La paraula Canòlich, d’origen romànic "canonhic", vol dir "pareu aquí”. Segons la tradició, un pastor es trobava pasturant el seu ramat pels preats de Canòlich en 1223, quan de sobte un ocell de plomatge molt vistós es va posar damunt d'una pedra. El pastor s'hi va apropar i el va agafar sense problemes. Així doncs se'l va endur cap a casa seva. Al dia següent l'ocell havia desaparegut i novament el va trobar en el prat de Canòlich. Aquesta història es va repetir tres vegades, però en la darrera descobrí en un nínxol de la roca una imatge de la Mare de Déu. Els habitants de Sant Julià de Lòria, davant aquesta aparició decidiren aixecar un temple en honor a la Verge sobre la roca on fou trobada.

D'aquest temple no es conserva res, ja que el temple actual és de factura moderna, concretament es va construir entre els anys 1973 i 1979. Es tracta d'un temple de planta   rectangular coberta amb volta de canó. En el seu interior es conserva un retaule barroc.

En l'església de Sant Julià i Sant Germà, en el centre de Sant Julià de Lòria, es conserva la talla romànica de la Mare de Déu de Canòlich. Es tracta d'una talla de fusta de finals del segle XII, que encara conserva la policromia. La imatge és molt austera, de tipus rural. La Verge està asseguda en un senzill tron, aguantant sobre el seu genoll esquerre a l'Infant, que sosté amb la mà esquerra. La mà dreta està en actitud d'aguantar alguna cosa, avui inexistent, i que probablement era una tija. D'aquesta manera tindria una aparença similar a la Mare de Déu d'Andorra, conservada en la Catedral de la Seu d'Urgell. Va vestida amb una túnica de coll rodó, de color verd amb rombes vermells. Per sobre d'aquesta túnica, porta un mantell que la cobreix parcialment.

El Nen va vestit amb túnica i toga vermella, que li deixa veure els peus descalços. Amb la mà esquerra sosté un llibre, i amb la dreta, avui desapareguda, probablement beneïa.

Tant la Mare com el Fill tenen el rostre ovalat, i la talla és de qualitat, sobretot el cas de la Verge, tot i que amb un marcat hieratisme i amb la mirada fixa al davant, sense cap expressió. Tots dos porten corona.

La Mare de Déu va ser coronada pel vaticà l’any 1999.