El rei Pere el Cerimoniós, en 1357, va ordenar enderrocar la meitat del poble, fortificar l'altra meitat, i construir un castell en el cim que hi havia junt al poble. Aquesta decisió va ser presa per protegir el pas cap a Calatayud durant la "Guerra de los Pedros", en que s'enfrontava al rei de Castella  Pedro el Cruel. Un any desprès va ser conquerit pels castellans. Pedro el Cruel va deixar al cavaller don Hernan Gutiérrez de Sandoval com a governador del castell. Els habitants de Torrijo, cansats de la tirania d'aquest governador, van sublevar-se i van conquerir el castell, posant-lo novament sota la protecció del rei Pere el Cerimoniós.  Durant els quatre següents anys, el castell fou conquerit pels castellans en tres ocasions, però novament les tropes catalano-aragoneses es van fer amb el seu control. L'última vegada que el castell va participar en una acció bèl·lica va ser en 1452.  

Popularment és conegut com el Castell dels Moros, si bé, com acabem de veure, la seva construcció correspon al rei catalano-aragonés Pere el Cerimoniós, en les seves lluites  amb el regne de Castella per defensar la frontera.

La importància del castell, no era tant per la fortalesa dels seus murs, si no per estar ubicat en un enclavament estratègic per defensar les fronteres.  Tenia planta rectangular, arribant als quaranta metres de llargada.

En el seu interior s'alçava una torre, també rectangular, que arribava als set metres d'alçada.

Avui en dia, els seus murs amb prou feines arriben al metre i mig.

De la resta dels seus murs destaquen dos panys de paret que mantenen tot el seu esplendor amb la coronació de merlets.

També es conserva un fragment important en el sector nord. Per la part interior podem veure el que sembla ser l'arrencada d'una volta de canó, corresponent al pis inferior.

És interessant la rampa d'accés al castell. Està protegida per un dels murs del recinte i acaba en un arc de mig punt, que encara resta en peu, tot i que com la resta del castell molt malmès.

Prop del castell i en un punt elevat que controla l'accés més fàcil al castell, veiem les restes d'una edificació. La seva ubicació ens fa pensar que podria tractar-se d'una torre albarrana, hipòtesi que caldria confirmar amb una excavació arqueològica.

Malauradament, en la nostra visita al castell l'estiu del 2012 vam poder constatar el constant oblit d'aquest monument per part de les institucions. De moment la única actuació ha estat col·locar unes baranes a mode de mirador en la part menys representativa de la fortificació.

La resta del castell segueix en un estat deplorable, especialment la rampa d'accés, gairebé impracticable per la vegetació. És realment difícil i perillós accedir a les restes del castell des del poble. Si no es vol córrer cap risc, recomanen l'accés que hi ha a la sortida del poble en la carretera que porta cap a Bijuesca. 

Tot el recinte està en unes pèssimes condicions de conservació, com la resta d'edificis històrics del poble. Alguns dels pocs murs que encara resten en peu s'estan enfonsant, com es pot veure en les següents imatges.

Malgrat el seu passat gloriós, Torrijo de la Cañada no ha sabut conservar el seu patrimoni, ja que fins fa pocs anys, com en molts altres llocs de la nostra geografia, el que era antic no tenia cap valor.

En el castell es pot veure clarament aquesta poca consideració pels monuments que tenien les administracions, doncs dins del seu recinte es va construir un dipòsit d'aigua que desentona profundament amb l'entorn. En ser el poble dels meus avantpassats, em dol veure aquest estat de deixadesa. Espero que aviat se li posi remei a aquesta situació.