L'església de Santa Maria va ser consagrada l'any 906 pel bisbe de Vic, Idalguer. Es trobava dins el terme de la ciutat de Roda, fins que aquest va desaparèixer. A partir d'aleshores passà a dependre del castell de Manlleu. Pere Amat, senyor del castell, van fer construir una nova església, consagrada en 1086. La seva dona, Guisla de Queralt, ja vídua, va tenir problemes amb el bisbat de Vic, que la van portar a a l'excomunió. Mentrestant el bisbe, Berenguer Sunifred de Lluçà, va propiciar la fundació d'una canònica agustiniana l'any 1102. A partir d'aleshores la canònica comença a adquirir poder, arribant al seu màxim esplendor durant el segle XIV. Ja mitjans d'aquest segle comença el declivi, que es culmina l'any 1592, quan el papa va dissoldre la canònica i la va unir al convent dominicà de Tremp. 

En època moderna es va refer en dos ocasions el temple, primer en el segle XVIII i posteriorment a mitjans del segle XX.

De l'edifici romànic només s'ha conservat una petita part del claustre canonical. Es conserven algunes de les arcades que es van construir en època romànica i gòtica. Aquestes es poden veure en la part posterior del temple, on es varen col·locar en l'any 1967, quan es va refer l'església.

Els pocs testimonis que ens han arribat de com era el claustre abans de la seva reubicació, ens diuen que tenia vint-i-quatre capitells, de factura molt senzilla i decorats amb motius vegetals. Malauradament se'n conserven molt pocs, degut al materials amb que van ser tallats, ja que es tracta d'una pedra molt arenosa i que es desfà amb facilitat.

Actualment podem observar cinc arcs de mig punt, distribuïts en dues galeries: una amb tres arcs i una amb dos.

Els arcs adovellats es recolzen en columnes cilíndriques llises, que tenen capitells mensuliformes.

En destaquen dos per estar decorats amb motius vegetals, geomètrics i un cap de boví.

Es creu que el claustre tenia una coberta de fusta.

Les arcades d'època gòtica i renaixentista van ser reaprofitades per a fer l'atri que comunica l'església amb la rectoria.