Província de Barcelona


Santa Maria de Tagamanent
(Tagamanent, Vallès Oriental)

41º 44,860'N ; 2º 17,764'E    




Temple situat prop de la frontera del comtat i del bisbat d'Osona, fet gràcies al qual ens han arribat forces notícies al llarg dels segles.


L'església apareix documentada per primera vegada l'any 993, en la relació d'uns alous situats al Congost, que li va cedir el comte Borrell. Era una possessió dels vescomtes d'Osona, posteriorment de Cardona. En 1098, el vescomte Folc II i bisbe de Barcelona, la va cedir al monestir de Santa Fe de Conques, al Llenguadoc, per a que hi fundessin un monestir. El vescomte va morir un any més tard. Els seus nebots no estaven d'acord amb aquesta cessió, que encara no s'havia materialitzat, i van posar el temple sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres, també propietat dels vescomtes de Cardona.


Malauradament el monestir de Casserres va entrar en decadència ben aviat. Per aquest motiu no es va arribar a establir cap comunitat de monjos en el Tagamanent i des del monestir es dedicaven a nomenar el capellà de l'església i a cobrar una part de les rendes. Des de la segona meitat del segle XIV passà a ser una simple parròquia depenent  del bisbat de Vic.

A finals del segle XVI es va reformar el temple, afegint-li dues naus laterals i la capella del Roser. També es va suprimir el campanar de cadireta per a construir-ne un de nou de planta quadrada.


A mitjans del segle XVIII l'església comença a patir un cert abandó, malgrat que en 1736 es va construir una gran rectoria al costat del temple, que s'accentuarà durant el segle XIX.

Rectoria  


En 1940 es va traslladar la parroquialitat a la capella de Santa Eugènia de Congost, després que durant la Guerra Civil fou profanat el temple.


A finals del segle XX va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, que la va restaurar.

L'edifici actual ha deixat bastant oculta l'empremta romànica, degut a les reformes fetes durant els segles XV i XVI. Es conserva la nau central, que havia estat l'església romànica primitiva. Es conserven gran part dels murs laterals i la volta de canó, lleugerament apuntada, amb que està coberta. Està reforçada amb arcs torals, que descansen en cartel·les. A la nau central se li van afegir dues naus laterals, cobertes amb voltes de creueria gòtiques.


L'absis va ser eliminat per a construir un cambril, que es recolza en dos alts arcs de mig punt.

Capçalera      Exterior del cambril


La porta d'accés es va reformar en època gòtica. Està formada per tres arcs lleugerament apuntats i senzillament decorats amb una incisió en l'extrem interior.


En l'extrem esquerre de la façana, sota la finestra, podem veure un element reaprofitat. Es tracta d'una peça rectangular esculpida amb elements florals.