Ens trobem amb un dels darrers edificis d'Aragó que he incorporat a la web. Durant tot el temps que ha transcorregut des que vaig visitar aquest monument fins al dia d'avui, he dubtat entre si havia de fer constar aquest monument en la web o no. La meva visita durant el mes de setembre del 2006 va ser molt frustrant. Havia vist fotografies del temple i del claustre i em semblava espectacular, com realment és. El problema és la visita en si.

En primer lloc sobta que part de les dependències del recinte, entre elles el refetor, han estat habilitades com a restaurant i no són visibles si no decideixes menjar allí. Fins a cert punt es pot entendre la iniciativa, si realment serveix pel manteniment del recinte. El que em va resultar increïble és la conversió de la sala capitular en una tenda de records i artesania que impedeixen la contemplació d'aquest espai. D'aquesta manera també s'impedeix la visita a la capella de Sant Agustí, l'edificació més antiga del recinte catedralici i que conserva restes de pintures murals.

Desprès d'aquestes decepcions sembla difícil poder-ho superar. Doncs no. Desprès de pagar una entrada de 2,5 € per poder visitar el temple romànic, resulta que la visita guiada va durar uns deu minuts!. Va ser vist i no vist. Passats uns dies vaig descobrir que a l'interior del temple també podem observar restes de pintures murals molt interessants. On estaven? Ni vam visitar aquella zona, ni la guia les va mencionar en cap moment... A saber quantes coses es va descuidar d'ensenyar-nos. Per acabar la col·lecció de greuges, com sol passar quan hi ha una bonica botiga de records plena de llibres i postals, no es podien fer fotografies dins del temple. Com que va ser una visita improvisada no vaig poder demanar els permisos corresponents al bisbat, però identificar-me com autor d'aquesta web dedicada al coneixement del patrimoni romànic no em va servir de res. És per això que no puc adjuntar-vos gaires imatges de l'interior del temple. Les que podeu observar han estat realitzades de forma "clandestina"  Si tens imatges de l'interior del temple i les vols compartir amb nosaltres, no dubtis a escriure'ns.

A més la meva visita va coincidir amb les obres de restauració que s'estan portant a terme. És per aquest motiu que no vaig poder veure ni fotografiar el pòrtic. Per cert la guia tampoc el va comentar en cap moment. Per sort un bon amic de la web m'ha fet arribar algunes imatges de quan va visitar aquest edifici fa uns anys. Les imatges que jo puc aportar es limiten únicament al claustre. 

Finalment, davant la importància d'aquest monument, no podia deixar de reflexar-lo en aquesta web destinada a difondre el patrimoni medieval que tenim al nostre voltant.

Els orígens de la diòcesis del Pallars i la Ribagorça els trobem l'any 888, quan el bisbe Adulf intenta crear-la per primera vegada. Aquest primer intent resultà fallit i no fou fins l'any 939 que s'aconsegueix aquesta fita. La consagració del primer temple de Roda de Isábena data de l'any 957. Era un temple situat dins del castell i del que encara es poden veure algunes restes en la capella de Sant Agustí.

La catedral de Roda es comença a construir en el segle X. Aquest temple va ser arrasat per Abd-Al-Malik entre 1003 i 1006. Sanç III de Navarra la va fer reconstruir, consagrant-se cap a l'any 1024.

El temple presenta tres naus de quatre trams acabades en tres absis semicirculars. Aquests estan decorats externament seguint les tendències llombardes amb lesenes i arcs cecs.

La nau central es cobreix amb volta de canó, reconstruïda en el segle XVIII. Les laterals, en canvi, estan cobertes amb la volta d'aresta original del segle XII.

El que més destaca d'aquest temple és la seva imponent cripta. Edificada en 1125, ocupa la capçalera i part de les naus: dos trams de la nau nord, un i mig de la central i un de la sud.

La cripta central és la més espectacular de totes. Va ser edificada pel bisbe Sant Ramon. Està dividida en tres petites naus cobertes amb voltes d'aresta, que es recolzen en cinc parelles de columnes, on descansen els arcs formers i torals. Les voltes són d'aresta i els capitells decorats toscament amb motius geomètrics.

 Els tres arcs que comuniquen el temple amb aquesta cripta són de factura posterior.

En l'interior de la cripta es conserva el sarcòfag de Sant Ramon. Una bella obra romànica, que originàriament estava empotrat en el mur de l'absis. Posteriorment es va portar al claustre, per tornar-lo a col·locar més tard en la cripta.

Està totalment esculpit i en algunes parts encara es pot observar part de la policromia amb que estava decorat. En la part frontal estan representades diverses escenes de la vida de la Verge Maria. En concret es representen la Anunciació, la Visitació, El naixement de Crist i l'Epifania.

En el lateral dret es representa la Fugida a Egipte, mentre que el lateral esquerre està esculpit amb una escena de la vida de Sant Ramon.

La cripta del costat sud va ser acabada modernament. Els constructors llombards només van iniciar l'arrencada de les voltes d'aresta que l'havien de cobrir.

La cripta del costat nord, en canvi, és molt més interessant, doncs era el lloc on es guardava el tresor catedralici. És estreta i allargassada. Està coberta amb volta de canó, que pràcticament arrenca del terra.  La capçalera està decorada amb pintures al temple de principis del segle XIII, en que encara es poden veure un Crist en Maiestas Domini envoltat pel Tetramorf.  També es pot veure una escena amb un home lluitant contra dos monstres, el baptisme de  Jesús al Jordà, i a Sant Miquel valorant si les ànimes han d'anar al Cel o a l'Infern. Sota la finestra que centra l'absis trobem una sanefa en la que es representa un calendari agrícola amb escenes típiques de cada mes.

Es conserven en aquest espai unes piques destinades a guardar oli i l'arqueta que conserva les relíquies de Sant Valero. Estava decorada amb esmalts de Llimotges, però van ser robats per Erik el Belga i només se n'han pogut recuperar alguns.

Pel que fa a la resta del temple, el més destacable és l'absis central. En ell es conserva la talla romànica de Sant Joan, que formava part d'un calvari similar als que podem trobar en la Vall de Boí. Lamentablement el Crist, que també s'havia conservat, fou cremat en la Guerra Civil.

L'ara d'altar es recolza en quatre talles romàniques on estan esculpits uns àngels que sostenen els símbols del Tetramorf.

Als peus de la nau trobem el cor i orgue afegits posteriorment.

Al seu costat es conserven alguns utensilis  del bisbe San Ramon com unes sandàlies, guants, la mitra i el sudari (s XI).

També es conservava la seva cadira, però va ser un dels tresors que Erik el Belga es va endur de la catedral. Malauradament es va trossejar i només se n'han pogut recuperar uns fragments.

La porta que comunica el temple amb l'exterior es troba en el mur sud. Està protegida per un pòrtic del segle XVIII. La portalada romànica es va construir en el XIII i està formada per sis arquivoltes de mig punt en gradació. Estan decorades amb bossells i la més exterior amb puntes de diamant.

Les arquivoltes es recolzen en tres parelles de columnes que tenen els capitells historiats. En el costat esquerre podem veure Adam i Eva, el martiri d'algun sant que mor decapitat, un àngel lluitant contra el drac dels set caps de l'Apocalipsis, a Sant Ramon beneint ,  a Sant Miquel pesant les ànimes i la presentació en el temple.

En el costat dret es poden veure les escenes de la lluita d'un soldat contra un lleó, la Fugida a Egipte, l'Anunciació, la Visitació, el Naixement de Crist i l'Epifania.

Adossat al mur nord del temple es troba el claustre construït a meitats del segle XII.

En 1149 perd la condició de catedral en traslladar-se la seu de la diòcesi a la recent conquerida Lleida.