, la presència de la última data, recordem-la, 23 de juliol. Tantmateix, aquesta es diferència de la sèrie de fulls que la precedeix per afegir una dada que aquella no conté: el mes en curs.

Per això aquest últim full és important. Un cop conscients de tot això, no podem deixar d’intentar un exercici de retrospecció temporal, a veure a on podem arribar amb aquesta successió de dates tan precises. És a dir, retrocedirem en el temps de l’aventura fins que aquesta precissió ens ho permeti. I veurem que, curiosament, arribarem bastant lluny.

Comencem comptant des del 23 de juliol, a la pàg. 56; continuarem, a la pàg. 55, retrocedint des del dia 22, que apareix al final de la última vinyeta de la pàgina, fins al dia 13 de juliol que apareix a la vinyeta núm.1; passem a la pàg. 54 a on seguim retrocedint a partir del dia 12 a la última vinyeta, fins a recular a la núm. 13, a on acaben ( o comencen, segons la lectura normal de l’aventura) els fulls de calendari al dia 10 de juliol...

En definitiva: que seguint la sèrie de fulls de calendari anem des del 23 de juliol fins al 10 del mateix mes.

Però que acabi dita sèrie no vol dir que s’acabin les referències dels dies precedents. A la vinyeta núm. 7 de la mateixa pàg. 54, un comentari de’n Tintín ens situa al dia 9 de juliol mentre que l’encapçalament de la vinyeta (el requadre de color groc) ens permet retrocedir un dia més. Aquesta vinyeta, la núm. 7, ens situa doncs, al dia 8 de juliol, que transcorre a les vinyets prèvies, i ens dóna la pauta que em de seguir a partir d’ara: hem d’estar atents als encapçalaments de color groc de les vinyetes.

Un cop acabada la sèrie del calendari hem comprobat que encara no li hem perdut la pista als dies que han precedit al 23 de juliol; el fil d’Ariadna no s’ha trencat. No sabem a quina classe de laberint ens estem introduint amb el seu ajut. Però ho estem fent.

Seguint el fil trobem una nova pista. A la pàg 49, la vinyeta núm. 13 està encapçalada per una nova referència: "Han passat quinze dies". Si retrocedim aquest quinze dies des del 8 de juliol poden concloure que els aconteixements previs a aquesta vinyeta tenen lloc el dia... 23 de juny, vigília de Sant Joan Baptista! El fil s’allarga i segueix sencer i ja a la pàg 45, vinyeta núm. 4, un altre encapçalament ens permet situar-nos al dia 22 de juny. El mateix passa a la pàg 33, vinyeta núm. 1, pel que ens situem al 21 de juny. I a la pàg. 24, vinyeta núm. 11, arribem a l’últim encapçalament que ens interessa d’aquest viatge retrospectiu, encapçalament que ens situa al principi del dia 21 i, de retruc, al final del dia 20 de juny. I aquí si que es trenca el fil d’Ariadna. Si intentem retrocedir més de una manera tan precisa, no ho aconseguim. Només trobarem vagues al.lusions als dies passats, que no ens remeten a cap dia en concret, pel que podem concloure que estem al centre del laberint: estem al cor de la trama.



I a on arriba aquest cor? Precisament a les pàgines del lapsus referit a la introducció d’aquest informe. Precisament, a la pàgina a on es troba un dels dos dibuixos que l’autor de Tintín destaca d’entre els 22 álbums i milers de dibuixos sobre les aventures d’aquest personatge. Però, i un cop som al cor d’aquest laberint..., quin sentit té aquest fil d’Ariadna, els extrems del qual son el 20 de juny i el 23 de juliol? Perquè tanta precisió?

Ara és el vostre torn. Al llarg d’aquest capítol us he guiat per un insospitat laberint amb l’ajuda del fil estès per Hergé a El tresor de Rackham el Roig. I aquest capítol acaba aquí, encara que això és tan sols el principi de la tela criptogràfica que el pare de Tintín ha brodat en aquesta aventura, de la qual el fil d’Ariadna és la clau que ens permet percebre-la i adonar-nos de la seva existència, per començar a desxifrar-la. Us convido, doncs, a fer-ho: a desxifrar-la. A aquest capítol li seguiran més a la faiçó d’entregues, a les quals aniré desgranant respostes i preguntes amb la voluntat de mantenir encès el vostre interès perquè arribeu al final, si és que n’hi ha.

Així doncs, la pregunta que tanca aquesta entrega és: quin significat té aquest fil d’Ariadna, els extrems del qual són el 20 de juny i el 23 de juliol del calendari d’expedició del Sirius? I si arribeu a trobar una resposta, estigueu atents al moment del desembarcament que el propi Hergé destacava com un dels seus preferits: dels seus dos preferits entre tots els que havia arribat a fer! A la pàg. 25 es troba el que jo crec que és el motiu que dóna sentit profund a aquesta preferència. Fixeu-vos, doncs, en tota aquesta pàgina.

Al proper capítol descobrirem aquest motiu i el sentit real d’aquestes paraules: "Éste (el lector), seguramente, no analiza todo lo que yo he querido poner, pero creo que lo acusa inconscientemente" (Veure introducció)

¹ Ariadna és un personatge de la mitologia grega, filla de Minos, rei de Creta. Utilitzant un fil o cordill com a guia, entrà al laberint per rescatar a Teseu, que havia entrat per donar mort al Minotaure (d’aquí ve l’expressió FIL D’ARIADNA. A El Nom de la Rosa li van de perles els coneixements clàssics a Adso de Melk quan fa servir llana del seu propi hàbit per situar-se dins el laberint de la biblioteca. Seria curiós recullir quantes vegades s’ha fet servir a la literatura el recurs del Fil d’Ariadna). Tota l’entrega i enginy que demostra Ariadna en el rescat li va valer ésser abandonada per l’ingrat de Teseu a la illa de Naxus, encara que Dionís la rescatà al seu torn i es casà amb ella, gràcies a Déu i a Zeus.

Index

Enrera

Següent