El terme de Roda ja estava ocupat a finals del segle VIII aC, durant l'edat de bonze final. Aquesta ocupació es va mantenir durant la dominació romana, gracies a la seva estratègica ubicació. Durant les invasions bàrbares va ser destruït el nucli de Roda, que no es va reconstruir fins que els francs van controlar la zona. En l'any 826 va tornar a ser arrasat, en aquest cas per les tropes d'Aissò, que s'havia revelat contra el domini franc de Luís el Piadós.

L'església de Roda apareix documentada per primera vegada l'any 927, quan Amo i la seva muller van fer donació d'unes terres a l'església de Sant Pere de Roda. La condició de parròquia no apareix esmentada fins l'any 1044.

A partir de l'any 1072, s'organitzarà la vila de Roda fins la principis del segle XIV, quan va ser destruïda. La fortalesa de Roda sembla que estava situada junt a l'església, i per tant el temple va patir els estralls derivats de les disputes entre els vescomtes de Cabrera i el rei Jaume II. El monarca va fer destruir la fortalesa en 1302. Posteriorment, en 1313 els Cabrera van obtenir el permís per reconstruir el castell, fet que va enfurismar al bisbe de Vic. Aquest va protestar davant el monarca, que li va concedir la potestat de fer el que volgués amb la fortalesa i la vila de Roda. El bisbe no s'ho va pensar gaire i degut a les nombroses disputes que havia tingut en el passat amb els Cabrera, va decidir destruir completament Roda el 18 de setembre de 1314.

Com que no es podia reedificar l'església en el mateix indret, els habitants de Roda van demanar al bisbe traslladar la parròquia al temple de Santa Maria, situat vora el pont del riu Ter i on s'havia anat traslladant la població a causa dels enfrontaments bèl·lics. En 1332 es va realitzar el trasllat, que va comportar el canvi d'advocació de l'església de Santa Maria, passant a estar dedicada a Sant Pere.

L'antic temple de Roda, en runes, tenia una sola nau, de la que només resta en peu el seu mur sud.

La nau estava capçada a l'est amb un absis semicircular, del que encara es conserven els seus fonaments i la part baixa del mur.

En l'interior de l'absis es pot veure el traçat d'una estructura anterior, també de planta semicircular. Es creu que podria ser el perfil de l'absis d'un temple anterior o bé un primer intent de construir l'absis.

Les dues pilastres adossades al mur ens fan pensar que el temple estava dividit en tres trams,  mitjançant dos arcs torals.

Entre totes dues pilastres trobem una porta de mig punt, que comunicava el temple amb la torre de campanar.

El campanar, de planta quadrada, tampoc va resistir l'atac de les tropes del bisbe i només es conserva la part baixa dels seus murs.

Coincidint amb el segon arc toral, trobem les restes d'un a paret que es prolonga fins el mur nord. En la part central, un espai de gairebé un metre d'ample permetia la comunicació entre els dos espais. Era per aïllar el presbiteri de la resta del temple? La seva estructura i tipologia de carreus fa pensar que es una estructura anterior als murs laterals del temple i per tant encara se'ns plantegen més incògnites sobre la seva utilitat. Malauradament, encara no s'han trobat les respostes...

En el següent tram del temple s'observen 14 forats circular en el terra, disposats en dues fileres i excavats directament a la roca. Tampoc no està clara la seva funcionalitat, si bé tot sembla indicar que servien per subjectar una estructura de fusta de planta rectangular, probablement un temple més primitiu. 

En el darrer tram de la nau, ens sorprèn veure el terra pavimentat amb lloses planes.

En el lloc on s'obria la porta d'accés trobem una llosa amb dos forats, que podrien servir pel tancament interior de la porta. De totes maneres, sembla que aquest no era el seu emplaçament original.

En travessar la  porta, accedim a un espai de planta quadrada, situat en un nivell inferior i del que es desconeix la seva utilitat.

En el que queda dempeus s'obren dues finestres de mig punt i doble esqueixada.

Les finestres estan decorades amb unes petites lloses que formen l'extradós de l'arc.

Prop de la capçalera, en el mur sud, trobem una fornícula semicircular excavada en el mur.  En el costat nord n'hi havia una altra, de la que només es conserva la seva base.

En el sector on s'alçava la torre de campanar, podem veure un rebaixament del mur. Novament la manca d'informació sobre aquest element ens planteja diverses opcions. Sembla fet per poder recolzar una torre de perfil circular. El que no està clar és si la torre es va construir abans dels campanar o amb posterioritat, utilitzant com a base la part baixa d'aquesta construcció.

Procedent d'aquest temple, tot i que no està del tot confirmat aquest punt, es conserva en el Museu Episcopal de Vic una talla de la Verge Maria del segle XII. És de tipus bizantí. El que més crida l'atenció és que ha perdut el Nen que tenia a la falda.