|
Província de Barcelona
Canònica de Sant Vicenç de Cardona
(Cardona, El Bages)
41º 54,935'N ; 1º 41,258'E
La història de Cardona està lligada a la del seu castell i als seus senyors.
Foren una de les families més importants dels comptats catalans, passant de
vescomtes, a comtes i posteriorment van ser nomenats ducs.
L'església del segle XI és un dels pocs elements que encara resten en peu de l'antiga
canònica. Inicialment era la capella del castell. Les primeres notícies que es
tenen són de l'any 980. Posteriorment gràcies a les donacions i la protecció
dels senyors, va anar augmentant el seu poder i les seves dimensions. L'edifici
actual es va construir sota la protecció del vescomte Remon i fou consagrat
l'any 1040.
El castell és un dels més importants de tot Catalunya. De l'edifici romànic,
només queda una torre circular de finals del segle XI o principis del XII,
coneguda com la Minyona. Malgrat tot, amb el pas dels anys ha estat molt modificada
Les dependències de la canònica es troben junt a les del castell. Resten en peu
algunes arcades de l'antic claustre i algunes habitacions que avui en dia formen
part del Parador Nacional.
L'any 1794 es va convertir tot el recinte del castell en caserna. La comunitat
religiosa es va traslladar a l'església parroquial de Sant Miquel. L'any
1851 el temple es convertí en una dependència més de la caserna.
Posteriorment la caserna es va abandonar i tot el conjunt va quedar en estat
d'abandonament. En l'actualitat el castell és un Parador Nacional.
El temple té una planta formada per tres naus amb creuer i acabades en tres absis
semicirculars. El principal està unit al creuer per un ampli
presbiteri.
Una volta de canó cobreix la nau central, reforçada per arcs torals. Aquests es recolzen en pilars cruciformes amb doble ressalts en cada
sentit.
El creuer també té volta de canó i en la intersecció amb la nau
central s'alça una cúpula sobre quatre trompes. Exteriorment la cúpula es
converteix en un cimbori octogonal.
Les naus laterals estan cobertes per voltes d'aresta. Destaquen les
dimensions de les naus laterals respecte a la principal. Tenen pràcticament
la mateixa alçada, les laterals són lleugerament més baixes, però en canvi
són molt més estretes. Precisament en la nau sud s'ha conservat un fragment
del terra original, que està per sota del nivell de l'actual.
A la nau central, a la nau sud i al presbiteri es conserven unes reixes de forja romànica.
L'absis principal i el presbiteri estan decorats amb uns nínxols semicirculars, que van
ser buidats del gruix del mur, acabats en voltes de quart d'esfera.
absis, igual que el presbiteri, es troben sobrealçats, degut a l'existència
d'una cripta. Està formada per tres naus dividides per dos fileres de
columnes exemptes de decoració i base. Tenen capitells piramidals, sobre dels
quals hi ha uns blocs de pedra quadrangular que serveixen de base als arcs que
uneixen a les columnes entre si. Les voltes són d'aresta.
Sobre el primer tram de les naus, just desprès de creuar la porta d'entrada, trobem
un cor elevat. Aquest s'alça sobre l'atri que precedeix la porta principal i
era utilitzat pels habitants del castell. S'hi accedeix per dues escales de
cargol situades en els extrems de les naus laterals. La del costat sud-oest és
original, mentre que l'altra va haver de ser refeta. A través d'elles podem
accedir també a les cobertes de les naus. L'atri s'obre a la façana a través
de cinc arcs de mig punt. Està cobert amb voltes d'aresta.
En el Museu Nacional d'Art de Catalunya es
conserven les restes de les pintures que cobrien les voltes de l'atri. El seu
estat de conservació és molt dolent però s'hi poden distingir algunes imatges.
En la volta del costat esquerre es representa l'escena de la presentació de
Jesús en el temple. Dins una mandorla Maria i Josep ofereixen al Nen a
Simeó en presència de la sacerdotessa Anna. En els extrems superiors e
inferiors de la mandorla trobem a àngels dins uns cercles. En els extrems de
la volta d'arestes es representen els profetes Daniel, David, Ezequiel i
Jeremies.
En el mur es representa un combat a les portes d'una ciutat emmurallada, on
cavallers dels dos bàndols lluiten per aconseguir la victòria. El mal estat
de conservació impedeix poder concretar més sobre el que es representa.
Presidint la volta central trobem una Maiestas Domini envoltada pels símbols
dels Evangelistes.
Les pintures de la volta del costat dret només s'han conservat parcialment.
Només podem veure la part inferior, el que dificulta la identificació de
l'escena. Sembla tractar-se d'una Maiestas Mariae o bé l'Assumpció de Maria,
ja que sembla representar-se al la Verge envoltada per quatre àngels.
Sota la volta, en la paret, es representa l'escena de la flagel·lació de
Crist, tot i que es troba en un estat de conservació molt dolent.
La façana oest i la nau principal no tenen
cap decoració exterior, en canvi la resta de parets de l'edifici estan
decorades seguint l'estil llombard amb arcs cecs i lesenes. També podem trobar
una sèrie de finestres cegues als murs est del creuer, al presbiteri i a
l'absis central. El cimbori va ser reconstruït i no té decoració. En la
següent imatge podem veure l'estat de l'edifici abans d'aquesta reconstrucció.
|