La història de Cardona està lligada a la del seu castell. Als seus peus i entorn al mercat va anar creient una població, que tenia com a temple parroquial l'església de Sant Miquel. La primera notícia documentada data de l'any 1013.

El creixement de la població va obligar a construir un nou temple més gran i en estil gòtic, que es va consagrar en 1398. Aquest temple va ser sufragat en gran part pels mercaders de la població.

Del temple romànic gairebé no en queda res. Tan sols el campanar de torre i algunes petites restes trobades en recents excavacions.

L'església actual és gòtica, amb una sola nau coberta amb tres trams de voltes de creueria. Està capçada a l'est per un absis poligonal.

En cadascun dels trams s'obren dues capelles laterals en cada mur, situades entre els contraforts, com és habitual en el gòtic català. La majoria de capelles del costat sud van ser modificades en època barroca. En el fragment de mur entre capelles trobem una petita columna adossada, que s'alça fins el nivell d'una imposta llisa.

Sota el presbiteri es va construir una cripta entre els anys 1501 i 1524.

En ella es veneren les relíquies de Sant Celoni i Sant Ermente. Aquestes van ser portades des del monestir de Cellers de Torà.

La porta principal es troba en el mur nord, formada per arquivoltes apuntades en gradació, que es recolzen en fines columnes. La porta estava flanquejada per dues finestres gòtiques, ara cegades.

En el timpà es conserven algunes restes de policromia.

En el mur de ponent es va començar a construir una porta de similars característiques, però no es va acabar de fer. Només es va construir la porta i part de les columnes que havien de conformar les arquivoltes.

La torre de campanar va ser "redescoberta" durant les obres de restauració realitzades al temple entre els anys 1985 i 1991 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. En aquell moment es van identificar les finestres romàniques, que havien estat cegades.

Té planta quadrada i el pis inferior es va adaptar com a capella lateral del temple gòtic. El primer pis té una obertura de mig punt en tres dels seus costats. Aquest cos va ser construït en el segle XI.

Un segle més tard es va alçar un nou cos, amb dos nivells de finestres geminades de tradició llombarda en tots quatre costats.

En època barroca es va construir un pis més amb grans finestrals per allotjar-hi les campanes. Aquest cos es va coronar amb un templet neoclàssic, eliminat durant la restauració.

S'accedeix al campanar gràcies a un cos afegit a llevant. A la dreta de la porta actual, veiem les restes de l'antiga porta, que comunicava la torre amb el presbiteri romànic.

Durant aquesta campanya de restauració i d'excavació arqueològica es va localitzar una cambra soterrada i coberta amb un volta de canó. Està localitzada en l'antic espai conegut com el cementiri clos, al costat de l'antiga sagristia, també eliminada en aquest moment.

És una sala rectangular de gairebé vuit metres de llarg amb orientació nord - sud. La volta va ser tallada per la construcció d'un dels contraforts de l'absis gòtic. Malgrat això, la cambra es va seguir utilitzant i a principis del segle XVII es va reconvertir en ossera. Aquesta nova utilitat va venir provocada per la construcció de les capelles barroques, que van ocupar part de l'antic cementiri. Les restes d'aquest cementiri van ser dipositades a l'ossera. Es creu que aquest espai va ser construït en el segle XIII com a cisterna.

En l'interior del temple encara es poden contemplar alguns valuosos retaules. En l'antiga capella del Sant Cos de Crist s'ha col·locat un fragment del retaule de l'Esperit Sant, obra del pintor local Pere Vall. Es va pintar a principis del segle XV.

La taula central, que és la que es conserva en el temple, està dedicada a la Pentecosta. L'envoltaven diverses escenes relatives a l'acció de l'Esperit Sant com el Baptisme de Crist i l'Anunciació. Malauradament gran part d'aquest retaule ha desaparegut i només es conserven aquestes dues taules en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Actualment s'ha creat "un nou retaule" afegint quatre taules del retaule de Santa Úrsula i de les Onze Mil Verges, obra del Mestre de les Figures Anèmiques.

Una altra obra de Pere Vall és el retaule de Santa Anna, la Mare de Déu i Sant Amador.

En la taula central trobem a Santa Anna amb la Verge a la falda, flanquejada per Sant Joan i Sant Amador.

A l'esquerra d'aquesta taula veiem l'anunciació a Sant Joaquim i l'abraçada d'aquest amb Santa Anna davant la porta de Jerusalem en el registre superior. El registre inferior està dedicat al martiri de Sant Joan apòstol davant la Porta Llatina de Roma i el mateix sant escrivint el seu Evangeli i el llibre de l'Apocalipsi.

En el costat dret veiem el naixement de Maria i la seva presentació en el temple. En l'espai de baix veiem a Sant Pau ermità criant a Sant Amador amb llet de cérvola. També veiem a Sant Amador dient una missa pels seus pares.

Per sobre d'aquests espais veiem d'esquerra a dreta: el Cel amb sant Pere a la porta; Jesús en el tron envoltat per Maria, Joan i àngels i l'Infern amb els dimonis i els comdemnats.

Hi havia dos retaules més de Pere Vall en aquest temple, però malauradament s'han fragmentat i la majoria han passat a mans particulars, com és el cas del retaule de Sant Blai. En el Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha una taula corresponent al Retaule de Sant Pere.

En el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona podem trobar uns fragments de pintura mural del segon quart del segle XIV, on es veu la Crucifixió i escenes de la vida de Sant Esteve.

En el retaule major es venera la Verge del Patrocini, una talla d’alabastre policromat que sosté l’Infant al braç esquerre. Segons la tradició va ser portada des de Marsella l’any 1423 pel comte Joan Ramon Folc I, després de saquejar la ciutat amb el rei Alfons IV quan retornaven de Nàpols.

A l’interior trobem una pica baptismal procedent de la col·legiata de Sant Vicenç del Castell, datada l’any 1489.