ProvÝncia de Lleida


Sant JuliÓ i Sant GermÓ
(Sant JuliÓ de L˛ria)

42║ 27,830'N ; 1║ 29,477'E




L'esglÚsia parroquial de Sant JuliÓ de L˛ria apareix documentada per primera vegada en l'acta de consagraciˇ de la Seu d'Urgell.  El temple ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles, que ha esborrat en gran part l'empremta romÓnica. En el segle XVII es va ampliar l'absis per poder encabir-hi un retaule barroc, que encara es conserva. Per˛ les modificacions mÚs importants van tenir lloc l'any 1941, quan es va refer completament el temple, conservant nomÚs el campanar romÓnic. Finalment, entre 1975 i 1976, es va ampliar el temple, eliminant el comunidor i el cementiri.


El campanar, malgrat quedar mig amagat per construccions modernes, Ús un clar exemple de l'arquitectura llombarda de finals del segle XI. MantÚ forces similituds amb el de Santa EulÓlia d'Encamp.  


Els tres darrers pisos tenen finestres geminades en tots quatre costats. Les del pis superior foren modificades posteriorment per encabir-hi les campanes, per˛ en la darrera restauraciˇ se'ls va retornar l'aspecte original.


Les finestres estan emmarcades entre lesenes cantoneres i un fris d'arcs cecs.


La teulada Ús de quatre vessants cobertes amb lloses de llicorella.


Procedents del temple es conserven dues piques baptismals de granit, reaprofitades com a fonts ornamentals. La mÚs bella es troba en els jardins de la Casa de la Vall. La vora estÓ decorada amb baix relleus que representen un escut, molt deteriorat, una grega emmarcada en un rectangle, i una clau.

L'altra pica es va instalĚlar en 1983 en la plaša que es va construir en el solar on abans hi havia una sala de catequesi. En aquest cas Ús molt mÚs senzilla, sense cap tipus de decoraciˇ.

En l'interior del temple es conserva una talla de fusta de la Mare de DÚu del Remei. ╔s una talla reliquiari, ja que en la part posterior tÚ dos reconditoris, que contenien restes ˛ssies. Les faccions de la cara de la Verge i del Nen sˇn bastant arcaiques. El Nen tÚ una mida molt gran comparada amb la Verge, que l'agafa pel braš en senyal de protecciˇ. El Nen sostÚ un llibre amb la mÓ esquerra i estava beneint amb la dreta, molt deteriorada.

TambÚ es conserva la imatge de la Verge de Can˛lich, procedent del santuari que hi ha en la parr˛quia de Sant JuliÓ de L˛ria. Es tracta d'una talla de fusta de finals del segle XII, tot i que la tradiciˇ diu que va ser trobada en 1223. La imatge Ús molt austera, de tipus rural. Tant la Mare com el Fill porten corona.


                         

Tornar al mapa d'Andorra

www.artmedieval.net