El poblat de l'Esquerda, era conegut antigament com a Roda. Des de l'any 1977 s'han realitzat diverses campanyes d'excavacions, que han permès posar al descobert diferents estructures de l'antic poblat. S'han identificat dues fases constructives diferents dins del període medieval: la primera entre els segles VIII i XI i la segona dels segles XII al XIV.

En les excavacions es van trobar evidències que l'indret ja havia estat ocupat en l'edat de bronze final, cap a les darreries del segle VIII aC. Probablement aquesta ocupació es va mantenir durant l'època romana, degut a la seva important situació estratègica.  Es creu que va tenir categoria de Civitas, és a dir, ciutat o municipi. Aquesta civitas va ser destruïda durant les invasions bàrbares.

Ja durant el domini dels francs, es torna a ocupar el lloc de Roda i es reconstrueixen les fortificacions, per utilitzar-les com a defensa en la lluita contra els musulmans. Durant el segle IX, Aissò, que s'havia sublevat en contra del domini franc de Lluís el Piadós, va atacar i destruir diverses fortificacions osonenques, entre elles la de Roda.

L'indret es va tornar a ocupar a partir de l'any 927. A partir d'aquest moment comencen a trobar documents que ens parlen de la seva situació, els seus ocupants, així com de l'existència de molins. En el segle XI es fa referència l'església de Sant Pere, que un segle més tard ja apareix amb la condició de parròquia de Roda.

A principis del segle XIV el lloc va ser fortificat pels Cabrera, com a conseqüència dels litigis que aquesta nissaga tenia amb el bisbat de Vic. A mesura que les disputes van anar en augment, la població va anar abandonant el nucli de Roda per establir-se al voltant de l'església de Santa Maria, que era un lloc més segur i on acabaria formant-se el nucli actual de Roda de Ter.

Es creu que la fortificació de Roda va ser parcialment destruïda en l'atac que va ordenar Jaume II contra les possessions del vescomte de Cabrera en l'any 1302. Posteriorment el monarca va autoritzar la reconstrucció dels edificis malmesos. El bisbe de Vic, no estava conforme amb aquesta reconstrucció i va aconseguir el vist-i-plau reial per destruir definitivament aquesta ciutat.

Quan ens acostem a la ciutat, el que primer veiem és la muralla d'origen ibèric, formada per grans carreus de pedra seca, que posteriorment va ser reaprofitada en època medieval, reomplint amb argamassa la unió entre les pedres. Durant la campanya d'excavació realitzada en 1984 es va descobrir una segona línea fortificada, que arriba fins al riu.

Un cop travessada la muralla, ens trobem amb restes de cases medievals, bàsicament de la segona època del poblat, és a dir dels segles XII i XIII. Aquestes són de petites dimensions, formades per una o dues habitacions, de planta quadrada o rectangular. Gràcies a les excavacions realitzades, s'ha pogut saber que aquestes cases tenien cobertes de teules.

Aquestes cases s'organitzaven al voltant d'una plaça, configurant carrerons estrets i petits.

Al bell mig de la plaça, seguint la trajectòria d'una esquerda que fa el terreny, trobem hi ha tombes antropomorfes excavades a la roca.

De totes maneres, la concentració més important de tombes d'aquest tipus es troba al voltant de l'església de Sant Pere, especialment prop del mur de tramuntana. La majoria estan amb el cap orientat cap  a ponent, a excepció d'algunes que segueixen l'orientació natural de la roca.

Aquestes tombes no són de la mateixa època que l'església ni els habitatges conservats. si no que corresponen al poblat que existia entre els segles IX i X. De ben segur que en aquesta època les cases eren de fusta, motiu pel qual no s'han conservat. Si que s'han conservat els fonaments del temple pre-romànic, en el presbiteri del temple actual. 

La majoria de les estances excavades en el poblat tenen el terra irregular, seguint els desnivells del terreny. Per això sorprèn la troballa que es va fer durant les excavacions de 1984, on es va trobar una casa amb el terra treballat i aplanat, i amb una paret que divideix l'espai interior en dos.

En la plaça també trobem una estança singular. Es tracta d'una habitació on es guardaven pedres i lloses ordenades per mides. Es creu que era el magatzem d'un picapedrer.