Edificació de finals del segle XI o principis del XII, però molt modificada al llarg dels segles. Està situada en el nucli urbà de Vilamòs. 

Té planta basilical de tres naus separades per arcs formers de mig punt que es  recolzen en pilars circulars,  excepte els més propers al presbiteri que tenen adossades unes columnes. La nau central i la lateral del costat dret estan cobertes amb volta de canó, mentre que la del costat esquerre ho està amb volta de quart de cercle. Totes elles estan reforçades amb arcs torals.

Durant l'època gòtica es va modificar la capçalera, eliminant els tres absis semicirculars i substituint-los per un gran cos quadrangular.

L'element que més destaca del temple és la seva torre de campanar. Té una alçada de vint-i-quatre metres. Junt amb el de l'església d'Era Purificacion de Maria de Bossòst són els dos únics campanars romànics que queden a la Vall. En les quatre darreres plantes s'obren grans finestrals cap a l'exterior. Les de majors dimensions les trobem en el darrer pis, on algunes encara s'han engrandit més per poder encabir-hi les campanes. Hi ha dos finestres en cada costat, com succeeix en les dues plantes següents. En la primera, en canvi, només s'obre un finestral de menors dimensions. El mur oest està decorat amb dos arcs cecs separats per una llarga lesena. Prop de la capçalera s'alça un altre campanar, en aquest cas de cadireta.

La porta d'accés actual està situada en el mur oest i es va construir l'any 1816. Sobre ella es troben encastats dos elements esculpits en pedra. Es tracta d'una creu i un crismó. En el mur sud encara es poden veure restes de la portalada original.

En els murs del temple podem veure encastades alguns fragments de làpides funeràries romanes.

A l'interior del temple podem veure una pica beneitera esculpida amb motius vegetals. També està decorat amb puntes de diamant el peu cilíndric sobre el que es sustenta.