Les primeres notícies del lloc de Vilamirosa les trobem en  l'any 941, quan Crispí i la seva muller Auriola vengueren a Gaudamir, fill de Sal.la, fundador de Sant Benet de Bages, un terreny situat en el comtat d’Osona, al terme de Roda, en el terme de Vilarmirosa i en el Castellet.

L’església, que desenvolupava funcions de parròquia, apareix documentada a partir del 1040, quan Sunifred i la seva muller Riquel donaren a Santa Maria de Ripoll un espai de terra situada a la parròquia de Vilamirosa.

Fins el segle XVI la parròquia va gaudir d'una certa importància, però a partir de 1561 i degut al creixement de Manlleu, va quedar reduïda a sufragània depenent de  la parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana. Va perdre aquesta condició en 1878, passant a ser una simple capella rural.

L’església estava formada per una sola nau, coberta amb volta de canó, sense arcs torals i capçada a l'est per un absis semicircular.

Exteriorment està decorat amb un fris de d'arcuracions llombardes, agrupades de tres en tres i separades per lesenes.

En l'absis s'obren tres finestres de doble esqueixada, que il·luminen el presbiteri.

En el mur sud trobem dues finestres més de la mateixa tipologia.

La nau va ser molt reformada al llarg dels segles. Una segona nau, es va afegir en època barroca pel costat de tramuntana. Totes dues naus es comuniquen mitjançant un gran arc, que substitueix el primitiu mur romànic.

També es va afegir un campanar de torre adossat al mur nord, en l'extrem nord-oest. Té planta quadrada i un sol nivell de finestres en el darrer pis.

En el mur sud es va afegir una sagristia, que ajuda a mantenir en peu el temple, ja que arran d'un terratrèmol la nau es va obrir cap a l'exterior.

En el mur oest s'obre la porta d'accés, que és posterior a la construcció de la nau. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació.

El 1805 fou oberta una finestra al cor i s’arrebossà tota la façana. Un segle més tard, en 1917, es va modificar la teulada i foren emblanquinats els murs per la part exterior i per  l’interior. L’any 1982 fou restaurada pel servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, ja que en 1936 va ser profanada.