Un document de l'any 898 ens parla d'un castell en aquest indret anomenat Castroserras, situat dins el terme de la ciutat de Roda i la propietat del qual era dels comtes de Barcelona. Un segle més tard passà a mans dels vescomtes d'Osona-Cardona.  Aquest castell tenia una església dedicada a sant Pere, al voltant de la qual hi havia un nucli urbà i un cementiri amb tombes antropomorfes. De l'església i del poble no ens ha arribat cap resta, ni tampoc de castell, només un fragment de muralla que envoltava a la població i algunes tombes antropomorfes dels segles IX i X. A principis del segle XI es comença a edificar l'actual conjunt monàstic. 

El primer que es va construir va ser l'església i les dependències de l'ala est del claustre. El temple té pràcticament una planta quadrada. Està dividit en tres naus de dos trams. 

En el centre, dos pilars cruciformes serveixen de suport als arcs torals i formers. Les tres naus estan cobertes amb voltes de canó i acabades en absis semicirculars. El central està precedit per un ampli tram presbiterial. 

Externament els absis estan decorats amb els elements característics de l'arquitectura llombarda com poden ser els arcs cecs i les lessenes. Els arcs del l'absis principal són de majors dimensions i ens recorden als de la propera església de Sant Esteve de Tavèrnoles o als de la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona. Cal recordar que els vescomptes d'Osona i Cardona van ser els impulsors del cenobi.  Alguns d'aquests arcs encara conserven fragments de la policromia amb la que estaven decorats. Completa la decoració de l'absis principal un fris de dents de serra per sobre dels arcs.  

El temple tenia quatre portes d'accés. En el mur sud en trobem dues: una comunica amb el claustre i l'altre amb la base del campanar. En el costat oposat del temple trobem la porta que conduïa cap al cementiri, mentre que en el mur oest es troba la porta principal. És un senzill arc de mig punt amb llinda de fusta i timpà llis.

El claustre es va iniciar en la segona meitat del segle XI. D'ell ens han arribat pocs vestigis. Primer van ser els terratrèmols del segle XV els que van enfonsar les galeries sud i est. Posteriorment en pas del temps i l'abandó a que va estar sotmès el monestir van fer el mateix amb les galeries nord i oest. Només es conserva part del pilar de l'angle nord-est  amb el seu capitell, en el que es pot veure una petita cara esculpida. La resta de capitells són rèpliques dels que es conserven en el Museu Episcopal de Vic. Tots ells són de traça molt senzilla i presenten motius vegetals d'influència califal. Durant les tasques de restauració es van reconstruir les arcades romàniques en les ales nord i oest i es van deixar les altres dues tal i com estaven desprès de la reconstrucció del segle XV. 

En el mur que està tocant al temple, encara es conserven dos arcosolis destinats a sepulcres i un espai per deixar els llibres. 

En la galeria est es trobaven les dependències més importants. Si comencem el recorregut des de l'angle nord-est, en primer lloc ens trobem amb una petita estança, que originàriament estava dividida en dos plantes. Es tracta del Scriptorium. En un dels seus murs, el que comunica amb la sala capitular, encara conserva fragments de pintures murals del segle XII on es representen motius geomètrics. En el mur est, en el pis superior, es pot veure un forat excavat en el mur que servia d'armari pels llibres. 

Al seu costat trobem una altra cambra de reduïdes dimensions que complia les funcions de sala capitular. L'estança, així com la porta d'accés, sorprenen per les seva senzillesa.  

La sala capitular comparteix l'estança amb el dormitori dels monjos. És una gran sala coberta amb volta de canó. El dormitori es comunica amb l'exterior gràcies a una porta de mig punt adovellada amb llinda i timpà llis.

En l'ala nord del claustre es troben l'antic refetor i la cuina 

En la galeria oest es troba la residència del prior. Estava formada per dues plantes. En la inferior hi ha una sala coberta amb volta de canó, que complia les funcions de celler. 

El pis superior el forma una sala amb arcs de diafragma i coberta de fusta, que té una terrassa adossada. Aquesta està sostinguda per una gran volta de canó en la zona d'accés al monestir. 

Junt al celler trobem el locutori. Aquesta sala està situada en la planta inferior de la torre campanar. Té planta quadrada i dos pisos d'alçada. En el superior, on es situaven les campanes,  trobem dues finestres de mig punt en cada mur. Tots dos pisos estan coberts amb una cúpula recolzada en trompes. 

Al nord del temple trobem un edifici de planta rectangular. Era l'antic hospital del monestir. Està dividit en dues plantes, de les quals la inferior no es pot visitar. La superior, en canvi, ha estat condicionada com a sala de projeccions d'un audiovisual sobre la història del monestir. Això impedeix la seva contemplació. Al seu davant encara es poden contemplar les restes d'altres edificacions. 

Quan arribem al recinte del monestir podem contemplar uns blocs de pedra perfectament tallada. La precisió del tall ens fa pensar que ens trobem davant la cantera que va servir per construir el cenobi.