El temple s'esmenta per primer cop en l'any 998 en un document de permuta, en que Ennegó Bonfill va cedir el temple a l'abat Odó de Sant Cugat del Vallès a canvi del castell i l'església de Gelida. Al llarg del segle XI es van fer algunes reformes, tot i que les més importants es van portar a terme en el segle XII. És per aquest motiu que en 1178 es torna a consagrar al temple pel bisbe Bernat de Barcelona.

L'església està formada pel tres nau, la primera de les quals sembla que es va construir en el segle X i està coberta per una volta de canó. En el segle XI es va edificar un nou temple, el que avui és la nau central. Es va mantenir, adossat al mur nord el temple anterior i es va començar a construir una torre de campanar adossada al mur nord, que no es va acabar mai. Aquest primer tram del campanar està decorat amb lesenes i arcs cecs a l'estil llombard. La nau central, coberta amb volta apuntada, s'acaba en una capçalera triabsidal en forma de creu. Diverses edificacions posteriors oculten pràcticament tota la capçalera.

Sobre el presbiteri es va alçar un campanar en època barroca.

En època moderna es va adossar una tercera nau en el costat sud.